Marino Ghetaldi, en croata Marin Getaldić, va ser un matemàtic i físic croat del segle xvii.

Infotaula de personaMarino Ghetaldi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1568 Modifica el valor a Wikidata
Dubrovnik Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1626 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Dubrovnik Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i física Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques i Física
ProfessorsFrançois Viète i Christopher Clavius Modifica el valor a Wikidata
Influències

Vida modifica

Ghetaldi va néixer a Ragusa (actual Dubrovnik) en una família patrícia de la ciutat que formaven part del govern d'una República molt menys poderosa que els seus veïns: Venècia i Imperi Otomà.[1] Després de concloure els seus estudis a la ciutat va exercir diferents càrrecs públics de la República a partir de 1590.

El 1595 va abandonar la ciutat per a fer un llarg viatge per Itàlia, França, Anglaterra i altres països europeus, acompanyat dels seu amic Marin Gucetic. A Roma va estudiar amb Christopher Clavius, a Anvers amb Michel Coignet, a París va establir amistat amb François Viète del qui va rebre una forta influència.

El 1603, després de més de set anys viatjant i estudiant, va retornar a la seva ciutat, de la que ja no en sortiria més que en contades ocasions per a exercir funcions diplomàtiques per compte de la República de Ragusa.

Obra modifica

 
Variorum problematum collectio, 1607

La importància de l'obra de Ghetaldi rau en el fet que es pot considerar un antecedent directe de la geometria analítica de Descartes i Fermat, ja que va fer un estudi sistemàtic de les solucions algebraiques de determinats problemes geomètrics i, inversament, va proporcionar demostracions geomètriques de regles algebraiques.[2]

Totes les seves obres publicades versen sobre aquests temes, prenent com a punt de partida les obres d'Arquimedes i d'Apol·loni:

  • 1603 (Roma): Nonnullae propositiones de parabola, dedicat a Clavius i en el que estudia les propietats geomètrico-algebraiques de la paràbola, sobretot en referència als miralls ustòrics[3]
  • 1607 (Venècia): Apollonius redivivus seu restituta Apollonii Pergaei inclinationum geometria, dedicat al Cardenal Olivario.
  • 1607 (Venècia): Supplementum Apollonii Galli, suplement del Apollonius Gallus de François Viète.
  • 1613 (Venècia): Variorum problematum collectio, una col·lecció de 42 problemes matemàtics resolts geomètrica i algebraicament de forma alternativa.
  • 1613 (Venècia): Apollonius redivivus seu restituta Apollonii Pergaei inclinationum geometria liber secundus, continuació del llibre de 1607 del mateix títol.
  • 1630 pòstum (Roma): De resolutione et compositione mathematica, publicat per les seves filles i on es troben les primícies sobre geometria analítica que, potser van influenciar Descartes, ja que se sap que el va llegir.

Ghetaldi també es va ocupar de problemes físics, però l'únic treball seu que es va publicar va ser Archimedus seu de variis corporum generibus gravitate & magnitudine comparatis (Roma, 1603) on fa un càlcul detallat i ben acurat de les densitats de diferents minerals. Però els treballs físics més importants de Ghetaldi, tot i que no publicats, van ser sobre la reflexió de la llum. A la seva propietat de Dubrovnik encara es conserva una gruta (anomenada popularment, gruta del bruixot) en la que feia els seus experiments òptics.[4]

Referències modifica

  1. Saltykow, pàgina 21.
  2. Kline, pàgina 520.
  3. Maierú, pàgines 207-208
  4. Saltykov, pàgina 22.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marino Ghetaldi
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marino Ghetaldi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Campedelli, Luigi Ghetaldi (Ghettaldi), Marino Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 24 gener 2014 <http://www.encyclopedia.com>.