Obre el menú principal

El marfull (Viburnum tinus)[1] és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull). També rep el nom de llorer bord, lloreret o mollfull.[2]

Infotaula d'ésser viuMarfull
Viburnum tinus
MHNT Viburnum tinus.jpg
Flors de marfull
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 79146836
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaAdoxaceae
GènereViburnum
EspècieViburnum tinus
L.
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

CaracterístiquesModifica

És un arbust perennifoli, que pot arribar a superar els tres metres d'alçada.

Les fulles són amples, ovades, enteres, perennes, coriàcies, persistents, amb un pecíol curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pèls per la cara de sobre i vellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades.[3] Les fulles mesuren entre 4 i 10 cm.

Té flors petites, blanques o lleugerament rosades que es disposen formant corimbes i d'uns 6 mm, amb la corol·la en forma de campana oberta en 5 lòbuls, amb 5 estams inserits a la corol·la i agrupades en corimbes densos als extrems de les branques. La floració es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si bé pot començar força abans i acabar força més tard.

Els fruits són drupes d'uns 5-6 mm que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic.

DistribucióModifica

 
Fulles de marfull
 
Viburnum tinus

A Catalunya, és molt comú a les contrades marítimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les màquies que en són la degradació, de les quals també forma part. També és present, però rar, al País Valencià i Mallorca, així com a la resta de Catalunya, excepte en dues zones de clima més extrem on no es troba: el Pirineu i la zona de clima més continental de la depressió central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estès com a planta cultivada a altres parts del planeta amb un clima semblant.

Creix habitualment entre els 0 i els 1.200 metres d'altitud.[4]

Degut al fet que és molt utilitzat com a planta ornamental i per fer tanques, pot trobar-se en boscos diferents del seu hàbitat natural.[5]

UtilitatsModifica

FitoteràpiaModifica

Els principis actius del marfull són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats antifebrífugues. Els fruits s'han emprat com a porgants contra el restrenyiment. La tintura de marfull es fa servir darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.[cal citació]

ApiculturaModifica

Les abelles aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mel·lífer.

JardineriaModifica

El marfull també té utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs més ombrívols i no requereix un sòl gaire mineralitzat. El marfull tampoc no té necessitat de regs abundosos. Després de la floració, cal retallar-li les branques més gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques més primes o debilitades convé esporgar-les.

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 204-205. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 8 gener 2016].
  3. BOLÓS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 8 gener 2016].
  5. Rameau, J. C. i altres. Flore Forestière Française. París: Institut pour le devéloppement forestier, 1989, p. 695. ISBN 2-904740-16-3.