Luis Vázquez de Parga e Iglesias

historiador espanyol

Luis María Manuel Félix Ramón Vázquez de Parga e Iglesias[1] (Madrid, 21 de febrer de 1908 – Madrid, 26 d'octubre de 1994) va ser un historiador, arqueòleg, llatinista i acadèmic espanyol.

Infotaula de personaLuis Vázquez de Parga e Iglesias
Biografia
Naixement21 febrer 1908 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1994 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióArqueòleg i historiador
OcupadorMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya
Biblioteca Nacional d'Espanya
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeConsuelo Gutiérrez del Arroyo y González[1]
ParesLuis Vázquez de Parga y de la Riva y María Iglesias Fariña[1]
GermansMaría Luisa Vázquez de Parga Iglesias Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut el 21 de febrer de 1908 a Madrid,[2] es llicencià el 1927 en Filosofia i Lletrrs.[3] El 1930 va obtenir una plaça de funcionari en el Museu Arqueològic Nacional.[4] En la seva tesi doctoral va acabar provant la falsedat de la Itación o Divisió de Wamba.[4][5] Com a arqueòleg, va dur a terme excavacions a Recópolis i Pamplona.[5] Escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història el 18 de maig de 1973, va ocupar el càrrec des de la seva presa de possessió el 18 de novembre de 1973[6] fins a la seva defunció, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 1994 a la seva ciutat natal.[2][7] Fou deixeble de Claudio Sánchez Albornoz.[8][3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Bértolo Ballesteros i Ferro Pego, 2009, p. 312.
  2. 2,0 2,1 Bértolo Ballesteros i Ferro Pego, 2009, p. 312-313.
  3. 3,0 3,1 Mezquíriz Irujo, 2010, p. 5.
  4. 4,0 4,1 Gil Fernández, 1995, p. 7.
  5. 5,0 5,1 VV.AA, 1995, p. 204.
  6. «Académicos Numerarios - Relación de Medallas: 11». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 22 novembre 2015].
  7. VV.AA, 1995, p. 203.
  8. Anes, 1994.

Bibliografia modifica