Obre el menú principal

Louis Vierne (Poitiers, 8 d'octubre de 1870 - París, 2 de juny de 1937) va ser un organista i compositor francès.

Infotaula de personaLouis Vierne
Vierne 1910.JPG
Biografia
Naixement 8 octubre 1870
Poitiers
Mort 2 juny 1937 (66 anys)
París
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Cementiri de Montparnasse
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Institut National des Jeunes Aveugles Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, organista i catedràtic
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Gènere artístic Simfonia
Moviment Música clàssica
Professors Charles-Marie Widor
Alumnes Nadia Boulanger
Instrument Orgue
Família
Germans René Vierne
Premis

Spotify: 5s5DbmkHjHiMe5rlFdUMGL Musicbrainz: 5e9177ed-7d3b-4344-b29f-ee4f63775ad1 Songkick: 218145
Modifica les dades a Wikidata

Va sofrir d'una ceguesa gairebé total des que va néixer. Una vegada que la seva família es va establir a París, el 1877, va començar els estudis de música a la Institution des Jeunes Aveugles, i es llicencià amb qualificacions extraordinàriament altes. Més tard va prosseguir els estudis amb César Franck, Charles-Marie Widor, Alexandre Guilmant i Gigout. Vierne va perpetuar la tradició de l'orgue francès. Va ser organista a Saint Sulpice i el 1900, animat per Widor, es va presentar al concurs per la plaça d'organista titular a la Notre-Dame de París, al costat de centenars de candidats. Va guanyar la plaça i la va mantenir des de 1900 fins a la seva mort, esdevinguda durant el seu recital número 1.750 als teclats de l'orgue de Notre Dame, el 2 de juny de 1937.

Va desenvolupar un llenguatge musical propi, ric en harmonia i creativitat, complex en tècnica contrapuntística i sovint orquestral en el concepte, qualitats de les que en sorgirien entre altres alumnes, els que més tard serien compositors i compositores com Nadia Boulanger, Lili Boulanger, Bernard Gavoty,[1] Henri Gagnebin,[2] Jacques Pillois, Dickinson.[3] D'entre la seva obra destaquen les 6 simfonies per a orgue i especialment les seves 24 peces de fantasia i 24 peces en estil lliure; improvisador famós. També va compondre diverses peces de cambra i per a piano.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 493. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 477. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 215 (ISBN 84-239-4574-X)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Vierne