Macadam[1] (mot derivat de l'anglès macadam que prové del nom propi del seu inventor, John Loudon McAdam,[2] l'inventor d'aquest procés de construcció de carreteres) és un material de construcció constituït d'un conjunt d'àrids, de granulometria discontínua, obtingut en estendre i compactar un àrid gruixut del qual els buits s'omplen amb un àrid fi anomenat enceball.[3][4] L'àrid gruixut prové de pedra de pedrera, picada i triturada o de grava natural; la grava natural ha de contenir, com a mínim, un setanta-cinc per cent, en pes, d'elements picats que presentin dues o més cares de fractura. L'àrid es compon d'elements nets, sòlids, uniformes i resistents, exempts de pols, brutícia, argila o altres matèries estranyes.

Construcció de la primera carretera de macadam en Estats Units d'Amèrica (1823)

L'enceball, o àrid fi, serà una sorra natural, sòl seleccionat, detritus de trituració o un material local, no serà plàstic i la sorra serà superior al trenta per cent.

Referències

modifica
  1. macadam a Optimot
  2. «Macadam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Macadam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Minerals no metàl·lics ni energètics»[Enllaç no actiu], Classificació catalana de productes per activats, Generalitat de Catalunya, 4 de maig de 1999

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica