Mètode Charmat
El mètode Charmat, Martinotti o Martinotti-Charmat, és un procediment per obtenir vi escumós desenvolupat i patentat el 1895 per l'italià Federico Marinotti (1860-1924). El 1907, l'inventor francès Eugène Charmat va desenvolupar una nova patent. A diferència del mètode champenoise o tradicional, el vi es barreja en un dipòsit[1] d'acer inoxidable amb el sucre i el llevat (normalment Saccharomyces cerevisiae) i realitza la segona fermentació en aquest recipient. Quan el sucre es converteix en alcohol i diòxid de carboni, es retira el llevat i s'embotella el vi sota pressió.[2]
| Epònim | Federico Martinotti i Eugène Charmat (en)   |
|---|---|
| Tipus | mètode |
Aquest mètode de producció s'utilitza especialment a Itàlia, sobretot a la regió del Piemont, per elaborar els afruitats Moscato d'Asti, a la regió del Vèneto, per elaborar els Prosecco, i a la regió de l'Emília-Romanya per elaborar els Lambrusco. Els vins escumosos del mètode Charmat es poden produir a un cost considerablement inferior al dels vins de mètode tradicional.
Referències
modifica- ↑ «Charmat». Wine Spector. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Daban, Montserrat. «Los espumosos del mundo: factor variedad y fermentación». ACE Revista de Enología. Arxivat de l'original el 2020-01-23. [Consulta: 31 maig 2005].