María Josefa Sancho de Guerra
María Josefa Sancho de Guerra (Vitòria, 7 de setembre de 1842 - Bilbao, 20 de març de 1912) en religió María Josefa del Corazón de Jesús, fou una religiosa, fundadora de l'Institut de les Serventes de Jesús de la Caritat. És venerada com a santa per l'Església Catòlica.[1]
 Fotografia de la santa, ca. 1910  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | María Josefa Sancho de Guerra 7 setembre 1842 Vitòria |
| Mort | 20 març 1912 (69 anys) Bilbao (Biscaia) |
| Sepultura | Casa Mare de les Serventes de Jesús (Bilbao) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Fundadora de la Congregació de les Serventes de Jesús de la Caritat |
| Activitat | |
| Ocupació | religiosa cristiana |
| Orde religiós | Serventes de Jesús de la Caritat |
| verge, fundadora | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 7 de setembre de 1992 , Roma nomenat per Joan Pau II |
| Canonització | 1 d'octubre de 2000 , Roma nomenat per Joan Pau II |
| Festivitat | 20 de març |
| Iconografia | Amb l'hàbit de la congregació |
Biografia modifica
Nascuda el 1842 a Vitoria (País Basc, Espanya); filla del cadiraire Bernabé Sancho i de Petra de Guerra. Quedà òrfena de pare als set anys i en fer quinze anys marxà a viure a casa d'uns parents a Madrid, on acabà d'estudiar.[2] Molt devota i pietosa, als divuit anys tornà a Vitòria i va sentir la vocació religiosa. Poc abans havia estat a punt de fer-se monja contemplativa amb les concepcionistes d'Aranjuez, però una malaltia li ho impedí. Ingressà com a germana a les Serventes de Maria Ministres dels Malalts, prenent el nom de Maria Josepa del Cor de Maria.[3] Tingué dubtes, però, sobre l'encert de la seva tria i no s'hi sentia bé. Després de consultar amb confessors, el bisbe Antoni Maria Claret i la mateixa fundadora de la congregació Soledad Torres Acosta, va decidir de deixar l'institut i fundar-ne un de nou que tingués com a objectiu exclusiu l'atenció a malalts necessitats.
En 25 de juliol de 1871 funda a Bilbao, amb quatre companyes també provinents de les Serventes de Maria, una nova congregació religiosa, les Serventes de Jesús de la Caritat, per a l'atenció a malalts en hospitals i a domicili, com també d'ancians i desemparats en general. En fou la superiora i quan morí, el 1912, l'institut ja comptava amb 43 cases i prop d'un miler de germanes. Visità moltes d'aquestes comunitats fins que una malaltia la deixà impossibilitada a la casa de Bilbao; mantingué el contacte amb les germanes mitjançant la correspondència.
Morí el 20 de març de 1912 a Bilbao, en llaor de santedat i causant gran ressò, ja que la tasca de la seva congregació l'havia fet coneguda. Fou sebollida, en un funeral multitudinari, al cementiri municipal de Bilbao.
Veneració modifica
La seva fama de santa anà creixent i el 1926, les seves restes foren traslladades a la capella de la casa mare de l'institut, a Bilbao.
Se n'incoà la causa de canonització el 1951, i fou beatificada el 7 de setembre de 1992. L'1 d'octubre de 2000, el papa Joan Pau II la va proclamar santa.[4]
-
Escultura de la santa a la Catedral de la Almudena (Madrid).
Referències modifica
- ↑ NULL. «María Josefa Sancho Guerra, una vida entregada a los enfermos» (en castellà), 29-09-2000. [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑ Las Mujeres en Vitoria-Gasteiz a los largos de los siglos, 2001.
- ↑ «Santa María Josefa del Corazón de Jesús | Real Academia de la Historia». [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑ «Maria Josefa del Corazón de Jesús». [Consulta: 22 novembre 2019].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: María Josefa Sancho de Guerra |