Malpighials

ordre de plantes angiospermes
(S'ha redirigit des de: Malpighiales)

Les malpighials (Malpighiales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV (2016) de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les ròsides[1] i s'hi inclouen 36 famílies[2], però actualment el lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes en reconeix 40, més de 16.000 espècies agrupades en més de 700 gèneres.[3][4]

Infotaula d'ésser viuMalpighials
Malpighiales Modifica el valor a Wikidata

llorer d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreMalpighiales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
ExautorJuss. Modifica el valor a Wikidata
Pollancres (Populus nigra) utilitzats com a arbres ornamentals.
Un desmai (Salix babylonica).
Ponsèties (Euphorbia pulcherrima)
Els pensaments de jardí són híbrids, (Viola x wittrockiana 'Delta Premium Yellow with Blotch')
Flors de la passionera (Passiflora caerulea).
Mangle (Rhizophora mangle)
Ochna serrulata
Malpighia glabra
Euphorbia ammak

Hi ha espècies del clade de les malpighials arreu del món i en hàbitats molt diversos, tenen una distribució cosmopolita, en el cas de les selva pluvials representen el 40% de la diversitat del sotabosc.[5] Entre les més conegudes es poden citar els pollancres, els salzes, les violes (violetes, pensaments), el lli o la ponsètia.

Descripció

modifica

Les malpighials adopten formes molt diverses, hi ha plantes suculentes a la família de les euforbiàcies, plantes epífites entre les clusiàcies, plantes hloparàsites entre les rafflesiàcies o plantes aquàtiques submergides en el cas de les podostemàcies.[5] Les fulles acostumen a ser dentades, els pedicels són freqüentment articulats i el gineceu acostuma a ser tricarpel·lar[6] i amb l'estigma sec.[3]

Taxonomia

modifica

Famílies

modifica

Entre les famílies més extenses d'aquest gènere cal destacar les euforbiàcies, amb més de 6.000 espècies,[7] i on el gènere Euphorbia tot sol aporta més de 2100,[8] les fil·lantàcies amb més de 2.300 espècies,[9] les salicàcies amb unes 1200 espècies,[10] i les passifloràcies amb més d'un miler.[11]

A la classificació del darrer sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les malpighials s'inclouen les 36 famílies següents:[12]

El lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes addicionalment reconeix aquestes altres quatre: [3]

  • Malesherbiaceae (subfamília Malesherboideae de les Passifloraceae)
  • Medusagynaceae (subfamília Medusagynoideae de les Ochnaceae
  • Quiinaceae (subfamília Quiinoideae de les Ochnaceae)
  • Turneraceae (subfamília Turneroideae de les Passifloraceae)

Història taxonòmica

modifica

Sistema APG

modifica

A primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les malpighials amb una composició de 31 famílies.[13] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 29 famílies,[14] A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 35 famílies,[15] A la quarta versió, APG IV (2016), s'hi va afegir una família, Peraceae en dividir les Euphorbiaceae.[16]

APG I APG II APG III APG IV
Athariareae
Balanopaceae
Caryocaraceae
Chrysobalanaceae
Clusiaceae
Dkhapetalaceae
Erythroxylaceae
Euphorbiaceae
Euphroniaceae
Flacourtiaceae
Goupiaceae
Hugoniaceae
Humiriaceae
Irvingiaceae
Ixonanthaceae
Lacistemataceae
Linaceae
Malesberbiaceae
Malpighiaceae
Medusagynaceae
Ochnaceae
Pandaceae
Passifloraceae
Putranjivaceae
Quiinaceae
Rhizophoraceae
Salicaceae
Scyphostegiaceae
Trigoniaceae
Turneraceae
Violaceae
Achariaceae
Balanopaceae
Bonnetiaceae
Caryocaraceae
Chrysobalanaceae
Clusiaceae
Ctenolophonaceae
Elatinaceae
Euphorbiaceae
Goupiaceae
Humiriaceae
Hypericaceae
Irvingiaceae
Ixonanthaceae
Lacistemataceae
Linaceae
Lophopyxidaceae
Malpighiaceae
Ochnaceae
Pandaceae
Passifloraceae
Peridiscaceae
Phyllanthaceae
Picrodendraceae
Podostemaceae
Putranjivaceae
Rhizophoraceae
Salicaceae
Violaceae
Achariaceae
Balanopaceae
Bonnetiaceae
Calophyllaceae
Caryocaraceae
Centroplacaceae
Chrysobalanaceae
Clusiaceae
Ctenolophonaceae
Dichapetalaceae
Elatinaceae
Erythroxylaceae
Euphorbiaceae
Euphroniaceae
Goupiaceae
Humiriaceae
Hypericaceae
Irvingiaceae
Ixonanthaceae
Lacistemataceae
Linaceae
Lophopyxidaceae
Malpighiaceae
Ochnaceae
Pandaceae
Passifloraceae
Phyllanthaceae
Picrodendraceae
Podostemaceae
Putranjivaceae
Rafflesiaceae
Rhizophoraceae
Salicaceae Mirb.
Trigoniaceae
Violaceae
Achariaceae
Balanopaceae
Bonnetiaceae
Calophyllaceae
Caryocaraceae
Centroplacaceae
Chrysobalanaceae
Clusiaceae
Ctenolophonaceae
Dichapetalaceae
Elatinaceae
Erythroxylaceae
Euphorbiaceae
Euphroniaceae
Goupiaceae
Humiriaceae
Hypericaceae
Irvingiaceae
Ixonanthaceae
Lacistemataceae
Linaceae
Lophopyxidaceae
Malpighiaceae
Ochnaceae
Pandaceae
Passifloraceae
Peraceae
Phyllanthaceae
Picrodendraceae
Podostemaceae
Putranjivaceae
Rafflesiaceae
Rhizophoraceae
Salicaceae
Trigoniaceae
Violaceae

