Louis Vierne (Poitiers, 8 d'octubre de 1870 - París, 2 de juny de 1937) va ser un organista i compositor francès.

Infotaula de personaLouis Vierne
Vierne 1910.JPG
modifica
Biografia
Naixement8 octubre 1870 modifica
Poitiers (França) modifica
Mort2 juny 1937 modifica (66 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse modifica
Dades personals
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París
Institut National des Jeunes Aveugles (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, organista i catedràtic modifica
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris modifica
GènereSimfonia modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
ProfessorsCharles-Marie Widor modifica
AlumnesNadia Boulanger modifica
InstrumentOrgue modifica
Família
GermansRené Vierne modifica
Premis

Spotify: 5s5DbmkHjHiMe5rlFdUMGL Musicbrainz: 5e9177ed-7d3b-4344-b29f-ee4f63775ad1 Songkick: 218145 Discogs: 857661 IMSLP: Category:Vierne,_Louis Allmusic: mn0001516494 Modifica els identificadors a Wikidata

Va sofrir d'una ceguesa gairebé total des que va néixer. Una vegada que la seva família es va establir a París, el 1877, va començar els estudis de música a la Institution des Jeunes Aveugles, i es llicencià amb qualificacions extraordinàriament altes. Més tard va prosseguir els estudis amb César Franck, Charles-Marie Widor, Alexandre Guilmant i Gigout. Vierne va perpetuar la tradició de l'orgue francès. Va ser organista a Saint Sulpice i el 1900, animat per Widor, es va presentar al concurs per la plaça d'organista titular a la Notre-Dame de París, al costat de centenars de candidats. Va guanyar la plaça i la va mantenir des de 1900 fins a la seva mort, esdevinguda durant el seu recital número 1.750 als teclats de l'orgue de Notre Dame, el 2 de juny de 1937.

Va desenvolupar un llenguatge musical propi, ric en harmonia i creativitat, complex en tècnica contrapuntística i sovint orquestral en el concepte, qualitats de les que en sorgirien entre altres alumnes, els que més tard serien compositors i compositores com Nadia Boulanger,[1] Lili Boulanger, Bernard Gavoty,[2] Henri Gagnebin,[3] Jacques Pillois, Dickinson.[4] D'entre la seva obra destaquen les 6 simfonies per a orgue i especialment les seves 24 peces de fantasia i 24 peces en estil lliure; improvisador famós. També va compondre diverses peces de cambra i per a piano.

ReferènciesModifica

  1. «BBC - (none) - Composer of the Week - 1. Early promise». [Consulta: 22 desembre 2019].
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 493. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 477. (ISBN 84-7291-227-2)
  4. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 215 (ISBN 84-239-4574-X)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Vierne