Obre el menú principal

Margarida Sans i Jordi

Margarida Sans i Jordi (Barcelona, 1911[1] - Barcelona, 25 de juny de 2006[2]) fou una escultora catalana, deixebla de Josep Llimona i Àngel Ferrant.

Infotaula de personaMargarida Sans i Jordi
Biografia
Naixement 1911
Barcelona
Mort 25 juny 2006 (94/95 anys)
Activitat
Ocupació Escultora
Modifica les dades a Wikidata
Jesús és condemnat a mort, estació del viacrucis de Montserrat, obra de Margarida Sans

Va realitzar la seva primera exposició a Barcelona l'any 1932.[1] Participà en l'Exposició de Primavera, Saló Barcelona, amb una peça feta en marbre, anomenada Retrat de nena.[3]

En començar a esculpir, usava eines domèstiques fins que va conèixer l'escultor Àngel Ferrant, que li va ensenyar la tècnica i l'ús d'eines específiques. Després va estudiar amb Josep Llimona, i fou la seva alumna preferida i la seva successora, segons el mateix artista.[3] Després de la mort de Josep Llimona, esdevinguda l'any 1934, va viatjar durant 5 anys per Europa: Londres, Brussel·les, Itàlia, França, Grècia i Àsia Menor. Els anys 1935 i 1936, va ser pensionada per la "casa Velázquez" i el 1936 obtingué a Madrid una beca Conde de Cartagena, i es traslladà a París, on rebé classes de l'escultor Charles Despiau.[3]

Participà en moltes exposicions col·lectives a Barcelona, Oviedo, Madrid i París. Arribà a ser Premi Nacional d'Escultura. Té obres al MNAC, una estació del viacrucis i una talla de sant Bernat al monestir de Montserrat, dues talles a l'asil de Convalescents de Madrid i un grup escultòric en un cementiri de Madrid. També hi ha obra seva a Nova York i a París.[3] L'any 1956, va esculpir el misteri Jesús en el camí de l'amargura, que participa en la processó del Divendres Sant de Sitges.[4]

A Sitges se li va ver una exposició-homenatge, a la seu del Grup d'Estudis Sitgetans, poc abans del seu traspàs.

EstilModifica

Els treballs de Sans mostren una clara influència llimoniana. Es podria dir que les seves escultures són el resultat d'una síntesi o esquematització de l'estil del seu mestre.[1]

Com a temàtica, va estar especialitzada en el nu femení i en l'escultura religiosa.

ReferènciesModifica