Viquipèdia

Mabel Lozano

Mabel Lozano (Villaluenga de la Sagra, Toledo, 28 de desembre de 1967) és escriptora, model, directora i actriu de cinema i televisió espanyola.

Infotaula de personaMabel Lozano

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Isabel López García Modifica el valor a Wikidata
28 desembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Villaluenga de la Sagra (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciómodel, directora de cinema, realitzadora de documentals, guionista, actriu, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMabel Lozano Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0523592 TMDB.org: 236693
Twitter (X): lozanomabel Instagram: lozanomabel Vimeo: 14256349 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

La toledana[1] Mabel Lozano va cridar l'atenció des de jove pel seu físic (1,80 m), estètica (cabells curts) i per les seves aficions (jugar al futbol) pel que rebia el sobrenom de "la machirulo" o "chicote". Quan va anar a estudiar a Madrid va entrar en contacte amb el món de les passarel·les de moda, motiu pel qual va estar vivint al Japó, París i Milà. Al seu retorn va aconseguir la popularitat quan va començar a treballar en mitjans televisius.[2] El 19 d'abril de 2020 va comunicar en el seu compte d'Instagram que pateix càncer de mama, diagnosticat al març.

Trajectòria professional modifica

Va ser la presentadora de l'espai de TVE Noche de Fiesta l'any 1999, al costat de Miguel Ángel Tobías, fins a la seva substitució en 2000 per Juncal Rivero.

Així mateix, va començar a presentar els especials de TVE de Nit de cap d'any substituint a Norma Duval en 1999 fins al 2003. Va compartir labors de presentació amb Ramón García, Juncal Rivero, María José Suárez, Nuria Roca, Andoni Ferreño i Juan y Medio.

És sòcia de l'Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals (CIMA).

 
Entrevistada per Esperanza Calzado a la Universitat de Jaén (8-11-2013)

En 2007 dona un cop de timó a la seva trajectòria després de passar per la universitat per a estudiar cinema i realitzar un màster de cinema social i drets humans en la Universitat de Galway, començant una carrera com a documentalista pels drets humans, escrivint i dirigint el seu primer llargmetratge documental Voces contra la trata de mujeres, rodat a Romania, Moldàvia i Espanya, on denúncia la compra-venda de dones i nenes, amb finalitats d'explotació sexual. Voces contra la trata de mujeres ha estat utilitzat per a la formació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i la Fiscalia.[3]

Des de llavors, a més de curts i espots, ha elaborat altres llargmetratges documentals: La Teoría del espiralismo 2009, protagoniztat per cinc esportistes paralímpiques; Las sabias de la tribu 2010, com a homenatge a les generacions de dones de la postguerra que van lluitar pels seus drets; Mare 2012, documental sobre la maternitat del segle xxi.

En 2014 va estrenar el curt Las mujeres que triunfan en el que parla sobre l'èxit de les dones de més de 45 anys.[4][5]

El 2015 estrena el documental Chicas nuevas 24 horas,[6] sobre el tràfic i explotació sexual de dones; és una coproducció entre l'Argentina, Colòmbia, Paraguai, el Perú i Espanya[7] que va ser candidata al Goya[8] i als Premis Platino del Cinema Iberoamericà.[3]

El 2017 va publicar "El proxeneta" la història real en primera persona d'un tractant de dones a través de la qual repassa l'evolució de la prostitució i tracta a Espanya des de la dècada dels 80.[9][10]

Premis i reconeixements modifica

  • 2009 Premi del Festival de Màlaga o la Creu al Mèrit de la Policia Nacional.[11]
  • 2013 va rebre el VI Premi Participando Creamos espacios de Igualdad en la categoria d'Art i Cultura, atorgat pel Consell de les Dones del municipi de Madrid.[12]
  • 2015 premi Avanzadoras d'Intermón Oxfam[13][14]
  • 2016 Premi Amnistia Internacional ABCyCine,[15] Premi Latino de Oro[16] i Premi al personatge Més Solidari.[17]
  • 2016 Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per la sensibilització en documentals contra tot tipus d’explotació sexual i a favor dels drets humans.[18]
  • 2017 Ciutadana d'Honor per l'Ajuntament de Toledo.[19]
  • 2018 Premi Rodolfo Walsh a la Millor Obra Policíaca de No Ficció de 2017 escrita en espanyol per la seva obra El proxeneta, que narra la vida de l'amo d'un dels grans prostíbuls d'Espanya.[20][21]
  • 2018 va rebre el premi Millor Guió Activista 2018, en la XXI Edició dels Premis Dones Progressistes 2018 atorgats per la Federación de Mujeres Progresistas.[22]
  • 2021 va rebre el Goya 2021 al Millor Curtmetratge Documental pel film Biografia del cadáver de una mujer.[23]

Filmografia modifica

Cinema modifica

Any Pel·lícula Director
2004 Tiovivo c. 1950 José Luis Garci
2002 Navidad en el Nilo Neri Parenti
2001 Corazón de bombón Álvaro Sáenz de Heredia
1999 París-Tombuctú Luis García Berlanga
1999 ¡Mamá, preséntame a papá! Charlotte de Turckheim
1998 Una pareja perfecta Francesc Betriu
1998 Grandes ocasiones Felipe Vega
1997 Al límite Eduardo Campoy
1995 Dile a Laura que la quiero José Miguel Juárez
1992 Vivir por nada Javier Sacristán

