Julio López Hernández
Julio López Hernández (Madrid, 1930 - Madrid, 8 de maig de 2018) va ser un escultor espanyol.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1930 Madrid |
| Mort | 8 maig 2018 (87/88 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Biografia modifica
Comença molt prompte el contacte amb l'escultura, donat que tant son pare com el seu avi són orfebres. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, passant als dinou anys a estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[1][2][3]
És en aquest moment quan comença la seua amistat amb altres artistes como Antonio López García i Lucio Muñoz. En 1962 es casa amb Esperanza Parada (també pintora, que morí el 2011),[4] amb qui té dues filles, que en moltes ocasions faran de models per al seu pare.[1][2][3]
Obtingué beques del Liceu Francès i de la fundació Joan March per a realitzar viatges a França i Itàlia. A partir de 1970 treballa com a professor de Modelat a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid.[1]
Al llarg de la seua carrera ha rebut premis i homenatges, destacant el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya en 1982, el Premi Nacional de Medalla Tomás Francisco Prieto de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre o la Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. El 28 d'abril de 1986 és triat acadèmic en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.[1][3]
Trajectòria artística modifica
La seua primera exposició individual fou l'any 1965, a la Galeria Juana Mordó de Madrid, i a partir d'aquest moment, la seva obra ha estat exposada en importants sales de tot el territori nacional, com la Fundació Rodríguez Acosta de Granada a la Caixa d'Estalvis d'Astúries, el Monestir de Sant Francesc a Càceres, el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, la Fundació Santillana o la Galeria Leandro Navarro de Madrid.[1]
Encara que les talles religioses són els seus treballs al començament de la seua carrera, prompte els temes quotidians i familiars van guanyar terreny, emprant fonamentalment el bronze com material per treballar la seua creativitat, sense deixar de banda la importància de les textures. Treballa peces tant a mida natural com medalles (que comença a treballar a partir de 1995). Li agrada treballar sèries temàtiques, com la dedicada als escriptors guanyadors del Premi Cervantes. Té obres de mida major com: Tors de Jorge Manrique a Paredes de Nava (Palència); Monuments a Andrés Segovia, a Federico García Lorca, al pintor Sebastián Muñoz; bustos com els de Fernando de los Ríos, Gerardo Diego; etc.[2][3]
En 1951 participa en el projecte de "Escuela de Escultores de Coca" junt a César Montaña i Eduardo Capa entre altres. Com artista evoluciona de l'expressionisme al realisme, cosa que fa que es puga incloure en l'anomenada "escola realista madrilenya" junt a Antonio López García, Amalia Avia, Isabel Quintanilla, María Moreno…[5]
Exposicions individuals modifica
- 1965. Galeria Juana Mordó. Madrid.[5]
- 1973. Galeria Juana Mordó. Madrid; Galeria Juana de Aizpuru. Sevilla.[5]
- 1975. Fundació "Rodríguez Acosta". Granada.[5]
- 1979. Galeria Maese Nicolás. León.[5]
- 1980. Exposició Antològica, Palau de Cristall del Retiro. Madrid; Exposició Antològica, Caja de Ahorros de Astúries. Oviedo, Gijón.[5]
- 1981. Exposició: maqueta i dibuixos per al Projecte de Monument a Andrés Segovia, Casa de Cultura de Linares. Linares.[5]
- 1982. Exposició Antològica en el Museu Nacional d'Escultura. Valladolid.[5]
- 1983. Exposició Antològica, Institució Cultural "El Brocense", Monestir de Sant Francesc. Càceres; Exposició Antològica en la Fundació Santillana, Santillana del Mar.[5]