Classificació clàssica

modifica

Cronquist

modifica

En l'antic Sistema Cronquist les famílies que ara es consideren dins de l'ordre de les Malpighials estaven en molts altres ordres (com Polygalales, Violales, Theales, [Linales, i Euphorbiales), i no tots ells estan dins del grup Rosidae.

Entre les espècies de l'ordre de les malpighials n'hi ha que són econòmicament importants, especialment entre la família de les euforbiàcies. Entre les espècies que s'aprofiten com a aliment destaca la mandioca ((Manihot esculenta, euforbiàcies) que és un dels conreus més importants del món i un aliment bàsic en molts països tropicals.[17] Entre les plantes amb usos industrials se'n poden citar Jatropha curcas (euforbiàcies) d'on s'extreu un oli que s'utilitza per a la producció de sabó[18] i de biodièsel,[19] l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis, euforbiàcies) del que se n'obté cautxú natural, el lli (Linum usitatissimum, linàcies) que proporciona fibres tèxtils i oli de llinosa (fabricació de pintures), o els pollancres (Populus, salicàcies), productors de fusta que s'utilitza per a l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper [20] i com a fusta barata per a la fabricació d'embalatges o fusta per a la construcció com el contraplacat, entre d'altres usos.[21] Entre les plantes que tenen usos farmacològics es poden citar el ricí (Ricinus communis, euforbiàcies), o la coca (Erythroxylum coca, eritroxilàcies).[5] També hi ha algunes espècies que s'utilitzen com a plantes ornamentals, com ara les ponsèties, els pollancres, els salzes o els pensaments (Viola × wittrockiana, que són híbrids.

Referències

modifica
  1. Byng et alii., 2016, p. 3.
  2. Byng et alii., 2016, p. 17.
  3. 3,0 3,1 3,2 «MALPIGHIALES Martius» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 7 juny 2023].
  4. «Malpighiales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 9 juny 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 Xi et alii, 2012, p. 17519.
  6. Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
  7. «EUPHORBIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
  8. «Euphorbia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 juny 2023].
  9. «PHYLLANTHACEAE Martynov» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
  10. «SALICACEAE Mirbel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
  11. «PASSIFLORACEAE Roussel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
  12. Byng et alii., 2016, p. 19.
  13. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 540.
  14. Bremer et alii., 2003, p. 419.
  15. Bremer et alii., 2009, p. 112.
  16. Byng et alii., 2016, p. 6, 17.
  17. «Cassava: a priority for action Combating cross border cassava diseases in the Great Lakes region» (en anglès). FAO, 2009. [Consulta: 17 juny 2023].
  18. «Barbados nut» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 10 juny 2023].
  19. Koh, May Ying; Ghazi, Tinia Idaty Mohd. «A review of biodiesel production from Jatropha curcas L. oil» (en anglès). Renewable and Sustainable Energy Reviews, vol. 15, núm. 5, 05-06-2011, pàg. 2240-2251. DOI: 10.1016/j.rser.2011.02.013.
  20. «Poplar trees in the pulp and paper industry and impact of the CAP» (en anglès). FAO - Confederation of European Paper Industries, 13-11-2003. Arxivat de l'original el 17 de juny 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  21. «Poplar is a fundamental resource for France’s rural life» (en anglès). Propopulus. The european poplar initiative, 30-10-2020. [Consulta: 17 juny 2023].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica