Marc Horaci Púlvil (cònsol)

Marc Horaci Púlvil (en llatí Marcus Horatius M. F. Pulvillus) va ser un magistrat romà i cònsol de la República Romana. Durant el seu consolat va haver de fer front a l'atac dels monàrquics i dels etruscs Les fonts per al seu estudi són principalment: Dionís d'Halicarnàs,Titus Livi i Tàcit, però no coincideixen en tots els detalls del seu govern.

Infotaula de personaMarc Horaci Púlvil
Nom original(la) M.Horatius M.f. Pulvillus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pontificat
valor desconegut – valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
1r Cònsol sufecte
509 aC – 509 aC
← Espuri Lucreci Triciptí
2n Cònsol romà
507 aC – 507 aC
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAncient Roman priest (en) Tradueix, polític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPúlvil (família) Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsMarco Horacio Pulvilo (es) Tradueix
Gai Horaci Púlvil Modifica el valor a Wikidata
ParesMarcus Horatius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLucius Horatius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Segons Dionís d'Halicarnàs, era l'oncle de l'heroic Publi Horaci Cocles,qui va salvar Roma en la defensa del pont Sublicius l'any 507 aC.[1]

Primer consolatModifica

Els dos primers cònsols de la República Romana, Luci Juni Brut havia mort en combat i Luci Tarquini Col·latí havia marxat a l'exili. Publi Valeri Publícola substitueix aquest darrer i organitza unes eleccions per continuar amb la idea republicana de tenir dos governants. Espuri Lucreci Triciptí va ser l'escollit però va morir poc després i llavors va ocupar el seu lloc Marc Horaci com a consul suffectus.[2][3][4]

L'any 509 aC, segons diu Titus Livi, les obres del temple de Júpiter Capitolí encara no s'havia inaugurat,.[2][5] Es va decidir a sorts qui tindria aquest honor i va ser Marc Horaci, mentre que al seu company Publi Valeri li va tocar comandar les tropes per a fer front a l'atac dels veïs.[2][6] Segons Plutarc, a banda del que havia decidit la sort, hi havia molts senadors que desitjaven que fos Publi Valeri el qui hagués tingut l'honor de la inauguració, doncs era un home molt estimat.[7] Els dos historiadors coincideixen en dir que la família de Publi Valeri, sobretot el seu germà, Marc Valeri Volús (futur cònsol), van provar per tots els mitjans retardar aquesta inauguració fins a la tornada de Publi Valeri, fent creure que el fill de Marc Horaci havia mort, però el cònsol no va trobar que fos motiu suficient per ajornar la inauguració.[2][6][7]

Segon consolatModifica

En les eleccions de l'any 507, Marc Horaci i Publi Valeri tornen a ser escollits per governar la república.[8]Tarquini el Superb, darrer rei dels romans, s'havia refugiat entre els etruscs i, juntament amb el rei de Clusium, Lars Porsenna, conspirava per recuperar el tron. Així, va enviar un emissari per veure si els romans volien tornar al règim monàrquic i davant la negativa va atacar la ciutat.[9][10]

Publi Valeri va instal·lar un campament amb 700 homes per controlar el rei etrusc, però Porsena va avançar amb tant d'ímpetu que els homes del campament van fugir. Aleshores Marc Horaci va haver de fer front als enemics a les portes de la ciutat de Roma, a la vora del riu.[10]Espuri Larci Flau i Tit Hermini Aquilí comandaven l'ala dreta de l'exèrcit romà fent front a l'atac de Sextus i Titus Tarquini que comandaven l'exèrcit dels exiliats romans i els gabii. A l'ala esquerra estava Marc Valeri Volús, germà de Publi Valeri. També en aquesta banda esquerra comandava Tit Lucreci Triciptí que feia front a Octavi Mamili, líder dels guerrers provinents de Tusculum. Aquest Octavi era gendre de Tarquini el Superb, que comandava els guerrers Llatins. Al centre d'aquest quantiós agrupament d'exèrcits estava Lars Porsena.[11]

L'exèrcit romà, més experimentat, va saber fer recular els enemics, més nombrosos, llevat de la zona del pont Sublicius on estaven guanyant terreny.[1]Allà lluiten Horaci Cocles, ajudat en un principi per Tit Hermini Aquilí i Tit Hermini Aquilí contra Lars Porsena,[10][12][13][14] mentre els invasors s'apoderen de la ciutat.[15][16]

 
Primera batalla entre Porsenna i els romans, amb la presa del campament nocturn al turó del Gianicolo, Tot seguit la l'enfrontament amb Horaci Cocles i la destrucció del pont Sublicius.

Publi Valeri es concentra llavors en frenar aquests pillatges. L'ajuden: Tit Lucreci Triciptí, Tit Hermini Aquilí i Espuri Larci Flau i finalment ho aconsegueixen.[15][17][18]

Porsena decideix tornar a Clusium i abandonar el setge temporalment, en part impressionat per l'heroi Gai Muci Escevola i l'heroïna Clelia.[19][20]

Els romans ofereixen negociar la pau i, com a senyal de bona fe, lliuren els fills de les famílies patrícies a Porsena, entre ells van el fill de Marc Horaci i la filla de Publi Valeri.[21] Porsena, decebut de l'actitud de Tarquini, qui va provar de matar els emissaris, accepta la pau i es retira.[22][23][24]

Dionís d'Halicarnàs, en contradicció amb Titus Livi i Casi Dió, diu que va ser després d'aquest tractat de pau que va ser inaugurat el temple de Júpiter i que va ser una cerimònia presidida pels dos cònsols: Marc Horaci i Publi Valeri.[25]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Horaci Púlvil
  1. 1,0 1,1 Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 23. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. II,8. 
  3. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 19. 
  4. Plutarc. Vides paral·leles, Publicola, p. 12. 
  5. Plutarc. Vides paral·leles, Publicola, p. 13. 
  6. 6,0 6,1 Cassi Dió. Història de Roma, p. III,28. 
  7. 7,0 7,1 Plutarc. Vides paral·leles, Publicola, p. 14. 
  8. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 21. 
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. II,9. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Plutarc. Vides paral·leles, Publicola, p. 16. 
  11. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 22. 
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. II,10. 
  13. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 24. 
  14. Sext Aureli Víctor. De Viris illustribus Urbis Romae, Horatius Cocles, p. 11. 
  15. 15,0 15,1 Plutarc. Vides paral·leles, Publicola, p. 17. 
  16. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 26. 
  17. Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. II,11. 
  18. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 31. 
  19. Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. II,13. 
  20. Sext Aureli Víctor. De Viris illustribus Urbis Romae, Clelia, p. 13. 
  21. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 32. 
  22. Plutarc. Vides paral·leles, Publicola, p. 19. 
  23. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 33,34. 
  24. Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. II,15. 
  25. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. V, 35.