Obre el menú principal

La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus. Fou la darrera sonda del programa Mariner i a continuació s'inicià el programa Voyager.

Infotaula vol espacialMariner 10
Mariner 10 prepared for encapsulation.jpg
Tipus de missió sonda espacial
COSPAR ID 1973-085A
Núm. SATCAT 06919
Lloc web Web oficial
Propietats de la nau
Inici de la missió
Llançament espacial
Data3 novembre 1973
LlocSpaceport Florida Launch Complex 36 Tradueix
Vehicle de llançament Atlas-Centaur Tradueix, Atlas i Centaur

Modifica les dades a Wikidata


La Mariner 10.

La Mariner 10 fou la primera sonda espacial que utilitzà la tècnica de «fona gravitatòria», és a dir, utilitzar la gravetat d'un planeta per modificar la trajectòria i guanyar o perdre velocitat. En aquest cas la Mariner 10 utilitzà Venus per desviar la seva trajectòria i fer disminuir el seu periheli fins a l'òrbita de Mercuri. Utilitzà la pressió de radiació solar sobre els seus panells solars i la seva antena d'alt guany per controlar la posició durant el vol. Amb un filtre per a l'ultraviolat proper fotografià la capa de núvols de Venus i realitzà altres estudis atmosfèrics, amb els quals es descobrí un considerable detall atmosfèric als núvols venusians, invisibles en llum visible.

Posteriorment la Mariner 10 sobrevolà Mercuri tres vegades. A causa de l'òrbita, la sonda només pogué cartografiar la meitat de la superfície del planeta, que resultà ser semblant a la de la Lluna. Els tres sobrevols sobre Mercuri es realitzaren el 29 de març de 1974 (a 703 km), el 21 de setembre de 1974 (a 48.070 km) i el 16 de març de 1975 (a 327 km). Les seves lectures indicaren que la temperatura nocturna de la superfície de Mercuri és de –183 °C i la diurna arriba a 187 °C. El 24 de març de 1975 es perdé definitivament el contacte amb la sonda.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariner 10