Obre el menú principal

Setge de Llucena (1838)

Infotaula de conflicte militarSetge de Llucena (1838)
Primera guerra carlina
Setge de Llucena (1838) situat respecte País Valencià
Morella
Estella
Castelló
Terol
Saragossa
Pamplona
Osca
Lleida
Cantavella
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Principals combats entre febrer i abril de 1838
Tipus batalla
Data darreria de febrer a 4 d'abril de 1838
Escenari Llucena
Resultat Victòria liberal
Front Front oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Carruana Bandera de la Creu de Borgonya Francesc Tallada
Modifica les dades a Wikidata


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

AntecedentsModifica

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[2] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[3]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837,[7] quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[9] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella[10] i el 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[11]

El setgeModifica

Francesc Tallada i Forcadell va establir el setge de Llucena cap a la fi de febrer, però amb pocs efectius per aquesta missió, i Emilio Borso di Carminati seguia enviant combois que arribaven al seu destí, de manera que el 13 de març Ramon Cabrera va sortir de Morella amb reforços i quatre peces d'artilleria,[12] que van arribar el 15 de març,[13] però que es va provar ineficaç contra les muralles, igual que les sortides dels assetjats per mirar de dispersar als carlins.

Borso di Carminati va preparar un exèrcit de socors de set batallons, cinc esquadrons de cavalleria i tres peces d'artilleria, i es va dirigir a L'Alcora, on Cabrera havia preparat les defenses per interceptar-lo, atrinxerant-se amb quatre batallons a l'ermita de Sant Cristòfol,[14], derrotant-lo en la batalla que tingué lloc entre el 22 i 23 de març a L'Alcora.[15] El 4 d'abril Cabrera aixecà el setge de Llucena,[16] quan Oraá sortí de Castelló per atacar als assetjants.[17]

ConseqüènciesModifica

L'atac a Saragossa fou un fracàs i la partida d'Antonio Tallada i Romeu, perseguida per les províncies de Múrcia i Albacete, fou desfeta el mes de març de 1838 pel brigadier Amor,[18] però a continuació queien Calanda,[19] Alcorisa i Samper,[20] i després del fallit assalt a Alcanyís, la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i Ramon Cabrera va seguir expandint el seu territori, derrotant als liberals a l'Acció de Maella[21] i ocupant tot el territori fins a la conca del Jalón i Calataiud, però amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839, Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[22] que a final de l'any 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[23]

ReferènciesModifica

  1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  2. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  3. Flávio, 1870, p. 252.
  4. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  5. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  6. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Flávio, 1870, p. 301.
  8. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  9. Pirala, 1842, p. 145.
  10. Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. [Consulta: 30 agost 2015].
  11. Negro, Luis «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014 [Consulta: 31 agost 2015].
  12. Flávio, 1870, p. 446.
  13. Flávio, 1870, p. 437.
  14. Flávio, 1870, p. 438.
  15. Flávio, 1870, p. 438-440.
  16. Flávio, 1870, p. 445.
  17. Flávio, 1870, p. 434.
  18. Revista ibérica de ciencias, poliťica, literatura, artes e instrucción pública (en castellà). vol.5, 1862, p. 266. 
  19. Flávio,, p. 446.
  20. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  21. de Córdoba, 1845, p. 385.
  22. Bollaert, William. The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 (en anglès). vol.2. Ranken and Co, 1870, p. 370. 
  23. «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 21 agost 2015].

BibliografiaModifica