Manuela Oreiro Lema
Manuela Oreiro Lema (Madrid, Espanya, 1818 - 1854) va ser una cantant d'òpera madrilenya.[1]
 (1841)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1818 Madrid |
| Mort | 6 maig 1854 (35 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Isidro |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Va néixer a Madrid el 9 de novembre de 1818.[2] Era filla del gallec Antonio Oreiro, treballador de la Reial Casa de la Moneda, i de la madrilenya Antonia Martínez.[3]
Va estudiar en el Conservatori de Maria Cristina, on va tenir com a mestre de solfeig Baltasar Saldoni i a Francesco Piermarini com a professor de cant.[1] Va ser contractada com a prima donna assoluta per cantar en els teatres de Madrid durant la temporada 1836-37. En el teatre de la Cruz va interpretar l'òpera I Capuleti e i Montecchi, de Vincenzo Bellini, amb la qual va obtenir un gran èxit; també va entusiasmar el públic en cantar Anna Bolena, L'esule di Roma i el Belisario.[4]
Es va casar l'1 d'abril de 1838,[2] amb el literat Ventura de la Vega, natural de Buenos Aires, que va exercir diversos càrrecs, entre els quals el de secretari d'Isabel II i de la infanta Lluïsa Ferranda.[3] Després d'una curta absència de l'escena, va tornar amb ànims renovats, i el cim de la seva fama va arribar quan va cantar amb el famós cantant Giovanni Battista Rubini, entre d'altres, les òperes Lucia di Lammermoor i La sonnambula.[4]
Va continuar de forma brillant la carrera, i de 1849 a 1851 va interpretar diverses òperes en el teatre que la reina Isabel II havia fet construir en el palau: Ildegonda i La conquista de Granada d'Emilio Arrieta; La straniera, de Bellini; Luisa Miller, de Giuseppe Verdi.[1]
Va morir al carrer del Baño, de Madrid,[5] el 6 de maig de 1854, quan no havia complert encara els trenta-sis anys, a causa de febre tifoide.[3] Rubini, el gran tenor, va dir d'ella, que mai havia trobat cap companya d'escena que tingués la veu i l'ànima de Manuela Oreiro.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «María Manuela Oreiro Lema» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Peña Goñi, Antonio. La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX (en castellà). Madrid: El Liberal, 1881, p. 197-200.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández García, Matías. Parroquia madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo (en castellà). Madrid: Caparrós, 1995, p. 61. ISBN 84-87943-39-X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Martínez, José Luis Molina; Jiménez, María Belén Molina. María Manuela Oreiro Lema (1818-1854) en el Diario de José Musso Valiente: la ópera en Madrid en el bienio 1836-1837 (en castellà). EDITUM, 2003. ISBN 978-84-8371-369-3.
- ↑ Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 2. Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1880, p. 376-381.
Bibliografia
modifica- Tom nº, 40 pàg. 247 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4540-5 (Tom 40)