Obre el menú principal

Lucio Urtubia Jiménez (Cascante, Navarra, 18 de febrer de 1931) és un paleta i militant anarquista. A causa de la seva activitat clandestina en pro de grups d'anarquistes internacionals, és considerat com una mena de Robin Hood. Actualment, segueix participant en la difusió de les idees anarquistes i continua vivint a París del seu treball de paleta.

Infotaula de personaLucio Urtubia Jiménez
Lucio Urtubia.jpg
Biografia
Naixement 18 de febrer de 1931 (1931-02-18) (88 anys)
Cascante, Navarra
Ideologia política Anarquisme
Activitat
Ocupació paleta, activista anarquista
Família
Cònjuge Anne Garnier
Fills Juliette Urtubia
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Lucio Urtubia va néixer a Cascante en una família molt pobra de 5 germans, a la Navarra carlista. El seu pare va entrar a la presó com a carlista, però en va sortir convertit en comunista. Als 19 anys, Lucio va escoltar de la seva boca per primera vegada la frase que marcaria la seva vida: "Si pogués tornar a començar, seria anarquista".

Reclutat per al servei militar, va descobrir molt aviat la facilitat per a realitzar contraban a la frontera hispanofrancesa. Amb altres companys de servei, va desvalisar un magatzem de la companyia on estava adscrit. En ser descobert, l'any 1954, va desertar i va fugir a França, ja que els delictes comesos li podien costar la pena de mort.

A París, va començar a treballar de paleta, ofici que l'acompanyarà tota la vida. Lucio sempre ha defensat la feina: som paletes, pintors, electricistes... no necessitem l'estat per a ressi l'atur i la marginació creessin revolucionaris, els governs haurien acabat ja amb l'atur i la marginació.

A França, Lucio va començar a relacionar-se amb les Joventuts Llibertàries de la Fédération Anarchiste, radicada a París, en principi per aprendre l'idioma, però més tard plenament convençut per les relacions que hi va iniciar, entre d'altres amb André Breton i amb Albert Camus.

Relació amb Quico SabatéModifica

Poc de temps després de viure a París, se li va demanar que amagués a casa seva un membre del maquis antifranquista. El refugiat era el mític Quico Sabaté, amb qui va compartir casa durant diversos anys, fins que aquest va morir.

« Per a Lucio, en Quico era el seu déu, el seu mestre de l'anarquisme »
— Bernard Thomas

Sabaté li va facilitar adreces de famílies exiliades a Tolosa , Perpinyà i París, així com de membres de l'antiga CNT espanyola que seguien en actiu a Barcelona, Saragossa, Madrid i Pamplona. Urtubia, davant la detenció i empresonament de Sabaté, va començar a emular-lo, realitzant incursions en territori espanyol; posteriorment, va emprendre una sèrie de robatoris i atracaments per Europa a fi d'aconseguir fons per a la causa revolucionària. Més tard, abandonaria aquestes activitats «per por de fer-li mal als empleats dels bancs».

Activitats de falsificacióModifica

Anteriorment, havia començat la seva activitat de falsificador, proveint de documents falsos una gran quantitat de guerrillers i exiliats. 

En la dècada de 1960, conjuntament amb altres exiliats, va iniciar les seves activitats de falsificació de moneda, amb la qual finançaven nombrosos grups arreu del món, alhora que procuraven desestabilitzar les economies capitalistes. Subseqüentment amb aquestes activitats, en plena invasió de la badia de Cochinos, va proposar a l'ambaixadora de Cuba a França, Rosa Simeón, la destrucció amb explosius d'interessos nord-americans a França, a la qual cosa aquesta es va negar. No obstant això, va resultar temptada amb la proposta que li va fer de falsificació massiva de dòlars americans, dels quals li portava una mostra. Va ser llavors quan l'ambaixadora va intervenir per presentar-li el Che Guevara el 1962, en aquell temps ministre d'Indústria de la Revolució cubana, al qui va presentar el seu pla de falsificació a gran escala de dòlars, pla que va rebutjar. Aquesta trobada va suposar una gran decepció per a Urtubia, ja que el Che li va comentar en aquesta la seva opinió que els EUA continuarien sent rics malgrat tot, fet que va interpretar com un senyal que l'argentí començava a estar cansat del rumb que prenia la política a l'illa.

L'acció subversiva més important de les que realitzà va ser la falsificació de xecs de viatge del banc nord-americà First National City Bank (actual Citibank) en la segona meitat de la dècada de 1970. Va realitzar 8.000 fulls de 25 xecs de 100 dòlars cada u, un total de vint milions de dòlars, cosa que va estar a punt d'aconseguir que fes fallida el banc, que va patir una important caiguda en la cotització en borsa. Aquests diners van ser utilitzats per a finançar diferents moviments guerrillers a Llatinoamèrica (tupamaros, montoneros, etc.) i Europa. Els titulars de premsa a Espanya li van donar l'apel·latiu d'«el bandit bo» o «la guineu basca».

PresóModifica

Va ser processat i trobat culpable d'un delicte de falsificació, pel qual va ser condemnat a sis mesos de presó. Per a la seva defensa, va comptar amb l'ajuda d'un bon nombre d'advocats progressistes de França i la pena es va fixar després d'arribar a un acord extrajudicial amb el banc, que va acceptar retirar gran part dels càrrecs a canvi de les planxes de gravació.

Lluita anticapitalistaModifica

Al llarg de la seva vida, va participar en un gran nombre d'actes contra el sistema capitalista que van suposar que es dictessin en contra cinc ordres internacionals de recerca, inclosa una de la CIA. Destaquen la participació en la preparació del segrest del nazi Klaus Barbie a Bolívia, la col·laboració en la fugida del líder dels Panteres Negres, la intercessió en el segrest de Javier Rupérez o la seva col·laboració en la fugida de presó d'Albert Boadella, que es trobava en espera d'un judici per un delicte d'injúries a l'exèrcit. A més va simpatitzar amb els Grups Autònoms de combat Moviment Ibèric d'Alliberament i amb els posteriors Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI), i mantingué una especial relació amb un dels membres més destacats d'aquests últims, el francès Jean-Marc Rouillan.

Cultura popularModifica

El 2007, es va estrenar un documental sobre la seva vida, titulat Lucio, dirigit pels cineastes bascos José María Goenaga i Aitor Arregi. El 3 de maig de 2015, Lucio Urtubia apareix en televisió en el programa Salvados de Jordi Évole (canal la Sexta; 3 de maig de 2015).

ObraModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucio Urtubia