Televisió modifica

Any Sèrie Personatge
2005 Lobos Paloma
2004 La sopa boba Patricia
2003 Código fuego Marga
2000-2001 La ley y la vida Camino
1996-2000 La casa de los líos Mari Luz
1994 Vecinos
1993-1996 Los ladrones van a la oficina Reme

Programes modifica

Any Sèrie Personatge
2011- El ojo del tigre Col·laboradora
2011- TDT : Te damos la tarde Col·laboradora
2007-2011 Noche sensacional Presentadora
2003, 2004, 2006, 2007 ,2008, 2009, 2010, 2011 i 2013 Pasapalabra Ajudant de concursant
1998, 2001 i 2006 Furor Concursant
2002 Con la primera al 2003 Presentadora
2001 Con la primera al 2002 Presentadora
2000 Con la primera al 2001 Presentadora
2000 Humor se escribe con H Co-presentadora
1999 i 2000 Telepasión española Col·laboradora
1999 Con la primera al 2000 Presentadora
1999 Noche de fiesta Presentadora
1997 Navidades en serie Presentadora
1996 i 1997 Grand Prix Madrina
1991-1992 La ruleta de la fortuna Presentadora

Referències modifica

  1. ↑ «Mabel Lozano: «En mi pueblo no había ni instituto pero sí puticlub»» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2018].
  2. ↑ Jabois, Manuel «“Cuando tu cuerpo vale cinco euros, tu vida no vale nada”» (en castellà). , 17-09-2017 [Consulta: 22 juliol 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mabel Lozano: «Además de cineasta soy una activista contra la trata de mujeres» | Programa Ibermedia» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 juliol 2018].
  4. ↑ «Mabel Lozano presenta su corto ‘Mujeres que triunfan'» (en castellà). , 21-05-2014 [Consulta: 22 juliol 2018].
  5. ↑ Press, Europa «Mabel Lozano asegura: "No hay edad para triunfar"» (en castellà). , 21-05-2014 [Consulta: 22 juliol 2018].
  6. ↑ «Chicas Nuevas 24 horas». Arxivat de l'original el 2018-03-01. [Consulta: 10 maig 2021].
  7. ↑ Color, ABC «Estrenan “Chicas nuevas 24 horas” - Edicion Impresa - ABC Color» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2018].
  8. ↑ «Mabel Lozano: 'La gente cree que estoy loca cuando me oye hablar de la trata'» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2018].
  9. ↑ Press, Europa «Mabel Lozano publica 'El Proxeneta', la historia real y en primera persona de un esclavista de mujeres en España» (en castellà). , 12-11-2017 [Consulta: 22 juliol 2018].
  10. ↑ «Mabel Lozano: Yo educo a mi hijo para que respete a las mujeres, no para que las cuide"» (en castellà). , 20-01-2018 [Consulta: 22 juliol 2018].
  11. ↑ «Mabel Lozano, presentadora de Publifestival 2018 - Publifestival» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2018].
  12. ↑ «Consejo de las Mujeres del Municipio de Madrid – Histórico» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 octubre 2018].
  13. ↑ 20Minutos «Mabel Lozano: "Si en nuestro primer mundo no se compraran mujeres, no habría trata"» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2018].
  14. ↑ 20Minutos «Avanzadoras: mujeres frente a la trata, los centros de internamiento de extranjeros y el cáncer» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2018].
  15. ↑ «Organismos de Derechos Humanos. Amnistía internacional». Delito y Sociedad, 1, 2, 08-11-2003. DOI: 10.14409/dys.v1i2.106. ISSN: 0328-0101 [Consulta: 22 juliol 2018].
  16. ↑ «Mabel Lozano, Premio Latino de Oro a la Mejor Directora en Documental Social 2016 - Premios Latino» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 juliol 2018].
  17. ↑ «Mabel Lozano, Personaje más solidario 2016 – Premios Solidarios del Seguro 2016» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 23 de juliol de 2018. [Consulta: 22 juliol 2018].
  18. ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació No Sexista 2016». Dones. Revista digital, 18-11-2016. [Consulta: 2 gener 2021].
  19. ↑ «Mabel Lozano, Cristina Romero, Fernando Aranda y Ricardo Izquierdo, distinguidos por el Ayuntamiento» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2018].
  20. ↑ «Mabel Lozano gana el premio Rodolfo Walsh de la Semana Negra de Gijón con su libro 'El proxeneta'» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2018].
  21. ↑ «Mabel Lozano, Premio Rodolfo Walsh de la Semana Negra de Gijón con 'El proxeneta' | Tribuna Feminista» (en castellà). , 20-07-2018 [Consulta: 22 juliol 2018].
  22. ↑ «Inscripción PREMIOS MUJERES PROGRESISTAS 2018». [Consulta: 11 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ Press, Europa. «'Biografía del cadáver de una mujer', de Mabel Lozano, Mejor Corto Documental en los Goya 2021», 06-03-2021. [Consulta: 6 març 2021].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mabel_Lozano&oldid=32216059»