Maragda
Una maragda o esmaragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.[3] També es fa servir com a gemma, la qual és molt valorada perquè és l'única gemma de color verd que cristal·litza. El nom de maragda té prioritat sobre el de beril per anomenar el mineral.
 Maragda | |
|---|---|
| Varietat de: beril | |
 Maragda sense polir | |
| Fórmula química | Be₃Al₂(SiO₆O18) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | massiu a ben cristal·litzat |
| Estructura cristal·lina | a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | (6/m 2/m 2/m) – dihexagonal dipiramidal |
| Massa molar | 537.50 |
| Color | verd |
| Exfoliació | imperfecta {0001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7,5 a 8 |
| Lluïssor | vidriosa |
| Color de la ratlla | blanc  |
| Diafanitat | transparent a opaca |
| Densitat | 2,65 - 2,90 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.564–1.595, nε = 1.568–1.602 |
| Birefringència | δ = 0,0040 a 0,0070 |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
La maragda és una varietat de beril, de color verd degut a les impureses de crom i/o vanadi que pot arribar contenir. En la dècada de 1790, Louis Nicolas Vauquelin, el descobridor del crom, va demostrar que la maragda i beril eren essencialment el mateix compost químic i que les maragdes, stricto sensu, contenien crom. A les darreries del segle xx, es va descobrir que algunes maragdes contenen més de vanadi de crom. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7,5 a 8.
Formació i jaciments modifica
Les maragdes, així com els berils, es poden trobar a les pegmatites. En l'antiguitat s'han extret maragdes a Egipte des de l'any 1500 abans de la nostra era, i a l'Índia i Àustria, almenys des del segle xiv.[4]
Colòmbia és, de lluny, el major productor mundial de maragdes, i constitueix el 50-95% de la producció mundial, depenent de l'any, l'origen i grau.[5] La producció de maragda a Colòmbia s'ha incrementat dràsticament en l'última dècada, augmentant en un 78% entre el 2000 i 2010.[6] Les tres principals àrees de mineria de maragdes a Colòmbia són Muzo, Coscuez i Chivor.
Zàmbia és el segon major productor del món, amb els seus dipòsits de la zona del riu Kafubu (mines Kagem), a uns 45 km al sud-oest de Kitwe, responsable del 20% de la producció mundial de pedres de qualitat gemma en 2004.[7]
Varietats modifica
Es coneix una varietat de maragda anomenada maragda trapiche, la qual mostra característiques de creixement de sis radis.[8]
Altres usos modifica
La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.[9] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell. S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.[10]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maragda |
- ↑ «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ «Beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ Hurlbut, Cornelius S. Jr. and Kammerling, Robert C. (1991) Gemology, John Wiley & Sons, New York, p. 203, ISBN 0-471-52667-3
- ↑ «Pendant | V&A Search the Collections». [Consulta: 30 gener 2014]. Museum item number M.138-1975
- ↑ Badawy, Manuela. «Emeralds seek the 'De Beers' treatment». Reuters, 13-06-2012. Arxivat de l'original el 17 de juny 2012. [Consulta: 14 juny 2012].
- ↑ Wacaster, Susan. «2010 Minerals Yearbook: Colombia [ADVANCE RELEASE]». United States Geological Survey, març 2012. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ Behling, Steve and Wilson, Wendell E. (January 1, 2010) "The Kagem emerald mine: Kafubu Area, Zambia Arxivat 2013-05-10 a Wayback Machine.", The Mineralogical Record
- ↑ «Trapiche emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ Suetoni, Vida de Neró XXXII
- ↑ Bruce Mitford, M., Enciclopedia de signos, Diana, Mèxic, 1997