Majdal Bani Fadil
Majdal Bani Fadil (àrab: مجدل بني فاضل, Majdal Banī Fāḍil) és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 23 kilòmetres al sud-est de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.382 habitants en 2007.[1] És governada per un consell de vila de 9 membres liderats per Walid Othman.[2] La major part dels habitants de la vila pertanyen als clans Othman i Zayn ad-Din. Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la ramaderia, en particular olives, raïm, prunes i figues. La carretera principal que connecta Majdal Bani Fadil amb Ramallah i Nablus i Jericó ha estat tancada a la vila des de 2000 quan va esclatar la Segona Intifada.[3] Es troba a l'est de Qusra, al nord de Duma, i al sud-est d'Aqraba.
| مجدل بني فاضل | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 184/165 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 28,0 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Nablus | |||
Història
modificaS'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro i hel·lenístic-romana, romana d'Orient, croads / aiúbida i mameluca.[4][5]
Època otomana
modificaEn 1517 la vila fou inclosa en l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i s'hi ha trobat fragments de ceràmica del primer període otomà.[4] Apareix als registres fiscals de 1596 com a Majdal, situada a la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. La població era de 18 llars, totes musulmanes. Pagaven una taxa fixa del 33,3% per als productes agrícoles com el blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, les cabres, els ruscs, a més dels ingressos ocasionals, i tenia un impost fix per a les persones de la zona de Nablus; un total de 1.450 akçe.[6]
En 1870 Guérin assenyalà: «Hi he trobat dues columnes petites i antigues. Nombrosos cisternes, cavernes, i tombes excavades a la roca demostren l'antiguitat del lloc, el nom antic del qual era sens dubte Migdal. També vam examinar una excavació molt curiosa anomenada el Kaf. és de forma quadrada i mesura 26 peus i 2 polzades eren cada costat. És tres quartes parts enfonsat, i ofereix aquesta peculiaritat, que aquestes porcions de paret són encara visibles. A l'interior hi ha petits nínxols, alguns triangulars i alguns voltats, tallats a distàncies iguals i en files.»[7] Va remarcar que la petita mesquita anomenada Nabi Yahia tenia dues columnes antigues reutilitzades.[8]
En 1882 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure-la com «una petita vila al cim d'un turó, amb oliveres al sud i l'oest, i un petit lloc sagrat al sud-est. A l'est s'hi troben cellers, i hi ha tombes i cisternes excavades a la roca a prop de la vila.»[9]
Època del Mandat Britànic
modificaEn el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Majdal tenia 199 habitants, tots musulmans,[10] que augmentà lleugerament en el cens de 1931 a 310, tots musulmans, en un total de 70 cases.[11]
En 1945 la població era de 430 habitants, tots musulmans,[12] amb 28.022 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i de població.[13] D'aquests, 1.131 dúnams eren per a plantacions i terra de rec, 6.994 per a cereals,[14] mentre que 36 dúnams eren sòl edificat.[15]
Època moderna
modificaDesprés de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Majdal va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Referències
modifica- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.110.
- ↑ Council Members[Enllaç no actiu]. Majdal Bani Fadil Council.
- ↑ Majdal Bani Fadil Village. POICA, 2010-07-02.
- ↑ 4,0 4,1 Finkelstein et al, 1997, p. 787
- ↑ Dauphin, 1998, p. 850
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 133
- ↑ Guérin, 1875, pp. 9-10, as given in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 402
- ↑ Guérin, 1875, pp. 9-10
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 386-387
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25
- ↑ Mills, 1931, p. 61
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 18
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 106.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 156.
Bibliografia
modifica- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882. (p. 402)
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Highlands of many cultures. 1. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.