El manipuri o meitei és l'idioma predominant i llengua vehicular a l'estat de Manipur al sud-est de l'Himàlaia, al nord-est de l'Índia. És la llengua oficial a les oficines governamentals. El manipuri també es parla als estats de l'est nord-oriental d'Assam i Tripura, i a Bangladesh i Birmània (ara Myanmar). Actualment està catalogada com a llengua vulnerable per la UNESCO.[1]

Infotaula de llenguaManipuri
ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.470.000 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Grup ètnicmanipuri Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDivisió de Sylhet, Assam, Manipur, Mizoram, Nagaland i manipuri Modifica el valor a Wikidata
EstatBangladesh, Índia i Myanmar Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet meitei, alfabet bengalí i abugida bengali-assamès Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2mni Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3mni Modifica el valor a Wikidata
Glottologmani1292 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemni Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1227 Modifica el valor a Wikidata
IETFmni Modifica el valor a Wikidata

El manipuri és una llengua tibetobirmana, la classificació exacta no està clara. Té similituds lèxiques amb el kuki i el tangkhul naga.[2]

Ha estat reconegut (sota el nom de manipuri) per la Unió de l'Índia i ha estat inclòs en la llista de llengües (inclosa en el vuitè programa per la 71a modificació de la constitució el 1992). El manipuri s'imparteix com a assignatura fins al nivell de postgrau (doctorat) en algunes universitats de l'Índia, a més de ser un mitjà d'instrucció fins al nivell de grau a Manipur. L'educació en escoles governamentals es proporciona el manipuri a través de la vuitena norma.[3]

Pel que fa a l'escriptura, el manipuri té un alfabet propi anomenat meitei o meetei mayek, que es va usar fins al segle xviii. A partir de llavors s'ha generalitzat l'ús de l'alfabet bengalí, tot i que en el segle XX s'ha revifat l'ús de l'alfabet meitei.[4]

Referències

modifica
  1. Moseley, C. (Editor). Atlas of the world's languages in danger (3rd ed). París: UNESCO Publishing, 2010. 
  2. Burling, Robbins. 2003. The Tibeto-Burman Languages of Northeastern India. In Thurgood & LaPolla (eds.), The Sino-Tibetan Languages, 169-191. London & New York: Routledge.
  3. Devi, S. «Is Manipuri an Endangered Language?». Language in India, 13, 5, 5-2013, pàg. 520–533.
  4. «Meitei» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 6 maig 2019].

Vegeu també

modifica