Malpighials
Les malpighials (Malpighiales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV (2016) de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les ròsides[1] i s'hi inclouen 36 famílies[2], però actualment el lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes en reconeix 40, més de 16.000 espècies agrupades en més de 700 gèneres.[3][4]
Malpighiales | |
---|---|
llorer d'Alexandria | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Subregne | Viridiplantae |
Ordre | Malpighiales Bercht. i J.Presl, 1820 |
Nomenclatura | |
Exautor | Juss. |
Hi ha espècies del clade de les malpighials arreu del món i en hàbitats molt diversos, tenen una distribució cosmopolita, en el cas de les selva pluvials representen el 40% de la diversitat del sotabosc.[5] Entre les més conegudes es poden citar els pollancres, els salzes, les violes (violetes, pensaments), el lli o la ponsètia.
Descripció
modificaLes malpighials adopten formes molt diverses, hi ha plantes suculentes a la família de les euforbiàcies, plantes epífites entre les clusiàcies, plantes hloparàsites entre les rafflesiàcies o plantes aquàtiques submergides en el cas de les podostemàcies.[5] Les fulles acostumen a ser dentades, els pedicels són freqüentment articulats i el gineceu acostuma a ser tricarpel·lar[6] i amb l'estigma sec.[3]
Taxonomia
modificaFamílies
modificaEntre les famílies més extenses d'aquest gènere cal destacar les euforbiàcies, amb més de 6.000 espècies,[7] i on el gènere Euphorbia tot sol aporta més de 2100,[8] les fil·lantàcies amb més de 2.300 espècies,[9] les salicàcies amb unes 1200 espècies,[10] i les passifloràcies amb més d'un miler.[11]
A la classificació del darrer sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les malpighials s'inclouen les 36 famílies següents:[12]
- Achariaceae Harms
- Balanopaceae Benth. & Hook.f.
- Bonnetiaceae L.Beauvis. ex Nakai
- Calophyllaceae J.Agardh
- Caryocaraceae Voigt
- Centroplacaceae Doweld & Reveal
- Chrysobalanaceae R.Br.
- Clusiaceae Lindl.
- Ctenolophonaceae Exell & Mendoncßa
- Dichapetalaceae Baill.
- Elatinaceae Dumort.
- Erythroxylaceae Kunth
- Euphorbiaceae Juss.
- Euphroniaceae Marc.-Berti
- Goupiaceae Miers
- Humiriaceae A.Juss.
- Hypericaceae Juss.
- Irvingiaceae Exell & Mendoncßa
- Ixonanthaceae Planch. ex Miq.
- Lacistemataceae Mart.
- Linaceae DC. ex Perleb
- Lophopyxidaceae H.Pfeiff.
- Malpighiaceae Juss.
- Ochnaceae DC.
- Pandaceae Engl. & Gilg
- Passifloraceae Juss. ex Roussel
- Peraceae Klotzsch
- Phyllanthaceae Martinov
- Picrodendraceae Small
- Podostemaceae Rich. ex Kunth
- Putranjivaceae Meisn.
- Rafflesiaceae Dumort.
- Rhizophoraceae Pers.
- Salicaceae Mirb.
- Trigoniaceae A.Juss.
- Violaceae Batsch
El lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes addicionalment reconeix aquestes altres quatre: [3]
- Malesherbiaceae (subfamília Malesherboideae de les Passifloraceae)
- Medusagynaceae (subfamília Medusagynoideae de les Ochnaceae
- Quiinaceae (subfamília Quiinoideae de les Ochnaceae)
- Turneraceae (subfamília Turneroideae de les Passifloraceae)
Història taxonòmica
modificaSistema APG
modificaA primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les malpighials amb una composició de 31 famílies.[13] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 29 famílies,[14] A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 35 famílies,[15] A la quarta versió, APG IV (2016), s'hi va afegir una família, Peraceae en dividir les Euphorbiaceae.[16]
APG I | APG II | APG III | APG IV |
|
|
|
|
Classificació clàssica
modificaCronquist
modificaEn l'antic Sistema Cronquist les famílies que ara es consideren dins de l'ordre de les Malpighials estaven en molts altres ordres (com Polygalales, Violales, Theales, [Linales, i Euphorbiales), i no tots ells estan dins del grup Rosidae.
Usos
modificaEntre les espècies de l'ordre de les malpighials n'hi ha que són econòmicament importants, especialment entre la família de les euforbiàcies. Entre les espècies que s'aprofiten com a aliment destaca la mandioca ((Manihot esculenta, euforbiàcies) que és un dels conreus més importants del món i un aliment bàsic en molts països tropicals.[17] Entre les plantes amb usos industrials se'n poden citar Jatropha curcas (euforbiàcies) d'on s'extreu un oli que s'utilitza per a la producció de sabó[18] i de biodièsel,[19] l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis, euforbiàcies) del que se n'obté cautxú natural, el lli (Linum usitatissimum, linàcies) que proporciona fibres tèxtils i oli de llinosa (fabricació de pintures), o els pollancres (Populus, salicàcies), productors de fusta que s'utilitza per a l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper [20] i com a fusta barata per a la fabricació d'embalatges o fusta per a la construcció com el contraplacat, entre d'altres usos.[21] Entre les plantes que tenen usos farmacològics es poden citar el ricí (Ricinus communis, euforbiàcies), o la coca (Erythroxylum coca, eritroxilàcies).[5] També hi ha algunes espècies que s'utilitzen com a plantes ornamentals, com ara les ponsèties, els pollancres, els salzes o els pensaments (Viola × wittrockiana, que són híbrids.
Referències
modifica- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 17.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «MALPIGHIALES Martius» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Malpighiales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 9 juny 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Xi et alii, 2012, p. 17519.
- ↑ Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
- ↑ «EUPHORBIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «Euphorbia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «PHYLLANTHACEAE Martynov» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «SALICACEAE Mirbel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «PASSIFLORACEAE Roussel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 540.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 419.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 112.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 6, 17.
- ↑ «Cassava: a priority for action Combating cross border cassava diseases in the Great Lakes region» (en anglès). FAO, 2009. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «Barbados nut» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 10 juny 2023].
- ↑ Koh, May Ying; Ghazi, Tinia Idaty Mohd. «A review of biodiesel production from Jatropha curcas L. oil» (en anglès). Renewable and Sustainable Energy Reviews, vol. 15, núm. 5, 05-06-2011, pàg. 2240-2251. DOI: 10.1016/j.rser.2011.02.013.
- ↑ «Poplar trees in the pulp and paper industry and impact of the CAP» (en anglès). FAO - Confederation of European Paper Industries, 13-11-2003. Arxivat de l'original el 17 de juny 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «Poplar is a fundamental resource for France’s rural life» (en anglès). Propopulus. The european poplar initiative, 30-10-2020. [Consulta: 17 juny 2023].
Bibliografia
modifica- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Xi, Zhenxiang; Ruhfel, Brad R.; Schaefer, Hanno; Davis, Charles C. «Phylogenomics and a posteriori data partitioning resolve the Cretaceous angiosperm radiation Malpighiales» (en anglès). PNAS, vol. 109, núm. 43, 08-10-2012, pàg. 17519–17524. DOI: 10.1073/pnas.1205818109.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Alexandra H. Wortley, Paula J. Rudall, David J. Harris & Robert W. Scotland. 2005. How Much Data are Needed to Resolve a Difficult Phylogeny? Case Study in Lamiales. Systematic Biology 54(5):697-709