Obre el menú principal

María Luisa Bemberg

María Luisa Bemberg (Buenos Aires, 14 d'abril de 1922-ídem, 7 de maig de 1995) fou una directora de cinema i guionista argentina que va destacar com a directora de pel·lícules en temàtiques referides a l'emancipació i reivindicació de la dona i de caràcter feminista. La seva pel·lícula Camila va ser triada per competir al Premi Oscar com a millor pel·lícula estrangera, una de les sis pel·lícules que han accedit a una candidatura en la història del cinema argentí.[1][2]

Infotaula de personaMaría Luisa Bemberg
Maria Luisa Bemberg.jpg
María Luisa Bemberg (1970)
Biografia
Naixement 14 d'abril de 1922
Buenos Aires (Argentina)
Mort 7 de maig de 1995(1995-05-07) (als 73 anys)
Buenos Aires (Argentina)
Causa de mort Causes naturals (Càncer)
Nacionalitat Argentina
Activitat
Ocupació Directora de cinema, guionista i actriu de cinema
Obra
Obres destacables
1984 Camila
Família
Cònjuge Carlos María Miguens y Zumarán (1945-1952)
Fills Carlos Miguens Bemberg

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0069833 Allocine: 15371 Allmovie: p81328 TCM: 13424 TV.com: people/3215941
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla d'Otto Eduardo Bemberg i Sofía Elena Bengolea, María Luisa Bemberg va pertànyer a la quarta generació argentina de la poderosa família Bemberg, fundada durant el govern de Juan Manuel de Rosas i la Guerra del Paraguai pel patriarca Otto Bemberg, d'origen alemany. La família (el 1888 fundadora i propietària de la cerveseria Quilmes) es va enfrontar amb Juan D. Perón durant els seus primers dos governs. Casada amb l'arquitecte Carlos María Miguens el 17 d'octubre de 1945, durant el peronisme va viure a Espanya i França, va tenir quatre fills. Es va divorciar deu anys més tard: deixà de ser -com ella puntualitzava- "la senyora de Miguens, per convertir-se en la senyora de ningú (posteriorment títol d'una de les seves pel·lícules)".

María Luisa Bemberg va ser una de les persones que van presenciar l'obsessió del tinent coronel Carlos Moori Koenig, un dels militars que van enderrocar Juan Perón. Koenig havia segrestat el cadàver embalsamat d'Eva Perón, i l'instal·là a la seva oficina, on l'exhibia als seus visitants.

Influïda per la dècada dels seixanta i el cinema d'Ingmar Bergman, la Nouvelle Vague francesa i italiana, l'obra de Julio Cortázar (especialment la novel·la Rayuela), es va iniciar com a empresària d'espectacles teatrals el 1959: fundà juntament amb Catalina Wolff el Teatre del Globus de Buenos Aires. A Nova York va fer classes amb Lee Strasberg i, a l'Argentina, amb Beatriz Matar.

Va ser una tenaç activista del feminisme i una de les fundadores de la Unió Feminista Argentina. Escriu la peça teatral La margarida és una flor, sobre la qual basarà el guió de Crònica d'una senyora de Raúl de la Torre, film amb Graciela Borges sobre la classe alta argentina, premiat en el Festival de Sant Sebastià i Triangle de quatre de Fernando Ayala.

Va fundar la seva pròpia empresa de producció cinematogràfica amb la productora Lita Stantic i als 58 anys, el 1981, va dirigir el seu primer llargmetratge (Momentos): fou molt combatuda per la censura militar durant la turbulenta dècada de 1970 a l'Argentina.

Especialitzada en problemàtica femenina (i la seva situació i enfrontament a la societat patriarcal argentina) evident en les seves pel·lícules Señora de nadie (1981), Miss Mary (amb Julie Christie, 1986) i De eso no se habla (1993, amb Marcello Mastroianni), va obtenir notable repercussió internacional amb pel·lícules enfocades en famoses dones de la història llatinoamericana com Camila sobre Camila O'Gorman amb Susú Pecoraro i Imanol Arias, que va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1985 i Yo, la peor de todas (1990) sobre sor Juana Inés de la Cruz amb Assumpta Serna i Dominique Sanda.

Va morir a Buenos Aires malalta de càncer als 73 anys mentre treballava en el guió per a la seva pel·lícula El impostor basada en un conte de la seva parenta per via materna Silvina Ocampo, germana de Victoria Ocampo i esposa d'Adolfo Bioy Casares. La pel·lícula va ser dirigida pel seu col·laborador Alejandro Maci el 1997.

Filmografia [3]Modifica

Any Pel·lícula Acreditada com a
Directora Guionista Actriu
1971 Crónica de una señora No No
1975 Triángulo de cuatro No No
1981 Momentos No
1982 Señora de nadie No
1984 Camila No
1986 Miss Mary No
1990 Yo, la peor de todas No
1993 De eso no se habla No
1994 La balada de Donna Helena No No
1997 El impostor No No

ReferènciesModifica

  1. «biografia de María Luisa Bemberg». The New York Times.
  2. «María Luisa Bemberg, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de María Luisa Bemberg». The New York Times.