Maurice Grammont

lingüista francès

Maurice Grammont (Damprichard, 15 d'abril de 1866 - Montpeller, 17 d'octubre de 1946) fou un romanista i indoeuropeista, dialectòleg i fonetista francès.[1]

Infotaula de personaMaurice Grammont
Biografia
Naixement15 abril 1866 Modifica el valor a Wikidata
Damprichard (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i obraModifica

Grammont va estudiar a la Sorbona amb Michel Bréal, Arsène Darmesteter, Jules Gilliéron, Gaston Paris, Henri d'Arbois de Jubainville i Ferdinand de Saussure i amplià els estudis cap a la indoeuropeística en altres universitats com la Universitat de Friburg amb Rudolf Thurneysen i la de Berlin amb Johannes Schmidt. Va defensar les dues tesis doctorals a la Sorbona el 1895 La dissimilation consonantique dans les langues indo-européennes et dans les langues romanes (Dijon, 1985) i De liquidis sonantibus indagationes aliquot. Des de 1892 i fins a 1895 va ser professor de lingüística a la Universitat de Dijon, i de 1895 fins a 1939 fou catedràtic de gramàtica i filologia a la Universitat de Montpeller. Sota la influència de l'abbé Rousselot va fundar el Laboratoire de phonétique expérimentale el 1905 a Montpeller. I fou director de la Revue des langues romanes des de 1908. Es considerava també alumne del seu amic i pràcticament contemporani Antoine Meillet (1866-1936). La seva obra més important fou el Traité de phonétique, publicada en plena maduresa, el 1933.[2][3][4]

PublicacionsModifica

  • Le patois de la Franche-Montagne et en particulier de Damprichard (Franche-Comté), París 1901 (accessible en línia)
  • Le vers français, ses moyens d'expression, son harmonie, París 1904
  • Petit traité de versification française, París 1911
  • La prononciation française et comment se prononce le français, París 1913
  • Traité pratique de prononciation française, París 1914
  • Traite de phonétique, París 1933
  • Phonétique du grec ancien, Lyon/París 1948
  • Essai de psychologie linguistique, style et poésie, París 1950

ReferènciesModifica

  1. «Maurice Grammont». GEC. [Consulta: 10 juliol 2022].
  2. Frýba-Reber, Anne-Marguerite «Maurice Grammont (1866-1946) et l'école française de linguistique». Cahiers Ferdinand de Saussure, 52, 1999, pàg. 139–153. ISSN: 0068-516X.
  3. Kovarsky, Véra. L'oeuvre scientifique de Maurice Grammont (en francès). Le Franc̜ois, 1949. 
  4. Halphen, Louis «Éloge funèbre de M. Maurice Grammont, membre libre non résidant de l'Académie». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 90, 4, 1946, pàg. 560–565.

Bibliografia complementàriaModifica

  • Bernard Lakssem / Jacques Durandsem, Relire les phonologues du français. Maurice Grammont et la loi des trois consonnes in: Langue française (2000), 126, número 1, p. 29-38
  • Bertil Malmberg, nota necrològica, in: Studia Linguistica 1, 1947, p. 52–55
  • Eugène Wiblé, nota necrològica in: Cahiers Ferdinand de Saussure 7, 1948, p. 45–46