Obre el menú principal

Lucio Muñoz Martínez

artista espanyol
(S'ha redirigit des de: Lucio Muñoz)

Lucio Muñoz Martínez (Madrid, 1929 - 1998) fou un pintor espanyol.[1][2]

Infotaula de personaLucio Muñoz Martínez
Lucio Muñoz en su estudio.jpg
Biografia
Naixement 27 desembre 1929
Madrid
Mort 24 maig 1998 (68 anys)
Madrid
Formació Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
Ocupació Pintor
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Expulsat de l'escola, va treballar en el comerç familiar durant una temporada. Més tard, va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va ser deixeble d'Eduardo Chicharro. Després de la seva formació acadèmica, va entrar en contacte amb els realistes madrilenys Antonio López, els germans López Hernández i la que seria la seva esposa Amalia Avia, també pintora. El 1956 va ser becat per l'estat francès per continuar els seus estudis a París, on va entrar en contacte amb l'obra d'Antoni Tàpies, J.Fautrier i creà una sèrie de collages. i Jean Dubuffet, quedant finalment el seu estil enquadrat dins de l'informalisme.[3]

El 1983, va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. El 1989, el Museu Reina Sofia de Madrid va realitzar una exposició antològica de la seva obra.

EstilModifica

Preocupat per les qüestions matèriques, Lucio Muñoz va utilitzar materials de la més variada naturalesa, com papers cremats o fusta, entre d'altres. El suport serà essencial perquè treballi sobre ell. Lucio perforava, esquinçava, realitzava incisions, aproximant-se d'aquesta manera a l'informalisme. Les seves obres, coloristes en la seva majoria encara que amb un predomini del color negre, representen un exponent de l'informalisme més pur. Després de cultivar el gravat durant un parell d'anys, en la fase final la seva pintura es torna menys agressiva a causa del tipus de materials que utilitza.

Obra destacadaModifica

Entre els seus principals treballs destaca l'absis de la Basílica de Aránzazu, a Oñate (Guipúscoa), i el mural que presideix el Ple de l'Assemblea de Madrid, obra que va finalitzar poc abans de la seva mort. Les seves obres s'exhibeixen als museus més importants del món, com el Solomon R. Guggenheim Museum, el Museu d'Art Modern de Nova York, el British Museum i la Tate Gallery de Londres, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca, el Museu d'Art Contemporani de Sevilla, el Museu Tamayo Art Contemporani de Mèxic o el Museu Vaticà de Roma, entre d'altres.

Premis i reconeixementsModifica

  • 1983 - Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya
  • 1993 - Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts
  • 1998 - Premi AECA/ARCO

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucio Muñoz Martínez  
  1. «Lucio Muñoz : La poètica de la fusta». Bonart [Girona], núm. 113, març 2009, p.60. ISSN: 1885-4389.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.105. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. «Lucio Muñoz Martínez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.