Viquipèdia

Marià Fortuny i Portell

Marià Fortuny i Portell (Barcelona, 25 de juny de 1855 - 9 de gener de 1918)[1][2][3] va ser un polític carlí, propietari i advocat de prestigi català.[4]

Infotaula de personaMarià Fortuny i Portell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1855 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Era fill de l'advocat granollerí Josep Oriol Fortuny i Font i de la barcelonina Teresa Portell de Bahí.[5] Durant la tercera guerra carlina va pertànyer al cos jurídic en l'Exèrcit carlista de Catalunya[6] i va dirigir el Boletín Oficial del Principado de Cataluña.[4]

Fou advocat del Col·legi de Barcelona i del Jutjat de Granollers. Pertanyia també a l'Associació de Propietaris Rurals del Vallès com a propietari de la finca agrícola de Can Roger (el Molí de les Canyes) de Canovelles i de diversos terrenys a Granollers, on l'any 1901 va participar en la fundació de la Cambra Agrícola Oficial del Vallès. Tot i que l'organització era de caràcter apolític, com a carlí va tindre alguna controvèrsia amb els catalanistes, però uns i altres coincidien en atacar el «despótich centralisme» del sistema tributari.[7]

En les eleccions generals de 1891 i 1893 va ser candidat tradicionalista pel districte de Castellterçol, sense èxit.[6][8] Presentaria novament la seva candidatura a diputat en la convocatòria de 1903 en la llista carlina de Barcelona encapçalada per Juan Vázquez de Mella, la qual no va aconseguir la victòria davant els republicans i els regionalistes catalans, tot i la intensa campanya electoral.[9][10]

En un banquet dels carlins catalans el dia de Sant Carles de 1895, al qual van assistir-hi un miler de persones, va pronunciar un discurs, que va finalitzar brindant per l'Exèrcit i per «Cuba espanyola».[11] En una conferència pronunciada el 1896 dedicada a la memòria del general Joan Castells, va arribar a afirmar que el partit carlista havia sigut «el poble escollit per Déu».[12]

Va fundar la Biblioteca Popular Carlista (1895-1897), que va dirigir juntament amb Joan Baptista Falcó.

Com a president de la Junta Provincial carlista de Barcelona, el 1907 va plantejar amb els altres caps provincials del partit la separació del carlisme de la coalició Solidaritat Catalana. No obstant això, aquesta separació no es va produir a causa de la negativa del cap regional, Erasme de Janer.[13]

En les eleccions de 1910 va ser un dels cinc candidats per Barcelona de la Coalició de Dretes.[14] En la seva intervenció en el míting principal de la campanya, va justificar el pacte dretà argumentant que «la unió era necessària i urgent, i encara que no ens en donés el triomf material dels vots, ens donaria la base ferma d'una futura acció amplíssima».[15]

L'any 1914 va escriure La crisis del tradicionalismo y el programa mínimo, demanant que els mauristes s'integressin a la Comunió Tradicionalista.[16] Aquesta obra tractava de rebatre un fulletó publicat per Salvador Minguijón, que propugnava l'acostament dels jaumistes als catòlics independents amb la finalitat de fer evolucionar el règim liberal, aparcant el plet dinàstic.[17]

Es va casar amb la terrassenca Dolors Blanch Benet, amb qui va tenir tres filles: Mercè, Teresa i Blanca Fortuny Blanch.[18] Un dels seus nets, Pere Ribas Fortuny, va ser un ric propietari de Terrassa[19][20] i va estar captiu a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola.[21]

Obres modifica

  • La crisis del tradicionalismo y el programa mínimo. Observaciones sobre un folleto minimista (1914)

Referències modifica

  1. ↑ «Crónica» (en castellà). La Comarca. Periódico semanal propulsor de los intereses del Vallés, 12-01-1918, pàg. 7.. Extracte: "El pasado miércoles, a las seis de la mañana, falleció en Barcelona el eminente letrado y particular amigo nuestro, D. Mariano Fortuny Portell. Católico de arraigagadas convicciones y de vasta capacidad, practicó fecunda labor en el terreno religioso. Su concurso era asaz solicitado en todos los campos de la beneficencia y de la piedad, en los que destacaba por su prestigio y acrisolada honradez [...]".
  2. ↑ «Crónica». La Comarca, 04-01-1919.
  3. ↑ «esquela de Mariano Fortuny Portell». La Vanguardia, 11-01-1918, pàg. 1.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Don Mariano Fortuny». Diario de Valencia, 14-01-1918.
  5. ↑ «Certificado de defunción de Mariano Fortuny Portell». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 22 novembre 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 Ferrer, Melcior. Historia del Tradicionalismo Español, tomo XXVIII, vol. I. Sevilla: Editorial Católica Española, S.A., 1959, p. 161. 
  7. ↑ Planas i Maresma, Jordi «Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX». Universitat Autònoma de Barcelona, Tesi doctoral, 2003, pàg. 584-585.
  8. ↑ «Defunció». Butlletí de la Lliga de defensa de l'arbre fruiter i Sindicat Agrícol de Moyá, Febrer 1918. Arxivat de l'original el 2016-04-27 [Consulta: 22 novembre 2017].
  9. ↑ Balcells, Albert; Salvador, Eugènia; Virós, Rosa. Les eleccions legislatives i municipals a Barcelona, 1810-1986. Ajuntament de Barcelona, 1989, p. 53. 
  10. ↑ Ferrer, Melcior. Historia del Tradicionalismo Español, tomo XXVIII, vol. I. Editorial Católica Española, S.A., 1959, p. 277. 
  11. ↑ Canal, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Un assaig de modernització política: 1888-1900. Eumo, 1998, p. 177. 
  12. ↑ Canal, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Un assaig de modernització política: 1888-1900. Eumo, 1998, p. 278. 
  13. ↑ Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Fundació Jaume Bofill, 1982, p. 122. 
  14. ↑ Balcells, Albert; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Fundació Jaume Bofill, 1982, p. 1. 
  15. ↑ Balcells, Albert; Culla, Joan B.; Mir, Conxita. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Fundació Jaume Bofill, 1982, p. 174. 
  16. ↑ González Calleja, Eduardo. La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917). CSIC, 1998, p. 499. 
  17. ↑ Ferrer, Melcior. Historia del Tradicionalismo Español, tomo XXIX. Editorial Católica Española, S.A., 1960, p. 74. 
  18. ↑ «Crónica» (en castellà). La Comarca. Periódico semanal propulsor de los intereses del Vallés, 12-01-1918, pàg. 7.
  19. ↑ «Tarrasa». La Vanguardia, 15-01-1929, pàg. 24.
  20. ↑ «Oficina de Correos en Las Fonts». Hoja del Lunes, 23-01-1967, pàg. 11.
  21. ↑ Barcelona, Objetivo Cubierto. Editorial Timón, 1958, p. 264. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marià_Fortuny_i_Portell&oldid=32221879»