Louis Poinsot

físic i matemàtic

Louis Poinsot (París, 3 de gener de 1777 - París, 5 de desembre de 1859) va ser un físic i matemàtic francès. Poinsot va ser l'inventor de la mecànica geomètrica, que mostra que la manera com actua un sistema de forces sobre un cos rígid es pot resoldre dins una força simple en un parell mecànic.[1] El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel

Infotaula de personaLouis Poinsot
Pointsot2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1777 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1859 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 4 Modifica el valor a Wikidata
Senador del Segon Imperi
1852 –
Parell de França
1852 –
Inspector general of the Éducation nationale (en) Tradueix
1808 – 22 setembre 1824 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des ponts ParisTech (1797–)
École Polytechnique (1794–)
Liceu Louis-le-Grand (1789–1793) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMecànica analítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, polític, físic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBureau des Longitudes (1839–)
École Polytechnique (1809–1811)
Liceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesAuguste Comte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 44171590 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Louis nasqué a París el 3 de gener de 1777. Assistí a classes de retòrica al Lycée Louis-le-Grand (1789-1793) i després a l'École Polytechnique (aleshores tenia el nom d'École centrale des travaux publics).[2] L'any 1797 passà a l'École des Ponts et Chaussées on va rebre el premi de mecànica per un projecte d'adobar les pells sota l'aigua. Va obtenir el títol d'enginyer civil i va descobrir que la seva passió era la matemàtica abstracta.[1]

Poinsot va ser professor al Lycée Bonaparte de Paris, des de 1804 a 1809. D'allà va passar a ser inspector general de la Universitat Imperial de França. Va compartir aquesta ocupació amb el famós matemàtic Delambre. El 1813, Poinsot va ser elegit membre de l'Académie des Sciences i el 1846 oficial de la Legió d'Honor, el 1858 va ser Fellow de Royal Society of London. Morí a París el 5 de desembre de 1859.

De 1800 a 1803, Poinsot es trobava a París sense un projecte determinat, el consolat francès va voler canalitzar el riu Ourcq i Poinsot s'ocupà de les recerques sobre la resolució de les equacions algebraiques i d'això va sorgir el seu escrit didàctic Éléments de statique (1803)

Treballs en geometriaModifica

Reprenent les observacions d'Adrien-Marie Legendre sobre els poliedres, ell va descriure dos poliedres regulars estelats encara no examinats, i mostrà amb un argument combinatori que no n'hi ha d'altres més (1809).

Treballs d'estàtica i de mecànicaModifica

Dins el seu esforç per geometritzar la mecànica, Poinsot posà en evidència la noció de moment i la del parell de forces. En la seva Théorie nouvelle de la rotation des Corps (1834), va demostrar que el moviment d'un sòlid es descompon en una rotació instantània al voltant d'un eix i una translació instantània paral·lela a aquest eix (moviment de Poinsot).[3]

El classicisme de Poinsot el portà a la refutació de la teoria matemàtica de l'elasticitat.

Retorn a la políticaModifica

Després dels tres dies gloriosos de 1830, es va afluixar la pressió que hi havia contra els partidaris del Positivisme, com era el cas de Poinsot, i dels liberals en general. Va ser elegit astrònom del Bureau des longitudes el 1839, Poinsot no va recuperar el lloc de Conseller Reial per la Instrucció Pública quan va marxar Siméon Denis Poisson el 1840. Criticat per Auguste Comte per la seva falta de suport en contra de la candidatura de Charles Sturm a l'Escola Politècnica, va haver de redoblar la precaució Per tal de promoure l'ensenyament de les matemàtiques a França, el 1846, va obrir una càtedra de geometria més gran que la de la Sorbonne la qual va confiar a Michel Chasles.

Amb el restabliment de "l'Empire", va ser nomenat senador i fet "Pair de France" (1852).[1]

ObresModifica

  • Éléments de statique (1803)[4]
  • Mémoire sur la composition des moments et des aires dans la Mécanique (1804)
  • Mémoire sur la théorie générale de l'équilibre et du mouvement des systèmes (1806)
  • Sur les polygones et les polyèdres (1809)
  • Théorie et détermination de l'équateur du système solaire (1828)
  • Théorie nouvelle de la rotation des corps (1834)
  • Théorie des cônes circulaires roulants (1853)

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Taton, René. «Poinsot, Louis». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 març 2016].
  2. «Louis Poinsot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. E. T. Whittaker, Analytical Dynamics of Particles and Rigid Bodies, Cambridge UP, 4th edition, (1938), p. 152 ff.
  4. The elements of statics - Part 1 a Google Books

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Poinsot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Taton, René. «Poinsot, Louis». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 març 2016].