Maria da Conceição Tavares
Maria da Conceição Tavares (Anadia, 24 d'abril de 1930 - Nova Friburgo, 8 de juny de 2024) va ser una economista portuguesa nacionalitzada brasilera. Va ser professora titular de la Universidade Estadual de Campinas (UNICAMP) i professora emèrita de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ).[1][2]
  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (pt) Maria da Conceição de Almeida Tavares 24 abril 1930 Anadia (Portugal) | ||||
| Mort | 8 juny 2024 (94 anys) Nova Friburgo (Brasil) | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Formació | Universitat de Lisboa | ||||
| Activitat | |||||
| Lloc de treball | Brasília | ||||
| Ocupació | economista, política | ||||
| Ocupador | Universitat Estatal de Campinas Universitat Federal de Rio de Janeiro | ||||
| Partit | Partit dels Treballadors | ||||
Afiliada al Partit dels Treballadors (PT), Maria da Conceição Tavares va ser diputada federal per l'estat de Rio de Janeiro entre 1995 i 1999, i va ser autora de diversos llibres sobre desenvolupament econòmic.[3]
Biografia
modificaNascuda a Anadia, va créixer a Lisboa. La seva mare era catòlica i el seu pare un anarquista que va albergar refugiats de la Guerra Civil espanyola, en plena dictadura de António de Oliveira Salazar. Graduada en matemàtiques a la Universitat de Lisboa el 1953, va arribar a Brasil al febrer de 1954, ja casada amb l'enginyer portuguès Pedro Soares, embarassada de la seva primera filla, Laura. El seu segon marit, Antonio Carlos Macedo, professor de ciències biològiques de la UFRI, és el pare del seu fill Bruno, nascut el 1965.[4][5]
Va treballar en l'elaboració del Plano de Metas durant la presidència de Juscelino Kubitschek.[5] Es va nacionalitzar brasilera el 1957. En el mateix any va decidir estudiar economia, influenciada per tres clàssics del pensament econòmic brasiler: Celso Furtado, Caio Prat Júnior i Ignácio Rangel. Aquest últim va ser qui li va cridar l'atenció sobre les qüestions relacionades amb el capital financer: «Això l'hi dec a Ignácio Rangel, que es va acostar a mi i em va dir: "L'esquerra té la mania de no estudiar aquesta cosa de la moneda i les finances, i això dona molt mal resultat." Jo vaig dir: En finances públiques hi ha gent. Però jo no estic parlant d'això, estic parlant de bancs, balanços, aquestes coses a les quals vostès no paren esment. Fa falta estudiar, fa falta saber per què la inflació». I va començar amb les seves coses sobre la inflació.[6]
A la UFRJ, on es va graduar el 1960, va ser alumna d'Octávio Gouvêa de Bulhõés i de Roberto Campos. Va treballar com a analista matemàtica al Banco Nacional de Desenvolvimento Econômico e Social (BNDES) de Brasil.[7] Entre 1968 i 1972, durant la dictadura militar, es va exiliar a Xile, on va treballar en el Ministeri d'Economia, durant el govern de Salvador Allende.[8]
Va escriure centenes d'articles i diversos llibres, entre els quals destaca el clàssic Da substituição de importaçõés ao capitalismo financeiro, de 1972. El text va ser escrit al final dels anys 60, quan dirigia l'oficina de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib al Brasil.[5] Al llarg de 60 anys va formar generacions d'economistes i líders polítics brasilers, entre els quals Dilma Rousseff, José Serra, Carlos Lessa, Edward Amadeo, Aloísio Teixeira, Luciano Coutinho, Luís Gonzaga Beluzzo i João Manuel Cardoso de Melo.[9]
Bibliografia bàsica
modifica- Da substituição de importaçõés ao capitalismo financeiro. Rio de Janeiro, Zahar, 1972 (Són part d'aquest llibre els articles: "Auge i declínio do processo de substituição de importaçõés no Brasil"; "Notas sobre o problema do financiamento numa economia em desenvolvimento - o caso do Brasil"; "Além da estagnação"; "Natureza e contradiçõés do desenvolvimento financeiro recente").
- Acumulação de capital e industrialização no Brasil. Campinas, Editora da Unicamp, 1986. Reeditada el 1998 per l'Instituto de Economia de la Unicamp.
- Poder e dinheiro. José Luís Fiori (org.) Petrópolis, Vozes, 1997 (Es destaquen els seus articles: "A represa da hegemonia nord-americana" i, en coautoria amb Luiz Eduardo Melin, "Pós-escrito 1997: a reafirmação da hegemonia norte-americana").
- (Des)ajuste global e modernização conservadora. Rio de Janeiro, Paz e Terra, 1993.
- "Uma reflexão sobre a natureza da inflação contemporânea" (amb Luís Gonzaga Beluzzo). A: Rego, José Márcio (org.). Inflação inercial, teorias sobre inflação e o Plano Cruzado. Rio de Janeiro, Paz e Terra, 1986.
Referències
modifica- ↑ Gomes, Osmar. «Brasil-Mulher-Luto. Maria Conceição Tavares, presente! •» (en castellà). Kaos en la Red, 09-06-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Morre, aos 94 anos, a economista Maria da Conceição Tavares» (en portuguès brasiler), 08-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Biografia do(a) Deputado(a) Federal MARIA DA CONCEIÇÃO TAVARES» (en portuguès brasiler). Cambra de Diputats del Brasil. Arxivat de l'original el 2024-06-09. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «O primerio susto de Conceição» (en portuguès brasiler). Jornal do Brasil, 25-08-1994, pàg. 3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «MARIA DA CONCEICAO DE ALMEIDA TAVARES» (en portuguès brasiler). Centro de Pesquisa e Documentação História Contemporânea do Brasil. Fundació Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Maria da Conceição Tavares» (en portuguès brasiler). Canal Ciência, març 1986. Arxivat de l'original el 2005-12-03. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Melo, Hildete Pereira De. Pioneira Da Ciência No Brasil (en portuguès brasiler). Sbpc, 2006-02-21, p. 26-28. ISBN 978-85-86957-10-9. Arxivat 2023-07-29 a Wayback Machine.
- ↑ «Maria da Conceição Tavares propõe pacto para investir recursos das privatizações» (en portuguès brasiler). Valor. Globo, 27-09-2019. Arxivat de l'original el 2024-06-09. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Fiori, José Luís. «À mestra, com carinho» (en portuguès brasiler). Carta Maior, 25-03-2010. Arxivat de l'original el 2018-07-12. [Consulta: 15 juny 2024].
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria da Conceição Tavares |
- Maria da Conceição Tavares, per Maria Silvia Possas. Sobre la trajectòria intel·lectual de l'economista i la seva influència sobre el pensament econòmic brasiler. Revista Estudos Avançados, vol. 15 n°43. São Paulo, Set/Des. 2001. ISSN 0103-4014.