Viquipèdia

Maria Luisa de la Riva i Callol-Muñoz

artista

Maria Luisa de la Riva i Callol de Muñoz (Saragossa, 1859 – Madrid, 1926), va ser una pintora espanyola especialitzada en pintura de natura morta i de flors.[1]

Infotaula de personaMaria Luisa de la Riva i Callol-Muñoz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Luisa de la Riva y Callol-Muñoz Modifica el valor a Wikidata
4 abril 1865 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNatura morta i pintura floral Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMariano Bellver y Collazos, Antonio Pérez Rubio i Sebastian Gessa y Arias Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDomingo Muñoz Cuesta Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Luisa de la Riva Muñoz ha estat considerada com una de les artistes espanyoles més importants del segle xix, sobretot per la seva intensa projecció internacional, la qual queda de manifest en la seva assídua participació en els Salons de París.[2]

Trajectòria artística modifica

 
Uvas de España, 1897

Es desconeix bastant de la biografia de Maria Luisa. Va ser alumna de l'escultor Mariano Bellver i Collazos i dels pintors Antonio Pérez Rubio (Navalcarnero, Madrid 1822-Madrid, 1888) i Sebastián Gessa i Arias, amb qui es va especialitzar en els gèneres de natura morta i pintura de flors).[1][2] L'any 1881 residia a Madrid va participar en l'Exposició General de Belles Arts de la ciutat amb una pintura de flors.[3]

Es va casar amb el pintor Domingo Muñoz Cuesta (1850-1912) i pot considerar-se com una de les poques artistes espanyoles que van arribar a crear un estudi de formació per a dones pintores i a tenir una dilatada i brillant trajectòria artística a Espanya, arribant a tenir obres exposades fins i tot en l'Exposició d'Art Espanyol a Sant Petersburg de 1900.[2][4]

Des de finals de la dècada de 1880 se sap que residia a París, al carrer Faubourg Saint-Honoré, 233,[5] la qual cosa ajudava a la seva participació regular en les exposicions dels Salons nacionals i en les mostres de dones artistes que se celebraven a la ciutat.[2]

El seu trasllat a la capital francesa fou degut en part a les possibilitats d'expansió internacional que la ciutat oferia als artistes i, per una altra banda, al fet que les dones artistes franceses havien dut a terme diverses iniciatives per tenir una presència més activa en l'escena artística parisenca. En unes ocasions es tractava d'associacions professionals i en altres exposicions artístiques en les quals la participació era exclusivament per a dones, de les quals es va beneficiar Maria Luisa de la Riva.[2]

L'any 1898 va participar en la IV Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas que organitzava l'Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts.[6] Hi va presentar un oli titulat Uvas de España,[5] que l'any anterior s'havia pogut veure a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.[7] La pintora va exhibir novament l'obra a l'Exposició General de Belles Arts de Madrid del 1901, junt amb les obres Frutas de Verano i Uvas y granadas.[8]

Maria Luisa de la Riva també es va destacar pel seu activisme feminista en reivindicar el dret d'una dona a ser considera com una artista professional que viu del seu art. Va ser sòcia i membre actiu de la Unió de Dones Pintores i Escultores de França, membre del Jurat de la Societat de Dones Artistes de París, membre de l'Associació de Dones Artistes de Berlín i de l'Associació de Dones Pintores i Escultores de Viena.[1][2]

A Espanya va participar en les exposicions de pintores exclusivament, que van començar a fer a la fi del segle xix i es denominaven “femenines”, organitzades per la Sala Parés de Barcelona en les seves edicions dels anys 1883 i 1896. Per a aquests esdeveniments va presentar olis de gènere floral, encara que també va presentar obres pintades amb la tècnica de l'aquarel·la,[2] com les roses que va presentar a la mostra de 1896.[9]

L'any 1920 va prendre part de l'Exposició Nacional de Madrid amb dos olis, Uvas i Uvas i granadas,[10] i va obtenir una segona medalla. L'any 1920 hi va participar de nou amb l'obra titulada Frutas.[11] En aquell moment vivia a Madrid, al carrer Serrano, 47.[10][11]

Característiques del seu estil modifica

Maria Luisa de la Riva es va caracteritzar per una producció artística de caràcter decoratiu, amable i elegant, de gran expressivitat des del punt de vista tècnic i formal. Aquestes característiques van contribuir a l'èxit de les seves obres, les quals van ser acceptades per part d'un sector tradicional del mercat artístic, gran assoliment per a una dona artista de finals del segle xix i inici del segle xx.[2]

Reconeixements modifica

Maria Luisa va aconseguir ser reconeguda per part d'institucions acadèmiques i governamentals la qual cosa queda patent en els premis rebuts com la Palma de l'Acadèmia de Belles arts (França), la Roseta del Ministeri d'Instrucció Pública espanyol, l'Ordre de Nischan Iftikai de Tunísia. A més, va ser Sòcia d'Honor i Mèrit de la Societat d'Amics del País de Santiago de Compostel·la.[1][2][12]

També va gaudir del beneplàcit de la crítica d'art en l'àmbit internacional i en el conservador marc de la crítica espanyola. Així, crítics d'art com Ibáñez Abellán, Pedro de Madrazo, Cánovas i Vallejo o Segòvia Rocaberti no van dubtar a publicar per a periòdics com La Ilustración Española y Americana, La Època, El Imparcial o El Correo, a més dels catàlegs realitzats per a cada exposició, opinions favorables cap a la pintura de María Luisa de la Riva. En aquestes crítiques positives es ressaltava el valor artístic de les seves obres.[2]

