Lucas Mallada y Pueyo

(S'ha redirigit des de: Lucas Mallada)

Lucas Mallada y Pueyo (Osca, 18 d'octubre de 1841 - Madrid, 7 de febrer de 1921) va ser un enginyer de mines, geòleg i escriptor aragonès. És considerat el fundador de la paleontologia espanyola.

Infotaula de personaLucas Mallada y Pueyo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1921 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 46″ O / 40.401508°N,3.729425°O / 40.401508; -3.729425 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Es coneix perFundador de la paleontologia espanyola.
Activitat
Camp de treballPaleontologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer i geòleg
OcupadorEscola d'Enginyers de Mines de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesFlorentino Azpeitia Moros Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va néixer en el número 2 del carrer de San Orencio d'Osca el 18 d'octubre de 1841. En la façana de la seva casa natal es va instal·lar una placa de marbre el 3 de maig de 1925, en recordatori del seu naixement, sufragada per l'Ajuntament d'Osca, l'Acadèmia de Ciències de Saragossa i diverses associacions científiques d'àmbit nacional a les quals va pertànyer l'homenatjat.[1]

 
Placa commemorativa col·locada a la casa natal a Osca.
 
Martell de geòleg de Lucas Mallada. Col·lecció IGME.

Va ser fill de Manuel Mallada, nascut a Lupiñén, i de María Pueyo, natural de Permisán, pobles tots dos de la província d'Osca. El seu pare treballava com a empleat de la Secretaria de l'Ajuntament d'Osca.[a 1]

Als set anys es trasllada amb la seva família a Saragossa. Allí va acabar el batxillerat en 1859 amb qualificacions més aviat discretes. En complir 19 anys el seu pare aconsegueix una plaça de mestre a Madrid i es trasllada tota la família allí; Lucas comença la carrera d'Enginyeria de Mines, que va acabar en 1866 després de repetir un curs. Va fer les seves pràctiques en les mines de mercuri d'Almadén i a l'abril de 1867 va a Oviedo, on romandrà dos anys ensenyant a l'escola de capatassos de Llangréu i inspeccionant-hi les mines carboníferes. Després passa un any recorrent les serres de Terol a la recerca de noves mines i avaluant les ja obertes. En 1870 és escollit per formar part de la comissió encarregada de la realització del Mapa geológico de España, publicat en 1889. Li van tocar a ell les províncies de Toledo, Càceres, Còrdova, Osca, Navarra, Jaén, Tarragona, Lleó, Navarra, Palència i la supervisió general. Aquesta magna obra el farà viatjar arreu del país. En 1878 contreu matrimoni amb Concepción Domingo y Roca, de la qual tindrà dues filles. Entre 1880 i 1890 publica gran quantitat d'articles sobre temes científics, econòmics, polítics i socials i les seves idees desperten el moviment conegut com a regeneracionisme. En 1880 és nomenat catedràtic de Paleontologia a l'Escola de Mines; va resumir els seus coneixements a Catálogo de las especies fósiles encontradas en España i Sinopsis de las especies fósiles. Va tenir com a deixeble Florentino Azpeitia y Moros.

Fou proposat per a ministre i alcalde de Madrid, però rebutja aquests honors, si bé creu convenient informar de les seves idees al rei en les seves famoses Cartas aragonesas dedicadas a Su Majestad. La seva obra Los males de la patria y la futura revolución española (1890) va exercir una notable influència en els components de la Generació del 98. En 1897 va publicar l'article «La futura revolución española», a Revista Contemporánea. El 1903 mor la seva dona. De salut infringida, es jubila el 1910, mor el 7 de febrer de 1921 i és enterrat discretament, com havia desitjat en el seu testament. Va rebre les grans creus d'Isabel la Catòlica i Alfons XII.

 
Casa natal a Osca.

Obra modifica

  • Mallada, L. 1882a. Causas de la pobreza de nuestro suelo. Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, XII, 2, 89-109; XII, 4, 275-280; XII, 4, 273-307.
  • Mallada, L. 1882b. Causas físicas y naturales de la pobreza de nuestro suelo. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, Madrid, 118, 1-4; 119, 18-20; 121, 44-46, 124, 78-79.
  • Mallada, L. 1882-1883. La riqueza mineral de España. El Progreso, Madrid - 90 artículos desde el 1.01.1882 al 5.05.1883.
  • Mallada, L. 1890. Los Males de la Patria y la futura revolución española. Consideraciones generales acerca de sus causas y efectos. Primera parte: Los Males de la Patria. Tipografía de Manuel Ginés Hernández, Madrid, 359 pp.
  • Mallada, L. 1897-1898. La futura revolución española. Revista Contemporánea, CVI, 632-637; CVII, 53-59; 141-147; 488-497; 622-629; CVIII, 291-298; 495-503; CXI, 5-11. Madrid.
  • Mallada, L. 1905. Cartas Aragonesas dedicadas a S.M. el Rey Alfonso XIII (q.D.g.). Est. Tip. de la Viuda e Hijos de M. Tello, Madrid, Cuaderno 1, 1-80.
  • Mallada, L. 1969. Los Males de la Patria. Alianza Editorial (Col. El Libro de Bolsillo), Madrid, 233 pp.

Notes modifica

  1. Ricardo del Arco va deixar escrit que el cognom matern de Lucas Mallada va ser Coll, en comptes de Pueyo; i que el seu pare va ser funcionari de la Diputació Provincial d'Osca, en lloc d'empleat de la Secretaria de l'Ajuntament.[2]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucas Mallada y Pueyo
Vegeu texts en català sobre Lucas Mallada y Pueyo a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Fernández de Castro y Suero
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 7

1895-1921
Succeït per:
Florentino Azpeitia y Moros