Marquès d'Alfarràs
Marquès de d'Alfarràs és un títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.[3][1][4]
 | |
| Tipus | títol nobiliari  |
|---|---|
| Primer titular | Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors |
| Rei | Felip V |
| Data | 12 de juliol de 1702[1] |
| Actual titular | María Soledad Desvalls Leonori[2] |
| Estat | Espanya |
| Coordenades | 41° 49′ 51″ N, 0° 34′ 07″ E / 41.83077°N,0.56859°E |
Història Modifica
Al juny del 1400 la Paeria de Lleida vengué la regió d'Alfarràs per 50.000 sous al qui fou paer en cap, Bernat de Boixadors.[3][5] El 1441 Miquel de Boixadors també era senyor d'Andaní. Els Boixadors van continuar en la baronia d'Alfarràs fins al segle xviii, quan passà als Desvalls.[3]
.jpg)
Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors aconseguí el 1702 el títol de marquès d'Alfarràs, concedit per Felip V.
En la segona meitat del segle xviii el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal, va casar-se amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, pubilla del darrer Ribes-Vallgornera, esdevenint d'aquesta manera marquès consort d'Alfarràs. S'establí a Barcelona, on va construir el laberint d'Horta,[3] i juntament amb altres personalitats de l'època constituí la “Conferència Física”, una societat científica que s'ocupava de les ciències naturals i ciències exactes. Aquesta societat es transformà posteriorment en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la que en fou secretari i vicepresident. En la Guerra del Francès contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis. Durant aquesta guerra, el 22 d'octubre de 1809, els sometents d'Àger, les Avellanes i Almenar, comandats per Manuel Blavia, es concentraren a Alfarràs per protegir el pont sobre la Noguera.
Alfarràs fou de la senyoria dels Desvalls, marquesos d'Alfarràs, fins a l'extinció de les senyories. En endavant, si bé perderen la senyoria, conservaren el títol nobiliari fins a l'actualitat.
Un marquès d'Alfarràs fou membre del consell de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, fundada el 1844.[6]
Des de mitjan segle xix, el panteó familiar és al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414).
Marquesos d'Alfarràs Modifica
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creat per Felip V | ||
| I | Pere de Ribes i Boxadors | 1702 - ? |
| II | Jeroni de Ribes | |
| III | Maria Teresa de Ribes i d'Olzinelles | |
| IV | Antoni Miquel Desvalls i de Ribes | |
| V | Joaquim Desvalls i de Sarriera | 1823 - ? |
| VI | Lluís Desvalls i Fort de Saint Maurin | |
| VII | Joan Desvalls i d'Amat | |
| VIII | Joan Baptista Desvalls i Amat | 1890 - 1926 |
| IX | Lluís Desvalls i Trías | 1926 - 1987 |
| X | Lluís Desvalls i Maristany | 1988[2] - 2014 |
| XI | María Soledad Desvalls i Leonori | 2015 |
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
- ↑ 2,0 2,1 Carta de successió, Boletín Oficial del Estado (BOE) de data 22-set-1988
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Marquès d'Alfarràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arce Robledo, Carlos de. Quién Es Quién en la Nobleza Española?. Mitre, 1985, p. 309. ISBN 978-848-615-384-7.
- ↑ Dalmau, Rafael. Els castells catalans, Volum 6, 1966. ISBN 978-842-320-292-8.
- ↑ El País, 30/07/1989, Entre Espartero y la huelga general de 1902