Obre el menú principal

Lligabosc etrusc

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Lonicera etrusca)

El lligabosc etrusc (Lonicera etrusca)[1] és un arbust lianoide caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de gallarets pl., mareselva, xuclamel o xuclamel etrusc.[2]

Infotaula d'ésser viuLligabosc etrusc
Lonicera etrusca
Lonicera etrusca 1.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaCaprifoliaceae
GènereLonicera
EspècieLonicera etrusca
Santi
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

És un arbust de fins a 3 metres d'alçada. Té les tiges llargues, primes, enfiladisses i de color vermellós.

Les fulles, de 3 a 9 cm, són oposades, primes, toves, obtuses i el·líptiques. Les superiors estan soldades per parells per la base, i les inferiors peciolades.

Les flors són grogues o blanques, de vegades amb tons roses per fora. Tenen la corol·la tubular, de 3 a 4 cm, obertes en dos llavis desiguals, l'inferior enter i el superior dividit en 4 lòbuls, amb 5 estams que sobresurten de dins del tub de la corol·la. S'agrupen en inflorescències llargament pedunculades a l'extremitat de les tiges.

El fruit és una baia ovoide vermella. A diferència del lligabosc mediterrani que els té enganxats al darrer parell de fulles, al lligabosc etrusc es distribueixen en tres petites tiges que surten del darrer parell de fulles.

HàbitatModifica

És una planta que forma part del sotabosc dels alzinars i les rouredes. A la comarca del Garraf se'l veu a les terres obagues on abunden el bosc d'alzines i acompanyant alguns roures prop de les rieres. Creix habitualment entre el 0 i els 1.400 metres d'altitud.[3]

Floració i fructificacióModifica

Floreix entre els mesos de maig i juliol.[4] Fructifica a finals d'estiu.

PropietatsModifica

Les baies no són comestibles, però les flors són calmants.

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 209-210. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 8 gener 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 8 gener 2016].
  4. «Herbario Virtual - Universitat de Valencia» (en castellà). [Consulta: 8 gener 2016].
  • Borrego, Juan Carlos i Carbó, Pilar: Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf. Col·lecció de muntanya El Puig de l'Àliga, núm. 3, pàgina 45. Vilanova i la Geltrú, 26 de novembre de 2004.

Enllaços externsModifica