Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin
Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, també conegut com a comte Auguste Forbin de la Roque d'Anthéron (La Roque-d'Anthéron, Boques del Roine, 19 d'agost del 1779 - París, 23 de febrer del 1841) fou un pintor francès director del Museu del Louvre.
_Auguste_de_Forbin.jpg)  | |
| Nom original | (fr) Auguste de Forbin |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 agost 1777 La Ròca d'Antarron (França) |
| Mort | 23 febrer 1841 (63 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Saint-Pierre |
Director of French national museums (en)  | |
| 1816 – 1841 ← Dominique Vivant, baron Denon | |
| Director de museu | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | antropòleg, dramaturg, escriptor, escriptor de viatges, arqueòleg, pintor, antiquarian bookseller (en) |
| Ocupador | Museu del Louvre |
| Membre de | |
| Professors | Jean Jacques de Boissieu, Jacques-Louis David i Jean-Antoine Constantin |
| Família | |
| Família | Maison de Forbin |
| Cònjuge | Roselyne de Dortan (en) |
| Parella | Paulina Bonaparte |
| Fills | Marthe-Lydia de Forbin-La Barben (en) (  Roselyne de Dortan (en) )Valentine de Forbin de La Barben (en) ( Roselyne de Dortan (en) ) |
| Pares | Gaspard de Forbin de La Barben, Marquis de Pont-a-Mousson (en) i Françoise Marthe de Milani La Roque, Marquise de La Roque (en) |
| Parents | Charles François Marie Joseph de Dortan (sogre) |
Premis | |
Signatura  | |
Biografia modifica
Descendent d'una família noble, i amb grans facultats artístiques ja a la infància, Forbin inicià la seva preparació artística com a deixeble de Jean-Jacques de Boissieu, un artista gravador de Lió. El 1793, en un alçament contra-revolucionari a aquesta ciutat, moriren el seu pare i el seu oncle, i la seva mare s'hagué d'allunyar per un temps de l'atenció pública. Calmades les aigües amb el Directori (1795), es traslladà a París on, juntament amb el seu amic i artista François Marius Granet, ingressà en l'estudi de Jacques-Louis David.
Als voltants del 1800 fou cridat a files. Obtingué el 1802 una llicència per dedicar-se a l'art i va visitar la Itàlia, on el 1804 fou nomenat camarlenc de la princesa Paulina Bonaparte. Reincorporat a l'exèrcit, serví amb el general Junot a Portugal, guanyant la Croix d'honneur. Intervingué posteriorment en la campanya austríaca del 1809.
En la Restauració Francesa (1814) fou nomenat Director General de Museus i va ampliar el Louvre i el Luxembourg. El 1817 va ser comissionat pel govern per adquirir obres d'art en un viatge pel Mediterrani oriental, amb escales a diverses illes gregues, Atenes, Constantinoble, Esmirna, Efes, Acre, Síria, Cesarea, Ascaló (fent una marrada per Jerusalem, la mar Morta i el Jordà), per acabar al Caire el 1818. Forbin publicà els resultats de l'expedició a Voyage dans le Levant i a Livre de croquis d'un voyageur.
El 1810 va publicar anònimament una novel·la amorosa, Charles Barimore, que es va reeditar diverses vegades, i també portà a la impremta diverses descripcions dels seus viatges. De forma pòstuma, el seu cunyat Charles Demartin du Tyrac, comte de Marcellus, li publicà el 1843 una antologia dels escrits (Vegeu l'edició de 1843 de Charles Barimore) i una recopilació de pintures i dibuixos (Portefeuille du Cte...). També se li atribueix, juntament amb Joseph-Alexandre de Ségur, el llibret de l'òpera Le Chevalier de Sénanges, amb música de Henri-Montan Benton, estrenada a París el 1808 (inèdita).
Obres modifica
- L'Éruption du Vésuve
- Mort de Pline
- Vision d'Ossian
- Procession des Pénitents noirs
- Scène de l'Inquisition
- Inès de Castro (ca. 1810)
- Campo Santo de Pise
- Cloître de Santa Maria Novella à Florence
- Ruines d'Ascalon en Syrie
- Vue d'un cloître sur les bords de la Méditerranée près de Carrare
- Vue de Cazzafani, dans l'île de Chypre
- Vue de Jérusalem, prise de la vallée de Josaphat[1]
- Vue de la Porte Saint-Paul à Rome, effet du matin
- Vue intérieure du cloître Saint-Sauveur à Aix-en-Provence
Referències modifica
Bibliografia modifica
- [Auguste] Forbin i [Pierre Henri] Revoil Sterne à Paris, ou le Voyageur sentimental. Comédie en 1 acte et en prose Paris: Libraire au théâtre du Vaudeville, 1799
- Charles Barimore Paris: Renard, 1810. Reeditada el 1810, 1817 i 1823 (aquesta edició, signada per l'autor)
- Comte de Forbin Voyage dans le Levant en 1817 et 1818 Paris: Imprimerie Royale, 1819
- Comte de Forbin Souvenirs de la Sicile Paris: Imprimerie Royale, 1823
- Comte de Forbin et M. Dejuinne Un mois à Venise, ou Recueil de vues pittoresques Paris: G.Engelmann, 1825
- Comte de Forbin. Publié par le Comte de Marcellus Charles Barimore, suivi des oeuvres inédites de M. le Cte. de Forbin Paris: Challamel, 1843
- Comte de Forbin. Texte rédigé par le Comte de Marcellus Portefeuille du Cte. de Forbin...contenant ses tableaux, dessins et esquisses les plus remarquables Paris: Challamel, 1843
- Louis du Chalard & Antoine Gautier, « Les panoramas orientaux du peintre Pierre Prévost (1764-1823) », in Orients, Bulletin de l'association des anciens élèves et amis des langues orientales, juin 2010, p. 85-108.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin |