Louis-Casimir Teyssier

Louis-Casimir Teyssier
	;
Biografia
Naixement	25 agost 1821 ; Albi (França)
Mort	novembre 1916 (95 anys); Albi (França)
Activitat
Ocupació	soldat, escriptor, oficial
Membre de	Société des sciences, arts et belles-lettres du Tarn (en)
Carrera militar
Conflicte	Guerra franco-prussiana
	Premis Comandant de la Legió d'Honor ;

Loís-Casimir Teyssier (occità) o Louis-Casimir Teyssier (francès)— (Albi, 25 d'agost de 1821 - Albí, novembre del 1916) fou un militar i felibre occità.

Orígens

Fill de Jean-Marie Teyssier, lloctinent d'infanteria, condecorat amb la legió d'honor francesa i amb la medalla de Sainte-Hélène, i de Cécile Mulequiès, entrà al 21è regiment de línia a Cherbourg i esdevingué caporal. En aquest mateix 21è de línia, obtingué tots els seus galons, de caporal a capità.

Guerra de Crimea

Teyssier participà en la Guerra de Crimea com a lloctinent, i després com a capità. El 8 de setembre de 1855, fou ferit en l'assalt de Sebastopol d'un esclat de pedra al cap, d'una bala a la mà dreta, i d'una bola de canó a la cuixa dreta. Fou fet presoner de guerra i tornà de Crimea el 15 de desembre de 1855.

Campanya d'Itàlia (1859)

Formant part del 98è regiment de línia, feu la campanya d'Itàlia a la batalla de Montebello el 1859. En aquesta batalla fou novament ferit per una bala que li travessà el pit.

Comandant de la ciutadella de Bitche el 1870-1871

Passà posteriorment al 78è de línia com a cap de batalló, i després a l'estat major el 9 de juliol de 1870, com a comandant de la ciutadella de Bitche. Allà mostra la seva gran tenacitat i resistí el setge de la ciutadella de Bitche durant set mesos amb menys de 3.000 homes contra 20.000 prussians i bavaresos ben equipats, estacionats tot a l'entorn de la ciutat. Segons digué ell mateix, estava resolt a mantenir la seva posició «fins a la fi!». Només reté les armes quan li fou ordenat pel govern francès el març del 1871.

Fi de carrera militar

Comandant de primera classe del lloc de Marsella el 19 de maig de 1871, Teyssier esperava acabar la carrera en aquesta ciutat i es preparà per a una instal·lació definitiva. Però fou nomenat, sense haver-li-ho consultat, comandant de primera classe al fort de Vincennes el 27 de maig de 1872.

Retirada albigesa

Fatigat per una carrera militar molt dura, el coronel demanà i obtingué per decret del 14 d'octubre de 1880 la seva retirada per antiguitat de servei.

Acabà la vida a Albi (Llenguadoc), la seva ciutat natal, que després erigí una estàtua en honor seu. Esdevingué president de la Société des Arts et Belles-Lettres del Tarn i publicà el 1913 un recull de contes en occità (que anomena "llengua albigesa").

Homenatge i distincions

Inscripció al Panteó, París

comandant de la Légion d'honor
titular de la medalla medalla de la Reina del Regne Unit per Crimea
medalla d'Itàlia
condecorat de l'orde dels Sant Maurici i Sant Llàtzer de Sardenya
Jordi V , antic rei de Hanovre, li confereix el 22 de novembre de 1873 la dignitat de comandant de 2a classe de l'Orde d'Ernest-Auguste
a Bitche, en el seu honor, s'ha fundat un liceu (centre d'ensenyament secundari) que duu el seu nom: el Lycée Teyssier.
a Albi, un «carrer de Bitche», un "bulevard Montebello" i una avinguda porta el seu nom.
Al Panteó de París, sota l'urna on descansa el cor de Léon Gambetta, una inscripció ret homenatge als generals de la Guerra de 1870:

Bibliografia

Léon Belot, Le Colonel Teyssier, défenseur de Bitche, Corbière i Julien, Albi, 1911, 143 pàg.
Eugène Guesquin, Bitche et ses défenseurs (1870-1871), hommage au colonel Teyssier, souvenir à l'Alsace-Lorraine, Impr. de P. Brodard, Coulommiers, 1900, 502 pàg.
Henri Maynard, El Coronel Teyssier : héros de Bitche, 1870, París, 1959, 4 pàg.

Filmografia

La Forteresse assiégée de Gérard Mordillat, 2006