Va participar en nombroses mostres i certàmens, en els quals va tenir divers reconeixement. En les Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1887 i 1895 va tenir un esment d'honor i en les de 1897 i 1901 sengles terceres medalles pels olis titulats Uvas de España i Frutas de verano. En la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 va obtenir una segona medalla[13] i el 1920 va rebre una segona medalla per Uvas y granadas. A més, va ser guardonada amb tercera medalla en l'Exposició Universal de París de 1889 i en la de Barcelona de 1888,[2] i en la de París de 1900 va obtenir una medalla de plata.[8]

Per la seva banda la Universitat de Saragossa va tractar de recordar i enaltir la figura María Luisa de la Riva, a la qual considerava com una de les artistes més destacades de finals del segle xix i principis del segle XX pràcticament desconeguda fins avui, duent a terme una exposició en el Paranimf de la Universitat del 20 de febrer al 28 de juny de 2014, titulada Pintoras en España 1859/1926. De María Luisa de la Riva a Maruja Mallo, exposició que va participar en el "Festival Miradas de Mujeres 2014".[14][15]

Obra en museus i col·leccions modifica

L'any 1897 el govern francès va adquirir l'obra Crisantemos que havia format part de l'exposició de dones pintores de 1897, pintura que l'any següent es va cedir en dipòsit al Musée d'étampes, prop de París.[16]

En el Museu del Prado hi ha obres seves com:[17][18]

  • Uvas y granadas. Oli sobre tela, 165 x 118 cm.[19]
  • Flores y frutas. 1887. Oli sobre tela.[20]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva l'obra Uvas de España, que l'Ajuntament de Barcelona va adquirir en l'exposició de belles arts de l'any 1898.[21]

També es poden trobar exemplars de la seva obra en el Museo Nacional de Bellas Artes de Cuba (l'Habana).[22]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Riva y Callol, María Luisa de la. Zaragoza, 1859 - Madrid, 1926 Museu del Prado Consulta 4 d'abril del 2017
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 MARÍA LUISA DE LA RIVA: UNA ARTISTA ESPAÑOLA EN LOS SALONES FRANCESES. DOCUMENTOS CONSERVADOS EN LOS ARCHIVES NATIONALES DE PARÍS. MAGDALENA ILLÁN MARTÍN. PDF Universidad de Sevilla. Consultado 4 d'abril del 2017
  3. ↑ Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1881. Madrid: Impr. y Fundición de Manuel Tello, 1881, p. 113-114, cat. 593. 
  4. ↑ El Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana y la colección de retratos de la pintura española del siglo XIX. Martha Elizabeth Laguna Enrique. Universidad de Salamanca, Servicio de Publicaciones. España. 2013. ISBN 978-84-9012-381-2 Pàg 974
  5. ↑ 5,0 5,1 IV Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas. Catálogo ilustrado (en castellà). Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia, 1898, p. 69, cat. 337. 
  6. ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LIX, 2002, p. 73, cat. 101. ISBN 84-5273-661-4. 
  7. ↑ Alcántara, Francisco. La Exposición Nacional de Bellas Artes, 1897. Reproducción autotípica de las obras más notables (en castellà). Madrid: Centro Editorial Artístico (Estab. Tip. Sucesores de Rivadeneyra), 1898, p. 216 i 233. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1901 (en castellà). Madrid: Casa Editorial Mateu, 1901, p. 118, cat. 906-908. 
  9. ↑ Casellas, Raimon «El arte femenino en el Salón Parés». La Vanguardia, 24-12-1896, p. 4.
  10. ↑ 10,0 10,1 Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1920 (en castellà). Madrid: Mateu, 1920, p. 38, cat. 325-326. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1922 (en castellà). Madrid: Artes Gráficas Mateu, 1922, p. 48, cat. 469. 
  12. ↑ Una nueva obra de la pintora zaragozana María Luisa de la Riva perteneciente al patrimonio artístico francés MAGDALENA ILLÁN MARTÍN. Artigrama, núm. 23, 2008, 565-574 — I.S.S.N.: 0213-1498 PDF
  13. ↑ Ojuel Solsona, Maria. Les exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013, p. 345, 346. 
  14. ↑ Pintoras en España 1859/1926.
  15. ↑ PINTORAS EN ESPAÑA 1859/1926.
  16. ↑ Illán Martín, Magdalena «Una nueva obra de la pintora zaragozana María Luisa de la Riva perteneciente al patrimonio artístico francés». Artigrama, núm. 23, 2008, p. 565-574. ISSN: 0213-1498.
  17. ↑ Todas las artistas del Prado. Natividad Pulido. Madrid 2 de octubre de 2016. ABC. Cultura Consulta 4 d'abril del 2017
  18. ↑ Dos óleos de María Luisa de la Riva del Museo del Prado llegan al Paraninfo. E. Pérez Beriain. Zaragoza 24 de mayo de 2015 El Heraldo Consulta 4 d'abril del 2017
  19. ↑ Uvas y granadas. Museo del Prado Consulta 4 d'abril del 2017
  20. ↑ Flores y frutas. Museo del Prado Consulta 4 d'abril del 2017
  21. ↑ «Modernisme: Accés obert». RecerCaixa, ACUP, Obra Social "La Caixa", GRACMON i Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-03-01. [Consulta: 1r març 2020].
  22. ↑ El Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana y la colección de retratos de la pintura española del siglo XIX. Martha Elizabeth Laguna Enrique. Universidad de Salamanca, Servicio de Publicaciones. España. 2013. ISBN 978-84-9012-381-2 Pàg 975
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Luisa_de_la_Riva_i_Callol-Muñoz&oldid=31511193»