Louis Lavelle
Louis Lavelle (Saint-Martin-de-Villeréal, 1883 - Parranquet. 1951) va ser un filòsof francès especialitzat en metafísica. Doctorat per la Sorbona i professor d'institut, durant tota la seva vida va participar en la política del país, des de posicions d'esquerres i obreres. La seva obra més rellevant (inacabada) és La Dialectique de l'éternel présent.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1883 Sant Martin de Vilareal (França) |
| Mort | 1r setembre 1951 (68 anys) Parrancuèch (França) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i espiritualitat |
| Ocupació | filòsof, catedràtic |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1941–1951) Universitat de París |
| Membre de | |
| Professors | Léon Brunschvicg i Henri Bergson |
| Alumnes | Michel Adam |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Premis
| |
El seu pensament està fortament influït pel d'Henri Bergson. Considera que l'esperit és l'essència de la realitat (seguint l'idealisme platònic) i que està lligat a la consciència. Per tant l'ésser humà es defineix pels seus actes i la reflexió moral que hi associa i que el defineix com a persona. Aquesta definició té lloc en el món sensible i físic, que és l'únic real.