Mandarinoïta
La mandarinoïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en honor de Joseph Anthony Mandarino (1929-2007), mineralogista americano-canadenc, ex curador de mineralogia del Museu Reial d'Ontario, a Toronto, per les seves excel·lents contribucions a la mineralogia, "en particular, pels punts de vista que ha proporcionat en les relacions de la regla de Gladstone-Dale". També ha contribuït en gran manera a la formalització de la sistemàtica mineral com a president de la CNMMN de l'IMA.
 Mandarinoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₂3+(SeO₃)₃·4H₂O |
| Epònim | Joseph Anthony Mandarino |
| Localitat tipus | Mina Virgen de Surumi (Pacajake mine; Pakajake mine), Canyó de Pakajake, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JH.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JH.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/K.08 |
| Dana | 34.3.4.1 |
| Heys | 28.1.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,81(4) Å; b = 7,88(2) Å; c = 10,019(2) Å; β = 98,26(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc verd pàl·lid |
| Macles | de contacte en {100} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | verd molt clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,93(3) g/cm³ (mesurada); 3,04 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,715 nβ = 1,797 a 1,800 nγ = 1,860 a 1,870 |
| Birefringència | δ = 0,145 a 0,155 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 80° a 85°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-049 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Mda |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La mandarinoïta és un òxid de fórmula química Fe₂3+(SeO₃)₃·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són en forma de punta d'espasa, en rosetes i agregats subparal·lels. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mandarinoïta pertany a «04.JH - Selenits sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: calcomenita, ahlfeldita, clinocalcomenita, cobaltomenita, orlandiïta i larissaïta.
Formació i jaciments modifica
És un mineral secundari trobat a les zones oxidades de dipòsits de seleni que contenen ferro, format per l'oxidació de la penroseïta i la pirita. Va ser descoberta l'any 1978 a la mina Virgen de Surumi, al canyó de Pakajake, a la província de Chayanta del Departament de Potosí (Bolívia).
Referències modifica
- ↑ «Mandarinoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2017].