Obre el menú principal

Llucià Gallissà i Costa

Jesuïta i humanista

Llucià Gallissà i Costa (Vic, Osona, 5 de desembre de 1731Vic, Osona, 10 de novembre de 1810) va ser un humanista, bibliotecari i erudit català.[1][2]

Infotaula de personaLlucià Gallissà i Costa
Biografia
Naixement 5 desembre 1731
Vic
Mort 10 novembre 1810 (78 anys)
Vic
Activitat
Ocupació Humanisme, erudit i bibliotecari
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

Essent el tercer de sis germans, ingressà molt jove a la Companyia de Jesús, el 3 de setembre de 1746. El 1759, com a professor, ensenyà humanitats[3] -primer Retòrica i, posteriorment, Poètica i Filosofia- a la Universitat de Cervera.[4] En arribar a Cervera, conegué als erudits Josep Finestres i Monsalvo i el també jesuïta Bartomeu Pou i Puigserver, amb els quals compartí amistat i, també l'ajudaren a consolidar la seva formació humanística. Després de l'exili dels jesuïtes el 1767,[5] es traslladà a Itàlia i, finalment, s'estableix a Ferrara, on, després d'acreditar els seus coneixements, és nomenat prefecte de la Biblioteca Pública de la Universitat. En la nova destinació, aprofità per ampliar els seus estudis i coneixements. Així, va completar els estudis de Dret, doctorant-se en Dret civil a la ciutat de Cesena l'abril de 1779. A partir de 1785, es va dedicar a viatjar per Itàlia, instal·lant-se tres mesos a Roma, on va ser rebut pel Papa Pius VI.[1][2]

Publicà diversos poemes en grec i en llatí, en castellà i en francès. Com a integrant de la Il·lustració, s'interessà i implica amb els pensadors del seu temps. Més enllà de la seva tasca professional de bibliotecari, en l'àmbit particular, va aconseguir conformar una important biblioteca. Retornà a Vic el 1798, essent substituït a la Biblioteca de la Universitat de Ferrara pel també jesuïta Onofre Pratdesaba. A Vic, va redactar, en llatí clàssic, la seva obra més important, d'interès per a la història de la introducció de l'humanisme a la Universitat de Barcelona i sobretot per a la història de la Universitat de Cervera: De vita et scriptis Iosephi Finestres et de Monsalvo (Vic 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932).[1][2]

Obres [6]Modifica

  • Gallissà i Costa, Llucià. Universae Philosophiae Institutiones ad usum, rationemque scholarum Societatis Jesu accomodatae [Manuscrit]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, ms. 2520, [entre 1764 i 1767]. 
  • Gallissà i Costa, Llucià. Commentariorum de vommentariorum de vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo primarii in Cervariensi Academia I. civ. professoris emeriti pars altera. Cervariae Lacetanorum : typis mandabat sub prelo academico Sigismundus Bou et Baranera,, 1802. 
  • Gallissà i Costa, Llucià. De vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo, iurisconsulti barcinonensis in Cervariense Academia Iuris Civilis Primarii, antecessoris emeriti Commentariorum libri IIII / auctore Luciano Gallisá et Costa. Cervariae Lacetanorum : typis academicis excudebat Sigismundus Bou et Baranera, 1802. 
  • Casanovas, Ignasi (ed.); Llàtzer de Dou i de Bassols, Ramon; Gallissà i Costa, Llucià. Josep Finestres : Estudis biogràfics ; Estudi preliminar. Elogi. funeral. Vida i escrits. Documents. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1932. 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Llucià Gallissà i Costa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Llucià Gallissà i Costa». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 75-80. ISBN 84-398-0654-X. 
  3. Pladevall i Arumi, Antoni «Noves dades per a la biografia del P. Llucià Gallissà». Ausa, Vol.: 11, Núm.: 114-115, 1985, pàg. 409-424 [Consulta: 11 agost 2016].
  4. Mateo, Pilar. Universitat a Cervera, La. Commemoració del 1714 a la UB. Edicions Universitat Barcelona, 13 de novembre de 2014, p. 78. ISBN 978-84-475-3865-2. 
  5. Balcells, Albert. Història de la historiografia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 136. ISBN 978-84-7283-765-2. 
  6. «Gallissà i Costa, Llucià, 1731-1810». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 11 agost 2016].

BibliografiaModifica

  • Galobardes, Josep. P. Luciano Gallisà i Costa, discurso biográdico. Vic: Imp. Ramon Anglada, 1894. 
  • Gudiol, Josep «Nota sobre el P. Gallisà». Gazeta Montanyesa, Any V, Núm. 420, 22-12-1909.
  • Collell, Jaume «Segon centenari del naixement del insigne jesuita vigatà M.R.P. Llucià Gallisà Costa». Gazeta de Vich, Any XXVIII, Núm. 3.966, 05-12-1931.
  • Casadevall, Ramon. El Padre Gallisà y el Marqués de Avilés. Discurso biográfico. Vic: Imp. Portavella, 1940. 
  • Gros i Pujol, Miquel «La Biblioteca Episcopal de Vic, 175 anys al servei de la nostra cultura». Ausa, Núm. IX, 1980-81, pàg. 433.