Mariner 9

La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart. Fou llançada el 30 de maig de 1971 i arribà al planeta el 14 de novembre d'aquell mateix any. A diferència de les seves predecessores, la Mariner 9 no realitzà un flyby o sobrevol, sinó que entrà en òrbita al voltant de Mart, convertint-se així en la primera sonda espacial en orbitar un altre planeta. Després de diversos mesos de tempestes de pols, aconseguí registrar nombroses imatges detallades de la superfície planetària.

Infotaula vol espacialMariner 9
Mariner09.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiónau espacial robòtica Modifica el valor a Wikidata
OperadorJet Propulsion Laboratory logo.svg   Jet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1971-051A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT05261 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió1 any, 4 mesos i 27 dies
Propietats de la nau
FabricantJet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Massa
997,9 kg

enlairament:
997,9 kg

pes sec:
558,8 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència500 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data30 maig 1971, 22:23:04 UTC
LlocComplex 36, la Força Aèria de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas-Centaur Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Desactivat27 octubre 1972 Modifica el valor a Wikidata

Fobos des de la Mariner 9

Objectius i resultats científicsModifica

La Mariner 9 fou dissenyada per prosseguir els estudis atmosfèrics de les Mariner 6 i Mariner 7 i per cartografiar més del 70% de la superfície marciana des de baixa altura (1.500 km) i amb la màxima resolució possible (fins a 1 km per píxel). La sonda també transportava un radiòmetre infraroig per detectar fonts de calor indicatives d'activitat volcànica. També es va considerar la possibilitat d'estudiar les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.

Quan la Mariner 9 arribà a Mart la superfície estava oculta a causa de tempestes de pols, de manera que des de la Terra s'ordenà a la sonda que retardés l'adquisició d'imatges fins que la tempesta hagués passat. Després de 349 dies en òrbita, la Mariner 9 transmeté 7.329 imatges, que cobrien més del 80% de la superfície del planeta. Les imatges, les millors obtingudes fins a la data, revelaren llits fluvials, cràters, volcans apagats (com l'Olympus Mons, el més gran del sistema solar), canyons (com el Valles Marineris), evidència d'erosió eòlica i fluvial i altres dades, També fotografià Fobos i Deimos. El gran sistema de canyons anomenat Valles Marineris rep el seu nom de la Mariner 9.

Enllaços i referènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariner 9