Lunar Prospector
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Lunar Prospector (en català: Prospector lunar) és una sonda espacial d'exploració automàtica lunar de tipus Discovery de la NASA amb la finalitat de l'estudi i l'exploració de la superfície del satèl·lit.[1] Fou llançada des de Cap Canaveral el 7 de gener de 1998, mitjançant un llançador del tipus Athena II.
 | ||
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | orbitador lunar i entitat desapareguda  | |
| Fabricant | Lockheed Martin Missiles and Space (en)  | |
| Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Operador | ||
| NSSDC ID | 1998-001A | |
| Núm. SATCAT | 25131 | |
| Llançament | ||
| Data | 7 gener 1998 | |
| Vehicle de llançament | Athena II | |
|
| ||
| Punt de sortida | Cape Canaveral Space Launch Complex 46 (en) | |
| Especificacions | ||
| Massa | 296,4 kg 158,7 kg | |
Es tracta d'una nau de les denominades "micro-sondes" a causa del seu poc pes i mínimes despeses d'explotació i planejada per a continuar i completar els estudis efectuats per la sonda Clementine així com per l'associació ALPO dels pols lunars.
La massa és de 158 kg, 296 amb el combustible, organitzada cap a una estructura quadrangular de 14 x 12 dm d'on surten 3 pals de 25 dm amb la missió d'allunyar els sensors del cos principal.
Porta un espectròmetre de raig Gamma -GRS-, encarregat del rastreig d'elements estranys com el tori, potassi, ferro, urani, oxigen, magnesi, silici, alumini, calci i titani.
També transporta un magnetòmetre -MAG- amb la missió de mesurar el fluix sobreposat de tres camps magnètics: el terrestre, aquell que arrossega el vent solar i el propi de la Lluna.
El reflectòmetre d'electrons -ER- s'encarrega de mesurar el camp magnètic de la superfície lunar, l'espectròmetre de neutrons -NS- buscarà l'existència de gel mitjançant la presència d'hidrogen.
El seu espectròmetre de partícules alfa -APS- mesura la presència dels gasos radioactius, principalment del radó i el poloni que surten de l'interior de la Lluna i per últim l'experiment Doppler tractant la gravetat -DGE- permetés afinar damunt el model actual de camp gravitatori lunar.
Alguns d'aquests experiments han sigut obtinguts a tan sols 10 km sobre la superfície lunar, el que ens permet amb això una major exactitud a l'hora dels seus resultats.
Per molts anys s'ha pensat que a la Lluna no existia aigua. No obstant això, el 6 de març de 1998 la sonda lunar Prospector envia dades a la Terra anunciant la més que probable existència d'aigua gelada als cràters dels dos pols de la Lluna. Aquest descobriment ha obert una nova era als viatges a la Lluna i fa pensar en la possibilitat d'establir bases lunars.
Un cop finalitzada la seua etapa d'investigació, la Lunar Prospector s'estavellà de forma controlada a les 9.52 UTC del 31 de juliol de 1999 a una velocitat de 6.000 km/h contra una zona d'ombres propera al pol sud, amb la finalitat de detectar vapors d'aigua provinents d'acumulacions de gel.
Fins al moment els observatoris terrestres que estaven preparats per a analitzar la caiguda de la sonda no han detectat resultats positius, potser a causa del fet que la nau no impactà on estava previst.
Referències modifica
- ↑ «NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details». Arxivat de l'original el 2019-08-12. [Consulta: 4 juliol 2018].
Bibliografia modifica
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lunar Prospector |