Luci Canini Gal (tribú)

Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà. Ciceró l'anomena només Canini Gal, però Dió Cassi expressament diu el seu agnomen, Luci Canini Gal.[1] El cognomen Canidius que se li ha assignat alguna vegada, és incorrecte.

Plantilla:Infotaula personaLuci Canini Gal
Biografia
Naixement88 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort44 aC Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntonia Hybrida Major Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Canini Gal Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

L'any 59 aC, juntament amb Quint Fabi Màxim va acusar a Gai Antoni Hibrida de repetundae, i Ciceró va defensar l'acusat.[2] Més tard, això no obstant, Gal es va casar amb una filla de Gai Antoni.[3]

L'any 56 aC va ser tribú de la plebs i va servir els interessos de Pompeu. Amb l'objectiu d'impedir a Publi Lèntul Espinter, procònsol de Cilícia, de restaurar al tron egipci a Ptolemeu XII Auletes, va fer aprovar una rogatio per la qual Pompeu seria enviat a Alexandria amb dos lictors per intentar una reconciliació entre el rei i el poble, rogatio que no va ser aprovada.[4][5]

L'any següent (55 aC) va ser acusat d'un delicte que no consta als llibres d'història, segurament per Marc Coloni, i va ser defensat per Ciceró, a petició de Pompeu.[6] El 51 aC era a Grècia probablement com a pretor d'Acaia.[7] A la guerra civil va romandre neutral. Va morir el 44 aC.[8]

Canini Gal va tenir un fill del mateix nom, Luci Canini Gal, que va ser cònsol l'any 37 aC amb Marc Vipsani Agripa i un nét del mateix nom va ser cònsol suffectus el 2 aC juntament amb Marc Plauci Silvà.[9]

Referències

modifica
  1. Cassi Dió Història de Roma III
  2. Valeri Màxim De Factis Dietisque Memorabilibus 4, 2, 6.
  3. Helmut Halfmann, Marcus Antonius, ed. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt, 2011, ISBN 978-3-534-21727-4, p. 26
  4. Ciceró, Epistulae ad familiares 1, 12, 3; 1, 13, 2
  5. Plutarc Vides paral·leles:Pompeu XLIX,10
  6. Ciceró, Epistulae ad familiares 7, 1, 4
  7. Ciceró, Epistulae ad familiares 2, 8, 3
  8. Ciceró, Epistulae ad Atticum 16, 14, 4
  9. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 226.