Manuel Viusà i Camps
Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 - París, 11 de febrer de 1998)[1] fou un pintor i activista polític català, relacionat amb el Front Nacional de Catalunya i l'Exèrcit Popular Català. Únicament va ser membre del Front Nacional de Catalunya. N'era el delegat a França, i com a tal, tenia contactes amb altres dirigents de partits, no només catalans, sinó també espanyols, francesos i d'arreu del món.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1917  Barcelona |
| Mort | 11 febrer 1998 (80 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, activista polític |
| Partit | Front Nacional de Catalunya |
| Família | |
| Cònjuge | Gertrudis Galí Mallofré |
Premis | |
Biografia modifica
Era fill d'un descarregador del port i d'una planxadora. Quan va esclatar la Guerra civil espanyola va lluitar com a voluntari al front d'Aragó amb la Columna Roja i Negra. Més tard va lluitar amb gent del PSUC a Bell-lloc d'Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, després de sis mesos va reeixir tornar a Barcelona. En acabar la guerra es va casar amb l'artista escultora Gertrudis Galí Mallofré.[3]
El 1939 va contactar amb Enric Pagès i Montesut i Lluís Sabaté i Rossignol, i es va unir al Front Nacional de Catalunya. A Barcelona se'n va encarregar de fabricar papers falsos per als fugitius indocumentats, de passar informació als aliats i de la redacció de l'òrgan del FNC, Per Catalunya. Però després de la caiguda de Jaume Martínez Vendrell i altres militants el 1946, hagué d'amagar-se. Fou un dels organitzadors del llançament de fulls volants durant l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, i el 1948 es va exiliar a França, on va rebre algunes condecoracions del govern francès.
Es va instal·lar a Canet de la Marenda (Rosselló), des d'on editava la revista Ariel i Per Catalunya.[4] Fou un dels pintors catalans importants a la segona meitat del segle xx. La seva obra, figurativa, d'un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d'art internacionals.
El 1956 parteix a París, des d'on es va dedicar a la tasca editorial i des d'on col·laborava molt activament amb el FNC, a la branca dirigida des de Mèxic per en Marcel·lí Perelló i Domingo. També organitzava els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a final dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d'Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra.
El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA), juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d'haver gestionat la compra d'armes al traficant catalano-suís Sporri. Nogensmenys, el govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això el va obligar a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on va estar-se, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 va tornar a Europa i va habitar entre Andorra la Vella i París. L’any 1988 Manuel Viusà va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya però no la va poder recollir personalment perquè no tenia permès entrar legalment a territori espanyol. Va morir exiliat a París l’11 de febrer de 1998.[3]
Referències modifica
- ↑ «Manuel Viusà i Camps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: documentació diversa de Manuel Viusà i Gertrudis Galí». CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona, 02-02-2023. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Rius, Núria. Manuel Viusà i Gertrudis Galí. Una parella d'artistes catalans que es van quedar a l'exili. Pagès Edicions, 2011, p. 170. ISBN 9788497798129.
- ↑ Surroca, Robert. Premsa catalana de l'exili i l'emigració (1861-1976). Entitat Autónoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2004, p. 178-179. ISBN 8439365756.
Bibliografia modifica
- Surroca, Robert. Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel. Barcelona: edicions Arrels, 2006 (col. La Flama). ISBN 84-96044-70-X.
- Dalmau, Ferran; Juvillà, Pau. EPOCA, l'exèrcit a l'ombra. Lleida: edicions el Jonc, 2010. ISBN 84-933721-8-8.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- «Manuel Viusà i Camps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Manuel Viusà polifacètic per Ferran Dalmau
- «El Petit Consolat de Catalunya a París», Joana Viusà i Galí, publicat originalment al bloc del Memorial Joan Cornudella-Joan Colomines, corresponent al programa «Memòries de DONES INDEPENDENTISTES» del Fòrum Cívic «Patrimoni independentista del Front (FNC)». Reproduït a Llibertat, 8 de gener del 2021.