Mèlvera
espècie de peix
La mèlvera, la melva, el bísol[2] (Auxis rochei) és una espècie de peix de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.[3]
Auxis rochei  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170355 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Scombridae |
| Tribu | Thunnini |
| Gènere | Auxis |
| Espècie | Auxis rochei (Risso, 1810)[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
MorfologiaModifica
- La talla màxima és de 70 cm.
- Cos fusiforme i hidrodinàmic de secció circular.
- Té la pell llisa amb poques escates.
- La línia lateral és ondulada.
- En el peduncle caudal hi ha una carena.
- El cap és cònic i agut.
- La boca és petita.
- Les dues aletes dorsals es troben separades, la primera de les quals és més alta.
- Després de la segona dorsal apareixen 8-9 pínnules, també presents, però en menor nombre, darrere l'anal.
- Les pectorals són petites i triangulars.
- Les pèlviques també són petites. La caudal és semilunar.
- El dors és gris blavós amb línies negres i el ventre platejat.[4]
SubespèciesModifica
- Auxis rochei eudorax (Collette & Aadland, 1996). Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.[5] Es troba al Pacífic oriental.[5]
- Auxis rochei rochei (Risso, 1810).[6] Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.[7] Es troba a l'Índic, el Pacífic i l'Atlàntic, incloent-hi la Mar Mediterrània.[7]
ReproduccióModifica
Es reprodueix durant els mesos d'estiu. Els ous i les larves són pelàgiques.[8]
AlimentacióModifica
Menja altres peixos pelàgics (aladrocs, etc.) i cefalòpodes (polps, calamars i sípies) i crustacis pelàgics (crancs i larves).[9][10]
HàbitatModifica
És epipelàgic oceànic que durant l'estiu s'apropa a la costa.[8]
Distribució geogràficaModifica
És cosmopolita d'aigües temperades i càlides (la seva temperatura óptima és entre 27 i 27,9 °C):[11] és present a l'Atlàntic (des del Canal de la Mànega avall), a l'Índic, al Pacífic i a tot el Mediterrani.[10]
CostumsModifica
Formen bancs i realitzen migracions.[8]
PescaModifica
Es captura amb arts d'encerclament, almadraves i amb fluixa. Es comercialitza fresc, congelat, fumat i envasat.[11]
ReferènciesModifica
- ↑ Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
- ↑ «Melva». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 220.
- ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 220.
- ↑ Discover Life (castellà)
- ↑ 10,0 10,1 Asturnatura.com (castellà)
- ↑ 11,0 11,1 World Register of Marine Species (anglès)
BibliografiaModifica
- Catanese, G.Infante, C.Manchado, M.: Complete mitochondrial DNA sequences of the frigate tuna Auxis thazard and the bullet tuna Auxis rochei. DNA Seq. 19 (3), 159-166 (2008).
- Collette, B. B. i Nauen, C. E., 1983, Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO species catalogue Vol. 2., FAO Fish. Synop. No 125, 125.
- Collete, B. B. i Aadland, C. R., 1996, Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific., Fishery Bulletin, 94:423-441.
- Collette, B.B., Reeb, C. i Block, B.A., 2001, Systematics of the tunas and mackerels (Scombridae), Fish Physiology, 19:1-33.
- Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2.
- Joseph, J., Klawe, W. i Murphy, P., 1988, Tuna and Billfish - fish without a country., Inter-American Tropical Tuna Commission:69.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
- Robins, C.R., G.C. Ray, J. Douglass i R. Freund. 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Co. Boston, Estats Units.
- Schaefer, K. M., 2001, Reproductive biology of tunas., Fish Physiology, 19:225-270.
- van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R. Pisces, A: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374. Any 2001.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externsModifica
- «melva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Animal Diversity Web (anglès)
- «Auxis rochei». Catalogue of Life. (anglès)
- MitoFish[Enllaç no actiu] (anglès)