Maria Sans i Moya
Maria Sans i Moya (Arbeca, 3 de setembre de 1920 - Mataró, 29 de maig de 2012) va ser una infermera catalana.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1920  Arbeca (Garrigues) |
| Mort | 29 maig 2012 (91 anys) Mataró (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera |
| Membre de | |
Nascuda a Arbeca, quan tenia sis anys la seva família es va traslladar a Mataró.[3] De jove va treballar en una fàbrica de gènere de punt, però en esclatar Guerra Civil espanyola es va presentar voluntària per a donar un cop de mà a l'hospital de ferits situat al col·legi dels Salesians destinat a les Brigades Internacionals.[4] Va ser en aquest context que Sans va poder conèixer personalment el maig de 1938 a l'escriptor Ernest Hemingway, que treballava com a corresponsal de guerra, i que s'hi va inspirar per a escriure un personatge de nom Maria que és una infermera voluntària a la Guerra d'Espanya, «una jove bonica, abnegada i servicial», que protagonitza Per qui toquen les campanes.[5]
Referències
modifica- ↑ Ortiz, Juan. «Maria Sans, Ernest Hemingway a Mataró i la connexió cubana», 06-02-2023. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «SANS MOYÀ, Maria | SIDBRINT». UB. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Vellvehí, Jaume. «La Raconera: «Que la guerra és sempre misèria, és fam, és destrucció». Entrevista a Maria Sans i Moyà», 05-04-2008. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Maria Sans i Moya». El Punt Avui, 30-05-2012. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Comas, Cugat. «La ‘mataronina’ que va inspirar a Hemingway esdevé novel·la», 01-02-2023. [Consulta: 17 juliol 2024].