Martinet menut comú
El martinet menut, gomet, suís,[1] caquetó[1] o quequí[2] (Ixobrychus minutus)[3] és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó. El nom comú "martinet menut", es fa extensiu a la resta d'espècies del seu gènere.
Ixobrychus minutus  | |
|---|---|
.jpg) Exemplar immadur. ♂ | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 13 g (pes al naixement) 147 g (pes adult) |
| Envergadura | 49 cm |
| Nombre de cries | 4,2 |
| Període d'incubació de l'ou | 18 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22735766 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Ixobrychus |
| Espècie | Ixobrychus minutus Linnaeus, 1766 |
| Tipus taxonòmic | Ixobrychus |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
Morfologia modifica
- Amb 35 cm de longitud i 140 g de pes són els ardèids més petits.
- Posseeix el pili i el dors fosc i el coll i les parts inferiors de color crema.
- Les ales tenen les plomes cobertores també d'aquest darrer color, cosa que el distingeix bé en vol.
- Les potes són de color verdós.
- La femella presenta un contrast menor que el del mascle i un disseny estriat de color terrós fosc per sobre i ocraci per sota, amb una taca alar menys patent.
Costums modifica
Arriben als Països Catalans durant els mesos de març i abril, i migrant de nou al setembre.
Alimentació modifica
Menja gran quantitat d'insectes.
Reproducció modifica
Nidifica prop de l'aigua i és freqüent veure'l prop dels canyissars o a la riba dels canals (per exemple, als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes de l'Ebre i del Llobregat i a les albuferes de València i de Mallorca).
La posta comença a la darreria de març i el nombre d'ous per posta oscil·la entre 2 i 6.
Subespècies modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Martinet menut comú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 208. ISBN 978-84-16728-37-4.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 82-83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