- 1985. Fundació "Rodríguez Acosta". Granada; Exposició de dibuixos: Projecte d'Escultura de Federico García Lorca, Teatro Español. Madrid.[5]
- 1986. Sala Luzán, Caja de la Inmaculada, Zaragoza.[5]
- 1987. Sala de Exposicions de la “Caja de Ahorros de Alicante y Murcia”. Alicante.[5]
- 1989. Exposició Retrospectiva en Cultural Rioja, Sala Amós Salvador (Logroño)i Museu d'Albacete.[5]
- 1990. Museu Barjola. Gijón; Casa Municipal de Cultura de Avilés.[5]
- 1995. Exposició Antològica: Obra 1960-1995, Sala de Exposicions de Plaza de España. Madrid.[5]
- 1997. Galeria Leandro Navarro. Madrid.[5]
- 1998. "La realidad paralela", Caja de Asturias. Oviedo
- 2005. "L'escultura dorment. Julio López Hernández, el dibuix com a procés", Sala Cultural Cajastur, Oviedo.[5]
Obres Públiques modifica
- Tors de Jorge Manrique, 1984, Paredes de Nava, Palència.[5]
- Monument a Andrés Segòvia, 1982-1985, Linares, Jaén .[5]
- Monument a Federico García Lorca, 1985-1986, Plaça de Santa Anna, Madrid.[5]
- Un pintor per al Prado, 1988-1989, Museu del Prado, Madrid.[5]
- “Formaste de tu amor simetria”, 1991, Glorieta dels Til·lers del Jardí Botànic de Madrid.[5]
- Bust de Fernando de los Ríos, 1995-1996, Residència d'Estudiants Carles III, Madrid.[5]
- Bust homenatge a Gerardo Diego, 1997-98, Santander (rèplica a Madrid.[5])
- Esperanza caminando, 1998, Teatre Campoamor, Oviedo.[5]
- Monument al pintor Sebastià Muñoz, 2005, Parc Històric de Navalcarnero, Madrid.[5]
Obres en Museus i Col·leccions Privades modifica
- Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid.[5]
- Museu Nacional de la Moneda, Madrid.[5]
- Museu de Figueira de Foz, Portugal.[5]
- Museu d'Art Contemporani, Sevilla.[5]
- Museum Atheneum, Helsinki.[5]
- Muzeum Sztuki Medalierskiej, Varsovia.[5]
- Musèe de Sculpture en Plein Air, Middelheim, Amberes.[5]
- Col·lecció d'Art del Segle XX. Casa de la Asegurada, Alicante.[5]
- Museu de Belles Arts d'Àlaba, Vitoria.[5]
- Museu Britànic, Departament de Medalles, Londres.[5]
- Museu d'Art Contemporani, casa dels Cavalls, Càceres.[5]
- Museu Nacional d'Escultura, Valladolid.[5]
- Museu Vaticà, Roma.[5]
- Col·lecció Fundació Joan March, Madrid.[5]
- Museu a l'Aire Lliure de Hakone, Japón.[5]
- Sala Juan de Villanueva, Museu del Prado, Madrid.[5]
- Palais de l'Europe, Strasburg.[5]
- Chase Manhattan Bank, New York.[5]
- Auditori Nacional de Música, Madrid.[5]
- Col·lecció Amics de l'Art Contemporani, Madrid.[5]
- Col·lecció ICO, Institut de Crèdit Oficial, Madrid.[5]
- Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.[5]
- Col·lecció March, Palma.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 http://www.leandro-navarro.com/julio-lopez-hernandez_biografia.htm
- ↑ 2,0 2,1 2,2 https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/lopez-hernandez-julio/
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 http://artedemadrid.wordpress.com/2012/11/19/julio-lopez-hernandez-realista-madrileno/
- ↑ Trapiello, Andrés «Esperanza Parada, el don y la conquista» (en castellà). El País, 02-02-2011 [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 24 juliol 2014].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julio López Hernández |
- Revista Escultura Urbana Arxivat 2007-12-30 a Wayback Machine.
- Un pintor para el Prado, 1988-89 Arxivat 2012-01-30 a Wayback Machine.
- Esperanza caminando, 1998 Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine.
- Monumento al pintor Sebastián Muñoz, 2004 Arxivat 2009-12-07 a Wayback Machine.
- Veinte años después, Julio López Hernández completa su monumento a Jorge Manrique Arxivat 2014-08-10 a Wayback Machine. ABC, 30 - 03 - 2002. Consultat 13 de desembre de 2007.