Matthew Harley Goss
cicliste australià
Matthew Harley Goss (Launceston, Tasmània, 5 de novembre de 1986) és un ciclista australià, ja retirat, que fou professional del 2006 fins al 2016.[1][2] Durant la seva carrera va córrer als equips CSC Saxo Bank (2008-2009), HTC-Columbia (2010-2011), GreenEDGE (2012-2014), MTN-Qhubeka (2015) i ONE (2016).[3]
Biografia | ||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Matthew Harley Goss 5 de novembre de 1986 Launceston (Austràlia) | |||||||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Austràlia | |||||||||||||||||||||||||||||||
Alçada | 178 cm | |||||||||||||||||||||||||||||||
Pes | 72 kg | |||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme en pista ciclisme de competició | |||||||||||||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Esprínter | |||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Principals triomfs | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Curses per etapes | 2 etapes al Giro d'Itàlia | |||||||||||||||||||||||||||||||
Curses d'un dia | Milà-Sanremo (2011) GP Ouest France-Plouay (2010) | |||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | matthewgoss.com.au | |||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Campionat del Món en ruta | |||
Copenhaguen 2011 | ruta | ||
Campionat del Món en pista | |||
Los Angeles 2005 | Persecució per equips | ||
Bordeus 2006 | Persecució per equips |
Excel·lent velocista, ha guanyat diversos campionats del món i d'Austràlia en pista. En carretera la seva principal victòria fou la Milà-Sanremo de 2011, en què s'imposà a l'esprint en un grup reduït a Fabian Cancellara i Philippe Gilbert.[4] També destaquen les seves victòries a la París-Brussel·les de 2009[5] i dues etapes del Giro d'Itàlia, el 2010[6] i 2012.[7] El 2012 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Londres.[8]
Palmarès en pista
modifica- 2004
- 2005
- 2006
- Campió del món de Persecució per equips (amb Peter Dawson, Mark Jamieson i Stephen Wooldridge)
- Campió d'Austràlia de persecució per equips
Resultats a la Copa del Món
modificaPalmarès en ruta
modifica- 2005
- Vencedor d'una etapa de la Volta al Japó
- 2006
- 1r al Gran Premio della Liberazione
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Navarra
- Vencedor d'una etapa al Giro de les Regions
- Vencedor d'una etapa al Baby Giro
- 2007
- Vencedor d'una etapa del Tour of Britain
- 2008
- Vencedor d'una etapa a la Herald Sun Classic
- Vencedor d'una etapa al Tour of Britain i 1r de la classificació per punts
- 2009
- 1r a la París-Brussel·les
- Vencedor de 2 etapes del Tour de Valònia
- 2010
- 1r al GP Ouest France-Plouay
- 1r a la Philadelphia International Championship
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Dinamarca
- 2011
- 1r a la Milà-Sanremo
- 1r a la Jayco Bay Cycling Classic i vencedor de 2 etapes
- 1r al Down Under Classic
- Vencedor d'una etapa al Tour Down Under
- Vencedor d'una etapa al Tour d'Oman
- Vencedor d'una etapa a la París-Niça
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Califòrnia
- 2012
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- 2013
- Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica
Resultats al Giro d'Itàlia
modifica- 2009. 131è de la classificació general
- 2010. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa
- 2012. No surt (14a etapa). Vencedor d'una etapa
- 2013. Abandona (16a etapa)
Resultats a la Volta a Espanya
modificaResultats al Tour de França
modificaReferències
modifica- ↑ «Diez grandes corredores que abandonan el ciclismo profesional esta temporada» (en castellà), 23-11-2016. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Repasamos los ciclistas que cuelgan la bici en» (en castellà). [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Matthew Harley Goss» (en anglès), 29-08-2019. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ AS, Diario. «Goss consigue la victoria en la Milán-San Remo» (en castellà), 19-03-2011. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Goss gana el clásico París-Bruselas» (en castellà), 12-09-2009. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Matthew Goss fue el invitado sorpresa - MARCA.com». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ AS, Diario. «Goss bate a Haedo en un accidentado esprint» (en castellà), 07-05-2012. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Olympedia – Matt Goss». [Consulta: 10 febrer 2024].