María Luisa Merlo Colomina

actriu espanyola
(S'ha redirigit des de: María Luisa Merlo)

María Luisa Merlo Colomina (València, 6 de setembre del 1941) és una actriu valenciana. Filla dels actors Ismael Merlo Piquer i María Luisa Colomina Domingo, va continuar la tradició artística familiar des de molt jove, debutant com a ballarina en l'espectacle Te espero en el Eslava, de Luis Escobar. Va estar casada amb l'actor Carlos Larrañaga durant 16 anys, es van separar en el 1975 i van obtenir el divorci al novembre de 1983. Hi ha tingut tres fills: Amparo, Luis i Pedro. El 1992 es va casar amb el professor d'universitat Michael Kenton, divorciant-se'n cinc anys després.

Infotaula de personaMaría Luisa Merlo Colomina
(María Luisa Merlo) Medallas de Oro al Mérito a las Bellas Artes (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeCarlos Larrañaga (1961-1983)
Michael Kenton (1992-1997)
FillsAmparo Larrañaga
Luis Merlo
Pedro Larrañaga
Premis

IMDB: nm0549203 Allocine: 398361 Allmovie: p48575 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

La seva trajectòria professional està lligada al teatre, on ha treballat tota la vida i en tots els gèneres, tant musical com comèdia i drama. De la seva primera època podem citar obres com La tercera palabra, Los peces rojos, El corto vuelo del gallo, No corran que es peor o Diálogo secreto, actuant en aquesta última al costat del seu pare, Ismael Merlo. A partir de l'any 1986, l'actriu va formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. L'hem vist en els escenaris participant en obres com Los locos de Valencia, de Lope de Vega, Los bellos durmientes d'Antonio Gala, El adefesio de Rafael Alberti o La ratera d'Agatha Christie.

Pel que fa al cinema, mitjà en què no ha treballat gaire, va debutar l'any 1959, participant en el llargmetratge De espaldas a la puerta, dirigit per José María Forqué. Va fer algunes pel·lícules més fins a l'any 1965, en què decideix dedicar-se més al teatre i la televisió. De les pel·lícules en què va intervenir durant aquesta breu etapa podem destacar Siempre es domingo o De cuerpo presente. Al contrari del que passa amb el cinema, a la televisió sí que l'actriu té una important llista de col·laboracions. Ha participat en un gran nombre de representacions teatrals, com les que es feien dins del programa Estudio 1.

Així mateix, ha protagonitzat un gran nombre de sèries i produccions, entre les quals podem esmentar Escuela de maridos, El tercer rombo, Cuentos y leyendas, Media naranja, Luna negra o Mis adorables vecinos. Pel que fa als premis obtinguts, ressaltarem el Premi Antena d'Or de Televisió, que va aconseguir l'any 1967, i el Premi Ercilla de Teatre per la seva trajectòria professional, que li va ser atorgat l'any 2009.[1]

FilmografiaModifica

CinemaModifica

  • De espaldas a la puerta (1959)
  • El cerro de los locos (1960)
  • 091 Policía al habla (1960)
  • Ursus (1961)
  • Mi noche de bodas (1961)
  • Armas contra la ley (1961)
  • Ursus nella valle dei leoni (1961)
  • Siempre es domingo (1961)
  • Cuidado con las personas formales (1961)
  • Más bonita que ninguna (1965)
  • De cuerpo presente (1967)
  • Ligue Story (1972)
  • Tocata y fuga de Lolita (1974)
  • Un lujo a su alcance (1975)
  • El adúltero (1975)
  • ¿Por qué no hacemos el amor? (1981)
  • En septiembre (1982)
  • El dolor y la lluvia (2003, curtmetratge)
  • Proyecto Dos (2008)

TelevisióModifica

  • Hoy llegó la primavera (1963)
  • Novela (1963-1977)
  • Tras la puerta cerrada (1964)
  • Escuela de maridos (1964)
  • Primera fila (1964-1965)
  • Confidencias (1965)
  • Tiempo y hora (1965)
  • El tercer rombo (1966)
  • Estudio 1 (1966-1981)
  • Teatro breve (1966-1981)
  • Hermenegildo Pérez, para servirle (1966)
  • La pequeña comedia (1968)
  • A través de la tiniebla (1971)
  • Siete piezas cortas (1972)
  • Compañera te doy (1973)
  • Noche de teatro (1974)
  • El teatro (1974)
  • Telecomedia (1974)
  • Cuentos y leyendas (1975)
  • Teatro estudio (1976-1978)
  • Mujeres insólitas (1977)
  • Media naranja (1986)
  • La comedia dramática española (1986)
  • Primera función (1989)
  • Eurocops (1991)
  • Truhanes (1993)
  • Aquí hay negocio (1995)
  • Policías, en el corazón de la calle (2002)
  • Luna negra (2003)
  • Mis adorables vecinos (2004)
  • Aquí no hay quien viva (2004-2006)
  • 7 vidas (2006)
  • Supervillanos (2006)
  • Con dos tacones (2006)
  • Los Serrano (2008)
  • Hospital Central (2008)
  • Aída (2008)
  • Somos cómplices (2009)

TeatreModifica

Llista no completa

PremisModifica

  • El 1967 se li va concedir el Premi Antena d'Or de Televisió[2]
  • El 2009 va ser guardonada amb el Premi Ercilla de Teatre per la seva trajectòria en teatre.[3]
  • El 2013 va ser guardonada amb la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Biografía de María Luisa Merlo» (en castellà). biografias. [Consulta: 6 gener 2015].
  2. «María Luisa Merlo» (en castellà). imdb. [Consulta: 6 gener 2015].
  3. «Maria Luisa Merlo, Premio Ercilla 2009 por su trayectoria artística» (en castellà). rtve. [Consulta: 6 gener 2015].
  4. «María Luisa Merlo dice que le hace más ilusión recibir la Distinción del Consell que el Oscar de Hollywood» (en castellà). europapress. [Consulta: 6 gener 2015].