Lucía Caram

monja dominica contemplativa i activista cristiana

Lucía Caram Padilla (Tucumán, Argentina, octubre de 1966) és una monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat i justícia social i lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Viu a Manresa.[1]

Infotaula de personaLucía Caram
Sor Lucia Caram.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementoctubre 1966 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Tucumán (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perActivisme cristià, impulsora d'entitats solidàries, mediàtica
Activitat
OcupacióEscriptora i religiosa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfundaciorosaoriol.org… Modifica el valor a Wikidata

A Manresa ha estat promotora de diverses entitats. Ha iniciat la Fundació del Convent de Santa Clara, anteriorment anomenada Fundació Rosa Oriol. Aquesta entitat ajuda 1.300 famílies desfavorides a Manresa.[2] Ha impulsat l'espai El costureo, uns horts on dones de diversos orígens tenen feina i destinen verdura fresca al Banc dels Aliments.[3]

També ha fomentat la creació el Grup de Diàleg Interreligiós,[4] el Projecte Mosaic de salut mental i un alberg, entre altres entitats.[3]

Participa activament als mitjans de comunicació d'àmbit català i espanyol a través, per exemple, del programa Punt de trobada de Ràdio 4 o El suplement de Catalunya Ràdio.[5] Ha publicat l'autobiografia Mi claustro es el mundo.[1] Va rebre el Premi Català de l'Any 2014.[6]

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "pel seu compromís amb les persones més desfavorides com a promotora de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, creada al Convent de Santa Clara de Manresa, i la seva vinculació a la Fundació del Convent de Santa Clara".[7]

Ha impulsat el Programa Invulerables de lluita contra la pobresa infantil.[cal citació]

Obres publicadesModifica

  • Santa Catalina de Siena: el coraje en la Iglesia. Burgos: Monte Carmelo, 1997. 
  • Saludablemente bien: la homeopatía y la humanización de la medicina. Madrid: Edibesa, 1999. 
  • Celebramos la vida: "contemplando y predicando" 1206-2006. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2008. ISBN 9788433022158. 
  • Mi claustro es el mundo. Barcelona: Plataforma, 2012. ISBN 9788415115632. 
  • Estimar la vida i compartir-la: sobre la felicitat i el compromís. Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788416154104. 
  • A Dios rogando. Barcelona: Plataforma, 2012. ISBN 9788415880820. 
  • Sor Lucía se confiesa. Barcelona: Plataforma, 2015. ISBN 9788416256785. 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 M. Amela, Víctor «"Dios no tiene manos, ¡pero tiene nuestras manos!"». La Vanguardia, 04-12-2012 [Consulta: 17 abril 2015].
  2. «La Fundació del Convent de Santa Clara es presenta en societat». Nacio Digital, 2018 [Consulta: 24 novembre 2019].
  3. 3,0 3,1 ACN «Lucía Caram, premi Català de l'Any 2014». Vilaweb, 17-04-2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  4. Ahumada, Laia de. «Lucía Caram: "El que em sedueix és la recerca de Déu que hi ha en la gent d'altres religions"». A: Monges (en català). 1ª. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2008, p. 89 i ss.. ISBN 978-84-92416-02-8. 
  5. «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
  6. G., A. «Lucía Caram, Catalana de l'Any 2014». ARA, 16-04-2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  7. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats» (en català). Gencat, 17-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucía Caram