Música lleugera
La música lleugera (en anglès: easy listening) és un gènere de música popular que es caracteritza per tenir melodies simples, enganxoses i relaxades, amb harmonitzacions senzilles i instrumentació poc cridanera.
.jpg) | |
| Origen | Estats Units d'Amèrica  |
|---|---|
| Creació | 1948 |
| Part de | música popular |
Aquest estil musical, sorgit a mitjans del segle xx, va evolucionar a partir de la música swing i la composta per a big band. El gènere inclou dos tipus diferents: l'instrumental i el vocal.
TerminologiaModifica
El terme «música lleugera» s'ha associat erròniament amb gèneres com ara el soft rock, el soft pop, el jazz i fins i tot a la música new age, i això perquè la seva definició ha de ser necessàriament bastant àmplia.
El terme easy-listening és similar a allò que hom ha denominat lounge music (‘música per a saló’) o core lounge, tot i que aquestes formes musicals estan més relacionades amb el jazz en comparació amb la big band i el swing. Hom es refereix sovint a l'easy-listening com a nostalgic music, ja que hi tendeixen els oients de més edat.
En certs àmbits, la música lleugera és considerada kitsch (de mal gust).
En anglès se la denomina
- easy listening (audició fàcil),
- mood music (música ambiental) o
- música d'ascensor
- elevator music (als EUA)
- lift music (al Regne Unit).
- muzak, terme més pejoratiu, tot i que Muzak es refereix específicament a la música produïda i programada per a llocs públics per la Muzak Corporation, i no és un gènere musical en si mateix.
Als països angloparlants també està relacionada amb la beautiful music (‘música bonica’) i la light music (‘música lleugera’). La beautiful music és un subgrup de música lleugera, que -en ser un format de ràdio-, té estàndards rígids d'instrumentació (per exemple: poc o gens de saxo) i restriccions sobre quantes obres vocals es poden emetre per hora. De vegades se l'anomena Nostalgia music («nostalgia» en castellà en l'original).
Freqüentment les cançons de música lleugera són versions instrumentals de cançons populars dels anys seixanta i setanta. El format de ràdio «música lleugera» ha estat gairebé completament reemplaçat pel format Lite AC (forma col·loquial de light adult contemporary music (música contemporània lleugera per a adults).[1]
Artistes de música lleugera reconegutsModifica
Orquestres i directors d'orquestra de música lleugeraModifica
- Leroy Anderson
- Burt Bacharach
- Boston Pops
- Caravelli
- Frank Chacksfield
- Ray Conniff
- Syd Dale
- Lex de Azevedo
- Frank De Vol
- Johnny Douglas
- Juan García Esquivel
- Percy Faith
- Robert Farnon
- Arthur Fiedler
- Jackie Gleason
- Arthur Greenslade
- Nick Ingman
- Bert Kaempfert
- Andre Kostelanetz
- James Last
- Raymond Lefevre
- Enoch Light
- Geoff Love
- Living Strings
- Longines Symphonette
- Henry Mancini
- Mantovani
- Ray Martin
- Paul Mauriat
- George Melachrino
- Midnight String Quartet
- The Mom and Dads
- 101 Strings
- Franck Pourcel
- Nelson Riddle
- David Rose
- San Remo Golden Strings
- Sounds Orchestral
- Néstor Torres
- Billy Vaughn
- Lawrence Welk
- Paul Weston
- Charles Williams
- Hugo Winterhalter
- André Rieu
- Fausto Papetti
- Hollyridge Strings
- Reg Tilsley
Pianistes de música lleugeraModifica
Guitarristes de música lleugeraModifica
Altres instrumentistes de música lleugeraModifica
Grups vocals de música lleugeraModifica
- The Bachelors
- The Ray Charles Singers
- The Cliff Adams Singers
- The Ray Conniff Singers
- The Mike Curb Congregation
- The Doodletown Pipers
- The Free Design
- The Anita Kerr Singers
- The Lettermen
- The Lighthouse Family
- The Norman Luboff Choir
- The Johnny Mann Singers
- Sérgio Mendes & Brasil ’66
- The Sandpipers
- The Singers Unlimited
- The Swingle Singers
Cantants amb moltes obres de música lleugeraModifica
Cantants amb algunes obres de música lleugeraModifica
- John Barrowman
- Tony Bennett
- Stephen Bishop
- Andrea Bocelli
- Glen Campbell
- The Carpenters
- Perry Como (material més antic)
- Nat King Cole
- Vic Damone
- Sammy Davis Jr.
- Doris Day
- John Denver
- Neil Diamond
- Dan Fogelberg
- Don Ho
- Gordon Lightfoot
- Barry Manilow
- Dean Martin
- Nana Mouskouri
- Olivia Newton-John (primeres obres)
- Daniel O'Donnell
- Gerry Rafferty
- Frank Sinatra
- Barbra Streisand
- Jerry Vale
- Bobby Vinton
Notes i referènciesModifica
BibliografiaModifica
- Lanza, Joseph: Elevator music: a surreal history of muzak, easy-listening, and other moodsong. Nova York: St. Martin's, 1994. ISBN 0-312-10540-1.