Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire

militar espanyol
(S'ha redirigit des de: Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire)

Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire (Château d'Heuchin, Fontaine-lès-Boulans, 1 de juliol de 1769Saragossa, 17 de gener de 1826)[1] fou un militar espanyol d'origen francès que va participar activament en diversos escenaris de la Guerra del Francès. Fou cavaller de l'Orde de Montesa.[2][3][4]

Infotaula de personaLluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire
Retrato del general Luis Alejandro de Bassecourt. Palacio de Cervelló (Valencia).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire Modifica el valor a Wikidata
1r juliol 1769 Modifica el valor a Wikidata
Fontaine-lès-Boulans (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1826 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Saragossa (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg  Capità general de València
1810 – 1811

4 juliol de 1824 – 27 de gener de 1825
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general d'Aragó
juliol de 1825 – gener de 1826
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès i Guerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Premis

FamíliaModifica

Era fill de Procopi Francesc Carles Bassecourt i de Contes, marquès de Bassecourt,[2] i Teresa Ghislaine Dupire.[1] Era nebot de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.

Es va casar amb María de las Nieves Arriaza y Superbiela el 1803.

BiografiaModifica

El 1783 va ingressar a la guàrdia valona de l'Exèrcit espanyol amb catorze anys, on ascendí a alferes el mateix any i a tinent el 1788. Va lluitar a la Guerra Gran sota les ordres d'Antonio Ricardos tot participant a la batalla del Masdéu, a la batalla de Trullars i a la batalla del Voló, així com a la presa d'Arle i la defensa de Figueres i Girona. El 1796 acompanyà el seu oncle a l'illa de Cuba, de la qual havia estat nomenat capità general, on entre el 29 de març de 1797 i el 23 d'agost de 1799 exercí de tinent de governador de la vila de Trinidad.[1][2] En 1805 va ascendir a capità de fusellers.

Quan les noves autoritats franceses reprimiren l'aixecament del 2 de maig de 1808, Bassecourt va fugir de Madrid el juny en direcció a Sevilla, a on s'estava organitzant la resistència. De seguida fou ascendit a brigadier i des d'aleshores va lluitar a la Guerra del Francès. Fou present a les derrotes de Medellín, Tudela, i d'Uclés. A partir de llavors va participar en diversos combats entre la Manxa i Extremadura, fins que li fou encarregada la instrucció de noves tropes com a comandant general de Conca (Castella - la Manxa).[1] L'agost de 1810 el Consell de la Regència el féu capità general de València de forma interina, establint la seva base d'operacions a Castelló de la Plana a l'octubre. Després de reorganitzar les tropes valencianes, desfetes a Alcalà de Xivert,[2] fou severament derrotat pels francesos a Ulldecona el 26 de novembre patint més de 2.500 baixes, quan volia evitar que ocupessin Tortosa.[1] En cerca de suport, el gener de 1811 va convocar els membres de la Junta de València i diversos diputats: però el mes següent va reaccionar a les crítiques que hi va rebre dissolent la reunió i empresonant alguns dels seus assistents. Aquest fou el motiu pel qual a l'abril fou substituït per Carlos O'Donnell i enviat de nou a Conca.[1] Des de llavors va tornar a participar en diversos fets bèl·lics per la meseta sense massa èxit, fins que el 1813 fou destinat a l'exèrcit de reserva de Galícia fins el final de la guerra.[1] En 1815 fou ascendit a tinent general.[2] Les condecoracions pels seus fets d'armes arribaren el 1817 amb l'Orde de Sant Hermenegild i l'Orde de Sant Ferran[5]

Durant el Trienni Liberal fou destinat com a comandant general de Salamanca. Però amb el retorn de l'absolutisme de Ferran VII fou nomenat governador militar de Barcelona el novembre de 1823, fins que fou traslladat a València de nou com a capità general el juliol de 1824, a on tractà amb especial duresa els delictes polítics.[1] Ràpidament fou traslladat com a capità general de Granada el gener de 1825, però el juny va acabar definitivament a l'Aragó. Immediatament va demanar llicència per anar a curar-se el mal de gota a Caldes d'Estrac, cosa que li fou denegada. Finalment va morir al càrrec el 17 de gener següent, no sense haver rebut la Creu d'Isabel la Catòlica l'octubre anterior.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Martín-Lanuza:Luis Alejandro Bassecourt y Dupire
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre, 1998: p. 109-110, "Bassecourt i du Pire, Lluís-Alexandre Procopi de"
  3. Ordenes Militares: D. Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire
  4. L'Enciclopèdia.cat
  5. Novales: Bassecourt, Luis Alejandro (s. XIX).

Fonts referenciadesModifica

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p. ISBN 84-297-3521-6.