Obre el menú principal

Xavier Antonio Marcelino Oraá Lecumberri (Beriain, Navarra, 28 d'abril de 1788 - 24 de novembre de 1851) fou un militar i polític navarrès, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaMarcelino Oraá Lecumberri
Oraa-Calbo.jpg
Biografia
Naixement 28 d'abril de 1788
Beriain
Mort 24 de novembre de 1851(1851-11-24) (als 63 anys)
Beriain
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1836 – 1838
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Governador de Filipines
14 de febrer de 1841 – 17 de juny de 1843
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
15 de febrer de 1847 – 28 de març de 1847
President Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean
Escudo del Senado de España.svg  Senador vitalici
25 de novembre de 1845 – 24 de novembre de 1851
Activitat
Ocupació Militar i polític
Rang militar general
Conflicte Guerra del Francès i Primera Guerra Carlina
Modifica les dades a Wikidata

El 1810 va ingressar com a cadet al Batalló de Tiradors de Conca i va lluitar en la guerra del francès al costat d'Espoz y Mina, cosa que li va permetre conèixer molt bé el territori basco-navarrès. Va estar encarregat d'escortar als soldats francesos fets presoners pel cabdill navarrès fins a les platges guipuscoanes on eren lliurats a l'armada anglesa. D'aquesta rebia armes i municions que al seu torn transportava a Navarra. Va aconseguir portar des de la platja de Deba a Guipúscoa fins a Navarra un canó de batre que li va lliurar un vaixell britànic, emprant per al transport bous que l'arrossegaven pels camins de muntanya durant la nit. Aquest fet va ser argument per a una novel·la de Cecil Scott Forester.

També va lluitar a la primera guerra carlina inicialment com a coronel al comandament d'una columna. En 1834 fou ascendit a general de brigada pel seu paper a la batalla d'Arquijas i a Mendaza i el 1836 a mariscal de camp. Nomenat capità general de València i Aragó 3n 1836, va participar en la batalla de Luchana i el 1837 va ascendir a tinent general. Tanmateix, va fracassar en la presa de Morella davant Ramon Cabrera.[1]

De febrer de 1841 a juny de 1843 fou nomenat Governador general de Filipines. Durant el seu mandat hagué de fer front a les rebel·lions Apolinario de la Cruz (Hermano Pule) i del sargent Irineo Samaniego, que reprimí amb especial duresa.[2]

Al seu retorn el 1843 fou nomenat vicepresident dels Negocis d'Ultramar, en 1845 fou nomenat senador vitalici[3] i en 1847 fou nomenat Ministre de Guerra del gabinet Martínez de Irujo. A causa de la seva mala salut deixà tots els càrrecs i tornà a Beriain, on va morir.[4]

LiteraturaModifica

  • Memoria Histórica de la conducta militar y política del General Oráa, Madrid, 1851
  • Marqués de San Román. Guerra Civil de 1833 a 1840 en Aragón y Valencia - Campañas del General Oráa (1837-1838). Madrid 1884
  • José María Azcona. Zumalacárregui. Estudio crítico de las fuentes históricas de su tiempo. Madrid, 1946.

ReferènciesModifica