Obre el menú principal

Lucas Mallada y Pueyo (Osca, 18 d'octubre de 1841 - Madrid, 7 de febrer de 1921) va ser un enginyer de mines, geòleg i escriptor aragonès. És considerat el fundador de la paleontologia espanyola.

Infotaula de personaLucas Mallada y Pueyo
Lucas Mallada y Pueyo.png
Biografia
Naixement 18 d'octubre de 1841
Osca
Mort 7 de febrer de 1921(1921-02-07) (als 79 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 46″ O / 40.401508333333°N,3.729425°O / 40.401508333333; -3.729425
Formació Universitat de Madrid
Es coneix per Fundador de la paleontologia espanyola.
Activitat
Camp de treball Paleontologia
Ocupació Enginyer i geòleg
Ocupador Escola d'Enginyers de Mines de Madrid
Alumnes Florentino Azpeitia Moros
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer en el número 2 del carrer de San Orencio d'Osca el 18 d'octubre de 1841. En la façana de la seva casa natal es va instal·lar una placa de marbre el 3 de maig de 1925, en recordatori del seu naixement, sufragada per l'Ajuntament d'Osca, l'Acadèmia de Ciències de Saragossa i diverses associacions científiques d'àmbit nacional a les quals va pertànyer l'homenatjat.[1]

 
Placa commemorativa col·locada a la casa natal a Osca.
 
Martell de geòleg de Lucas Mallada. Col·lecció IGME.

Va ser fill de Manuel Mallada, nascut a Lupiñén, i de María Pueyo, natural de Permisán, pobles tots dos de la província d'Osca. El seu pare treballava com a empleat de la Secretaria de l'Ajuntament d'Osca.[a 1]

Als set anys es trasllada amb la seva família a Saragossa. Allí va acabar el batxillerat en 1859 amb qualificacions més aviat discretes. En complir 19 anys el seu pare aconsegueix una plaça de mestre a Madrid i es trasllada tota la família allí; Lucas comença la carrera d'Enginyeria de Mines, que va acabar en 1866 després de repetir un curs. Va fer les seves pràctiques en les mines de mercuri d'Almadén i a l'abril de 1867 va a Oviedo, on romandrà dos anys ensenyant a l'escola de capatassos de Llangréu i inspeccionant-hi les mines carboníferes. Després passa un any recorrent les serres de Terol a la recerca de noves mines i avaluant les ja obertes. En 1870 és escollit per formar part de la comissió encarregada de la realització del Mapa geológico de España, publicat en 1889. Li van tocar a ell les províncies de Toledo, Càceres, Còrdova, Huesca, Navarra, Jaén, Tarragona, León, Navarra, Palencia i la supervisió general. Aquesta magna obra el farà viatjar arreu del país. En 1878 contreu matrimoni amb Concepción Domingo y Roca, de la qual tindrà dues filles. Entre 1880 i 1890 publica gran quantitat d'articles sobre temes científics, econòmics, polítics i socials i les seves idees desperten el moviment conegut com a regeneracionisme. En 1880 és nomenat catedràtic de Paleontologia a l'Escola de Mines; va resumir els seus coneixements a Catálogo de las especies fósiles encontradas en España i Sinopsis de las especies fósiles. Va tenir com a deixeble Florentino Azpeitia y Moros.

Fou proposat per a ministre i alcalde de Madrid, però rebutja aquests honors, si bé creu convenient informar de les seves idees al rei en les seves famoses Cartas aragonesas dedicadas a Su Majestad. La seva obra Los males de la patria y la futura revolución española (1890) va exercir una notable influència en els components de la Generació del 98. En 1897 va publicar l'article «La futura revolución española», a Revista Contemporánea. En 1903 mor la seva dona. De salut infringida, es jubila en 1910, mor el 7 de febrer de 1921 i és enterrat discretament, com havia desitjat en el seu testament. Va rebre les grans creus d'Isabel la Catòlica i Alfons XII.

 
Casa natal a Osca.

ObraModifica

  • Mallada, L. 1882a. Causas de la pobreza de nuestro suelo. Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, XII, 2, 89-109; XII, 4, 275-280; XII, 4, 273-307.
  • Mallada, L. 1882b. Causas físicas y naturales de la pobreza de nuestro suelo. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, Madrid, 118, 1-4; 119, 18-20; 121, 44-46, 124, 78-79.
  • Mallada, L. 1882-1883. La riqueza mineral de España. El Progreso, Madrid - 90 artículos desde el 1.01.1882 al 5.05.1883.
  • Mallada, L. 1890. Los Males de la Patria y la futura revolución española. Consideraciones generales acerca de sus causas y efectos. Primera parte: Los Males de la Patria. Tipografía de Manuel Ginés Hernández, Madrid, 359 pp.
  • Mallada, L. 1897-1898. La futura revolución española. Revista Contemporánea, CVI, 632-637; CVII, 53-59; 141-147; 488-497; 622-629; CVIII, 291-298; 495-503; CXI, 5-11. Madrid.
  • Mallada, L. 1905. Cartas Aragonesas dedicadas a S.M. el Rey Alfonso XIII (q.D.g.). Est. Tip. de la Viuda e Hijos de M. Tello, Madrid, Cuaderno 1, 1-80.
  • Mallada, L. 1969. Los Males de la Patria. Alianza Editorial (Col. El Libro de Bolsillo), Madrid, 233 pp.

NotesModifica

  1. Ricardo del Arco va deixar escrit que el cognom matern de Lucas Mallada va ser Coll, en comptes de Pueyo; i que el seu pare va ser funcionari de la Diputació Provincial d'Osca, en lloc d'empleat de la Secretaria de l'Ajuntament.[2]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica