Julio López Hernández

escultor espanyol

Julio López Hernández (Madrid, 1930 Madrid, 8 de maig de 2018) va ser un escultor espanyol.

Infotaula de personaJulio López Hernández
Julio López Hernández 03.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 2018 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables

BiografiaModifica

Comença molt prompte el contacte amb l'escultura, donat que tant son pare com el seu avi són orfebres. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, passant als dinou anys a estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[1][2][3]

És en aquest moment quan comença la seua amistat amb altres artistes como Antonio López García y Lucio Muñoz. En 1962 es casa amb Esperanza Parada (també pintora, que morí el 2011),[4] amb qui té dues filles, que en moltes ocasions faran de models per al seu pare.[1][2][3]

Obtingué beques del Liceu Francès i de la fundació Joan March per a realitzar viatges a França i Itàlia. A partir de 1970 treballa com a professor de Modelat a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid.[1]

Al llarg de la seua carrera ha rebut premis i homenatges, destacant el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya en 1982, el Premi Nacional de Medalla Tomás Francisco Prieto de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre o la Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. El 28 d'abril de 1986 és triat acadèmic en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.[1][3]

Trajectòria artísticaModifica

La seua primera exposició individual fou l'any 1965, a la Galeria Juana Mordó de Madrid, i a partir d'aquest moment, la seva obra ha estat exposada en importants sales de tot el territori nacional, com la Fundació Rodríguez Acosta de Granada a la Caixa d'Estalvis d'Astúries, el Monestir de Sant Francesc a Càceres, el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, la Fundació Santillana o la Galeria Leandro Navarro de Madrid.[1]

Encara que les talles religioses són els seus treballs al començament de la seua carrera, prompte els temes quotidians i familiars van guanyar terreny, emprant fonamentalment el bronze com material per treballar la seua creativitat, sense deixar de banda la importància de les textures. Treballa peces tant a mida natural com medalles (que comença a treballar a partir de 1995). Li agrada treballar sèries temàtiques, com la dedicada als escriptors guanyadors del Premi Cervantes. Té obres de mida major com: Tors de Jorge Manrique a Paredes de Nava (Palència); Monuments a Andrés Segovia, a Federico García Lorca, al pintor Sebastián Muñoz; bustos com els de Fernando de los Ríos, Gerardo Diego; etc.[2][3]

En 1951 participa en el projecte de "Escuela de Escultores de Coca" junt a César Montaña i Eduardo Capa entre altres. Com artista evoluciona de l'expressionisme al realisme, cosa que fa que es puga incloure en l'anomenada "escola realista madrilenya" junt a Antonio López García, Amalia Avia, Isabel Quintanilla, María Moreno[5]

 
Monument a García Lorca a Madrid

Exposicions individualsModifica

  • 1965. Galeria Juana Mordó. Madrid.[5]
  • 1973. Galeria Juana Mordó. Madrid; Galeria Juana de Aizpuru. Sevilla.[5]
  • 1975. Fundació "Rodríguez Acosta". Granada.[5]
  • 1979. Galeria Maese Nicolás. León.[5]
  • 1980. Exposició Antològica, Palau de Cristall del Retiro. Madrid; Exposició Antològica, Caja de Ahorros de Astúries. Oviedo, Gijón.[5]
  • 1981. Exposició: maqueta i dibuixos per al Projecte de Monument a Andrés Segovia, Casa de Cultura de Linares. Linares.[5]
  • 1982. Exposició Antològica en el Museu Nacional d'Escultura. Valladolid.[5]
  • 1983. Exposició Antològica, Institució Cultural "El Brocense", Monestir de Sant Francesc. Càceres; Exposició Antològica en la Fundació Santillana, Santillana del Mar.[5]
  • 1985. Fundació "Rodríguez Acosta". Granada; Exposició de dibuixos: Projecte d'Escultura de Federico García Lorca, Teatro Español. Madrid.[5]
  • 1986. Sala Luzán, Caja de la Inmaculada, Zaragoza.[5]
  • 1987. Sala de Exposicions de la “Caja de Ahorros de Alicante y Murcia”. Alicante.[5]
  • 1989. Exposició Retrospectiva en Cultural Rioja, Sala Amós Salvador (Logroño)i Museu d'Albacete.[5]
  • 1990. Museu Barjola. Gijón; Casa Municipal de Cultura de Avilés.[5]
  • 1995. Exposició Antològica: Obra 1960-1995, Sala de Exposicions de Plaza de España. Madrid.[5]
  • 1997. Galeria Leandro Navarro. Madrid.[5]
  • 1998. "La realidad paralela", Caja de Asturias. Oviedo
  • 2005. "L'escultura dorment. Julio López Hernández, el dibuix com a procés", Sala Cultural Cajastur, Oviedo.[5]

Obres PúbliquesModifica

 
Esperanza caminando escultura urbana d'Oviedo
  • Tors de Jorge Manrique, 1984, Paredes de Nava, Palència.[5]
  • Monument a Andrés Segòvia, 1982-1985, Linares, Jaén .[5]
  • Monument a Federico García Lorca, 1985-1986, Plaça de Santa Anna, Madrid.[5]
  • Un pintor per al Prado, 1988-1989, Museu del Prado, Madrid.[5]
  • “Formaste de tu amor simetria”, 1991, Glorieta dels Til·lers del Jardí Botànic de Madrid.[5]
  • Bust de Fernando de los Ríos, 1995-1996, Residència d'Estudiants Carles III, Madrid.[5]
  • Bust homenatge a Gerardo Diego, 1997-98, Santander (rèplica a Madrid.[5])
  • Esperanza caminando, 1998, Teatre Campoamor, Oviedo.[5]
  • Monument al pintor Sebastià Muñoz, 2005, Parc Històric de Navalcarnero, Madrid.[5]

Obres en Museus i Col·leccions PrivadesModifica

  • Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid.[5]
  • Museu Nacional de la Moneda, Madrid.[5]
  • Museu de Figueira de Foz, Portugal.[5]
  • Museu d'Art Contemporani, Sevilla.[5]
  • Museum Atheneum, Helsinki.[5]
  • Muzeum Sztuki Medalierskiej, Varsovia.[5]
  • Musèe de Sculpture en Plein Air, Middelheim, Amberes.[5]
  • Col·lecció d'Art del Segle XX. Casa de la Asegurada, Alicante.[5]
  • Museu de Belles Arts d'Àlaba, Vitoria.[5]
  • Museu Britànic, Departament de Medalles, Londres.[5]
  • Museu d'Art Contemporani, casa dels Cavalls, Càceres.[5]
  • Museu Nacional d'Escultura, Valladolid.[5]
  • Museu Vaticà, Roma.[5]
  • Col·lecció Fundació Joan March, Madrid.[5]
  • Museu a l'Aire Lliure de Hakone, Japón.[5]
  • Sala Juan de Villanueva, Museu del Prado, Madrid.[5]
  • Palais de l'Europe, Strasburg.[5]
  • Chase Manhattan Bank, New York.[5]
  • Auditori Nacional de Música, Madrid.[5]
  • Col·lecció Amics de l'Art Contemporani, Madrid.[5]
  • Col·lecció ICO, Institut de Crèdit Oficial, Madrid.[5]
  • Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.[5]
  • Col·lecció March, Palma.[5]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julio López Hernández