Obre el menú principal

Màrius Mateo (Barcelona, 21 de juny de 1889 - 1958?) fou un violinista, compositor i director d'orquestra català.[1]

Infotaula de personaMàrius Mateo
Màrius Mateo.png
Biografia
Naixement 21 juny 1889
Barcelona
Mort 1958 (68/69 anys)
Activitat
Ocupació Empresari, compositor i violinista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Barcelona, va començar a estudiar violí a Buenos Aires[2] i va continuar dels nou als catorze anys a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Clemente Ibarguren, Joan Pellicer, Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau. En finalitzar els estudis, va ser becat per l'Ajuntament de Barcelona per anar a Berlín, on va ser deixeble de Joseph Joachim i de Max Bruch. El 1915 va fer el seu primer concert al Palau de la Música Catalana. El 1921, Mateo va traslladar-se a Mèxic, on va viure fins a l'any 1925; allà va ser professor del conservatori i hi va fundar i dirigir una orquestra. També va realitzar algunes gires per Cuba, Argentina, Brasil i els EUA. El 1926, fixà la seva residència a París i l'octubre de 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, va organitzar un cicle de concerts a la seva ciutat natal, finançats per la Diputació de Barcelona i amb el nom de Música Simfónica Iberoamericana. Artistes de la talla d'Heitor Villa-Lobos, Carlos Pedrell, Carlos López Buchardo, Alejandro García Caturla, Alberto Williams i Montserrat Capmany van participar en aquest cicle de concerts.[3]

Durant la Segona República va rebre males crítiques per part d'algunes revistes culturals com ara El mirador,[4] sembla que per raons econòmiques i ideològiques. En canvi, va seguir rebent grans elogis de la crítica i el públic en les seves gires internacionals. Durant la Guerra Civil va fer diverses actuacions a Barcelona.

Més tard, suposadament per circumstàncies familiars, va anar a viure a Portugal, on va mantenir l'activitat concertística i creativa.

Al llarg de la seva vida, Màrius Mateo va fer gires de concerts per Alemanya, Àustria, França, Bèlgica, Espanya i Amèrica del Sud. Alguns compositors van escriure obres expressament per a ell i se li deuen les primeres audicions a Espanya del Concert Rus de Lalo, de la Suite de Ries i del Concert en si menor de D'Ambrosio.

L'eminent musicòleg alemany A. Moser va escriure: "Considero Màrius Mateo com una aparició extraordinària entre els músics actuals" i Max Bruch va afirmar que no esperava escoltar mai una interpretació tan emotiva del seu Concert per a violí núm. 1 com la de M. Mateo.[5]

Tocava un violí del luthier austríac Jacob Steiner construït l'any 1659.

ObresModifica

La seva obra com a compositor no va ser gaire abundant, però va tenir una bona acollida per part del públic i de la crítica. Va transcriure i arranjar moltes peces curtes originals per a altres instruments i en gairebé tots els concerts en va interpretar alguna. Diverses transcripcions seves van ser editades per Breitkopf & Härtel.

El seu poema musical "Artá", dedicat a Falla, li va valer el reconeixement dels seus companys Felip Pedrell i Eduard López-Chávarri. La seva òpera "Majas" va ser estrenada amb gran èxit al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, i al Teatro Real de Madrid durant la temporada del 1916-1917.[6] També va escriure una sonata per a violí i piano dedicada a Eugène Ysaÿe i un petit recull de peces per a piano, anomenat Quadrets de la Costa Brava, sobre poemes de Joan Arús i R.Tagore.

Llista dels títols més destacatsModifica

 
"Majas" de Màrius Mateo

Arranjaments d'obres d'altres compositorsModifica

-Toccata, op. 39 de Cécile Cheminade

-Chanson Populaire de Robert Schumann

-Rêverie de Robert Schumann

-Le Nid de Robert Schumann

-Sur le Rhin de Robert Schumann

-Les deux grenadiers de Robert Schumann

-Le Lotus de Robert Schumann

-Gavotta de Francesco Geminiani

-Cançó Catalana de Francesc Alió

Obres de gran formatModifica

-Poema de Occidente: obra simfònico-coral que fa referència a les aparicions de la Verge de Fàtima.

-Poema musical Artá

-Majas (òpera)

-Juergas, suite per a orquestra

Música de cambraModifica

-Poema musical Concòrdia per a violoncel, oboè, fagot, piano i trompa[7]

-Quadrets de la Costa Brava per a piano

-Sonata per a violí i piano

-Sonata 1930 per a piano

-Invocació i Deixondiment per a veu i piano

ReferènciesModifica

  1. «Màrius Mateo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 març 2014].
  2. Diverses fonts ens proporcionen informacions contradictòries. L'article del Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, signat per Emilio Casares Rodicio, afrima que M. Mateo es va traslladar a Argentina a l'edat de 14 anys. "(...) viajó a Argenina a los catorce años de edad, dedicándose por un tiempo a dar conciertos por América del Sur." Per tant, no ens parla de la prolongació dels seus estudis a Alemanya. Casares Rodicio, Emilio (dir. 1999). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE. Pàg. 356.
  3. Aviñoa, Xosè (coord.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62. Volum IV: Del Modernisme a la Guerra Civil, pàgs 77 i 230.
  4. El Mirador: setmanari de literatura, art i política. Any II, núm. 61 (27/03/1930), pàg. 1. "Uns dies després d'aquells tristament famosos concerts que costaven a la Diputació 40.000 duros anà a acomiadar-se del personal de la Secció de Cultura i digué, amb la seva veu mellfflua: "M'escapo d'aquest país de desagraits! Me'n vaig a Monte-Carlo a tocar davant de prínceps!"". En canvi, a Ritmo: revista musical ilustrada. Any III, núm. 32 (15/05/1931), pàg. 16, llegim:"Mario Mateo no cuenta con las simpatías de la crítica ni con el interés del público. El caso es que los dos conciertos de música exclusivamente suya fueron un fracaso económico. (...). Sin embargo, toda su producción es digna de estima. Una estima que creo que alcanzará más "eco" en otros ambientes que en el nuestro, francamente hostil."
  5. La Voz de Menorca: diario republicano. Any XIV Número 4818 -1919 maig, pàg. 6
  6. La Vanguardia, 16/12/1916, pàg. 7. El diari La Vanguardia va anunciar l'estrena de l'òpera "Majas" de Màrius Mateo el dissabte, 16 de desembre de 1916. Una altra font, en canvi, afirma que aquesta obra no es va arribar a representar. El segreto di Susanna fué el primer entreno de la temporada y el único; pues la ópera del maestro Mateo, también anunciada como novedad, no llegó a representarse.
  7. La Vanguardia, 09/11/1939, pàg. 4. "Concordia, que viene a enjuiciar la literatura de música de cámara, y que responde plenamente al simbolismo patriótico de su título, fue acogida con aplausos cordialísimos por el auditorio, muy numeroso e inteligente. De la significación del poema hizo una amplia exposición el autor, quien, además, leyó unas inspiradas páginas de un libro suyo, páginas que constituyen una encendida exaltación de la orquesta."