Maurice Grammont

Maurice Grammont (Damprichard, 15 d'abril de 1866 - Montpeller, 17 d'octubre de 1946) fou un romanista i indoeuropeista, dialectòleg i fonetista francès.

Infotaula de personaMaurice Grammont
Biografia
Naixement15 abril 1866 Modifica el valor a Wikidata
Damprichard (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLingüista, professor d'universitat, escriptor de no-ficció i romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata

Vida i obraModifica

Grammont va estudiar a la Sorbona amb Michel Bréal, Arsène Darmesteter, Jules Gilliéron, Gaston Paris, Henri d'Arbois de Jubainville i Ferdinand de Saussure i amplià els estudis cap a la indoeuropeística en altres universitats com la Universitat de Friburg amb Rudolf Thurneysen i la de Berlin amb Johannes Schmidt. Va defensar les dues tesis doctorals a la Sorbona el 1895 La dissimilation consonantique dans les langues indo-européennes et dans les langues romanes (Dijon, 1985) i De liquidis sonantibus indagationes aliquot. Des de 1892 i fins a 1895 va ser professor de lingüística a la Universitat de Dijon, i de 1895 fins a 1939 fou catedràtic de gramàtica i filologia a la Universitat de Montpeller. Sota la influència de l'abbé Rousselot va fundar el Laboratoire de phonétique expérimentale el 1905 a Montpeller. I fou director de la Revue des langues romanes des de 1908. Es considerava també alumne del seu amic i pràcticament contemporani Antoine Meillet (1866-1936).

La seva obra més important fou el Traité de phonétique, publicada en plena maduresa, el 1933.

PublicacionsModifica

  • Le patois de la Franche-Montagne et en particulier de Damprichard (Franche-Comté), París 1901 (accessible en línia)
  • Le vers français, ses moyens d’expression, son harmonie, París 1904
  • Petit traité de versification française, París 1911
  • La prononciation française et comment se prononce le français, París 1913
  • Traité pratique de prononciation française, París 1914
  • Traite de phonétique, París 1933
  • Phonétique du grec ancien, Lyon/París 1948
  • Essai de psychologie linguistique, style et poésie, París 1950

BibliografiaModifica

  • Louis Halphen, nota necrològica, in: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 90, número 4 (1946), p. 560-565
  • Bernard Lakssem / Jacques Durandsem, Relire les phonologues du français. Maurice Grammont et la loi des trois consonnes in: Langue française (2000), 126, número 1, p. 29-38
  • Bertil Malmberg, nota necrològica, in: Studia Linguistica 1, 1947, p. 52–55
  • Eugène Wiblé, nota necrològica in: Cahiers Ferdinand de Saussure 7, 1948, p. 45–46
  • Anne-Marguerite Fryba-Reber: Maurice Grammont et l'école française de linguistique, in: Cahiers Ferdinand de Saussure 52, 1999, p. 139–153
  • Kovarsky Vera, L'oeuvre scientifique de Maurice Grammont, Membre de l'Institut. Librairie le François, 1949.

Enllaços externsModifica