Àngel Ferrant Vázquez
Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola. Era fill del també pintor Alejandro Ferrant y Fischermans.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1890 Madrid |
| Mort | 1961 (70/71 anys) Alacant |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
.JPG)
Estudià a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, a l'Acadèmia de San Fernando i al taller d'Aniceto Marinas. Va ampliar els seus coneixements durant viatges per Europa i una estada a París. Per l'obtenció d'una càtedra a l'Escuela de Artes y Oficios de La Corunya l'any 1918 residí durant dos anys a Galícia, fins al seu trasllat a Barcelona, on estigué fins al 1934, quan s'establí definitivament a Madrid.
El 1926 guanya el Concurs Nacional d'Escultura en relleu. Exposa a diverses galeries i amb diferents grups com Els Evolucionistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'Associació d'Escultors i amb Amics de l'Art Nou (ADLAN), on comença la seva tendència al surrealisme. A partir del 1936 continuà amb la seva tasca artística, però amb grans dificultats econòmiques i ideològiques. A la fi dels anys 1940 s'uneix com a artista clau amb l'Escola d'Altamira, fundada per Mathias Goeritz. El 1960 obtingué el premi especial d'escultura a la XXX Biennal de Venècia.
Va ser mestre de l'escultora Margarida Sans i Jordi.[1]
El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.[2]
AnàlisiModifica
Ferrant obrí el camí de la no figuració, renunciant a les tècniques tradicionals de l'escultura, i proposava l'ús de materials funcionals i industrials, extrets directament del seu entorn, que en deslliurar-se de la seva funció mecànica i ésser reordenats i combinats podien assolir valors purs i sensacions plàstiques properes al lirisme.[3] Ferrant indicava el camí i la funció que havia de complir fonamentalment l'escultura, la funció animadora de l'espai.[3]
ObresModifica
- 1926 La Escolar (Museo Patio Herreriano de Arte Contemporáneo Español, Valladolid)
- 1927 Llobregat (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona)
- 1928 Media figura
- 1929 Palero
- 1929 Figura
- 1939 Cabeza de mujer
- 1932 Gitana
- 1939 Tauromaquia
- 1947 Muchacha con mantilla (Museo de Bellas Artes de Bilbao)
- 1958 Escultura cambiante (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
- 1961 Escultura homenatge a Ferran Casablancas (Escultura pública dins la font de la plaça de Ferran Casablancas, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona)
- Abstracte, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer[4]
ReferènciesModifica
- ↑ xtec.es, LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART., pàgina 140
- ↑ Combalia, Victòria «Explicar l'art català». ARA Diumenge (Diari Ara), 16-08-2015, p. 12-13 [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.106. ISBN 84-931438-3-9.
BibliografiaModifica
- Alix, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid: El Viso, 1985. ISBN 84-7483-412-0.
Enllaços externsModifica
- Fitxa d'Ángel Ferrant al MACBA, amb breu biografia i una obra.
- Fondo Ángel Ferrant, al Museo Patio Herreriano de Valladolid, (castellà) - pàgina molt completa.
- "Exposición - Ángel Ferrant", Museu Reina Sofia de Madrid, (castellà), (anglès).
- Maniquí i altres obres de la col·lecció, al Reina Sofia, (castellà), (anglès).
- Noies entrellaçades, una de les seves obres al MNAC.